Cel·la de Sant Martí de Talaixà
Cellam Talexano / Sancti Martini de Talaxano
(Montagut i Oix, Garrotxa)
A la segona meitat del segle IX, els monjos de Sant Aniol d'Aguja fundaren la cel·la de Talaixà. Més tard degué passar a mans de la seu episcopal de Girona, ja que el 1004 s'esmenta que diverses esglésies, entre les quals aquesta, havien estat cedides al bisbe. A partir del segle XII consta en qualitat de parròquia. A començament del segle XVIII havia perdut aquesta categoria i esdevingué una església sufragània. L'antic edifici romànic fou substancialment modificat en època moderna.
Després de la restauració (2012)
Fotografia de Sisku, a Wikimedia
Abans de caure en ruïna (s.d.)
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)
Fons Pau Vila
Bibliografia:
- COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- FERNÁNDEZ CUADRENCH, Jordi (1990). Sant Martí de Talaixà. Catalunya romànica. Vol. IV. La Garrotxa. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- GAVÍN, Josep M. (1978). Inventari d'esglésies. Vol. 4. Garrotxa, Ripollès. Gtxa. 64. Barcelona: Artestudi
- MONSALVATGE Y FOSSAS, Francesc (1909). Nomenclator histórico de las iglesias... Noticias históricas. Vol. XVII. Olot: J. Bonet
Situació:
El despoblat de Talaixà és en un coll entre la riera de Beget i la de Sant Aniol