Ara escola
El 1625 la vila d’Olot va demanar la fundació d'un convent. El procés es va allargar molt en el temps i no fou fins el 1627 que es formalitzà l'acta de fundació i poc després, en el mateix any començà la construcció del nou edifici. El convent es va aixecar fora la ciutat, a la carretera de Vic i prop de la porta de Sant Rafael, on avui encara hi ha el carrer d’aquest nom. L’església era dedicada a Sant Francesc i es va beneir el 1631. També tenia una capella (la capella del Terç Orde) al costat, que donava a la porta de Sant Ferriol, aquesta capella es va aixecar el 1696 i es va ampliar poc després.
església i capella del Terç Orde
A la dreta la porta de Sant Rafael
Dibuix publicat a: Un segle de vida caputxina...
El convent va patir d’una manera especial els efectes de les incursions militars dels francesos que tingueren Olot com escenari. A causa de la seva ubicació va anar a parar a mans d’un i altre bàndol entre els anys 1656-57, el que va afectar personalment els frares i també el mateix convent que va quedar en ruïnes.
El 1835 es va exclaustrar per consell de les autoritats davant del perill d’atac, els frares es van dispersar i finalment el lloc ja abandonat fou escenari de lluites i ocupat fins que va cremar. El quadre del Crist amb la creu d'El Greco, que ara es conserva a la parròquia de Sant Esteve, procedeix de la sagristia de l'església d'aquest convent. L’ajuntament va reclamar la propietat del solar de l'antic establiment caputxí que s’havia convertit en un lloc conegut com Camp de Mart. Finalment, sobre les ruïnes s'hi va fer una plaça, els jardins de la qual s'inauguraren el 1883.
L'any 1884 es va plantejar el retorn d’aquest orde a Olot i ja el 1885 es va posar la primera pedra d'un nou establiment, ara a la carretera de Santa Pau, prop del Fluvià. L'any següent van arribar els primers frares. El 1936 fou incendiat pels revolucionaris, i el 1943 s'inaugurà de bell nou l’església, dedicada al Sagrat Cor. Des del 1972 no mantenen cap comunitat a Olot, i han cedit l'ús de l'església com a parròquia i els espais del convent a una escola.
Plano de parte de la Villa de Olot (c1725)
Archivo General de Simancas
Dibuix publicat a: Un segle de vida caputxina...
Plano de la villa de Olot en 1874 (c1876)
Biblioteca Museu Víctor Balaguer
Provincia Cataloniae cum confinijs (1649)
Institut Cartogràfic de Catalunya
Procedent del convent d'Olot
Església de Sant Esteve, Olot
Procedent del convent d'Olot
Arxiu dels Caputxins de Catalunya i Balears
Procedent del convent d'Olot
Arxiu dels Caputxins de Catalunya i Balears
Façana de l'actual església del Sagrat Cor
L'església del Sagrat Cor
L'església del Sagrat Cor
Postal antiga, col·lecció particular
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 2. Barcelona: F. J. Altés
- BASILI DE RUBÍ (1977). Un segle de vida caputxina a Catalunya. 1564-1664. Barcelona: Caputxins de Sarrià
- DANÉS I TORRAS, Joaquim (s.d.). Història d'Olot. Vol. XV. Els edificis religiosos. Olot: Ed. Municipals
- GAVÍN, Josep M. (1978). Inventari d'esglésies. Vol. 4. Garrotxa, Ripollès. Gtxa. 64. Barcelona: Artestudi
- SERRA DE MANRESA, Valentí (2014). Els frares caputxins a Catalunya: De la Segona República a la postguerra. Barcelona: Fac. de Teologia de Catalunya
El primer convent dels caputxins era a l'actual plaça de Clarà, després es va traslladar a la carretera de Santa Pau, prop del Fluvià