Monestirs de
Catalunya
Canonges aquisgranesos Canònica de Sant Feliu de Girona
< anterior Inici Catalunya Gironès Girona següent >
castellano
cercador contacte facebook

Gironès
 
< monestirs imprescindibles... >

Sant Fèlix, o Feliu, fou un màrtir que va viure a l’època de Dioclecià. Hom el considera d’origen nord africà i fou molt venerat a Girona ja des de força antic. Més endavant aquesta devoció es va anar afermant i es va aplegar una comunitat de canonges al voltant del sant i de l’espai de devoció que es va formar al lloc del seu “martyrium”, fora muralla. Més endavant en el mateix indret s’hi va afegir la devoció a sant Narcís; el 1002 el papa Silvestre esmentava les relíquies d’aquest sant, que es veneraven a Girona.

Sant Feliu de Girona
Sant Feliu de Girona

Sant Feliu de Girona
Portada sud
Sant Feliu de Girona
Portada barroca de ponent

Aquest lloc de Sant Feliu és documentat des d’èpoques molt reculades, la canònica també és molt antiga, hi ha qui la relaciona amb la conquesta dels àrabs (717). A final del mateix segle, un cop recuperada la ciutat, es va establir a Sant Feliu una comunitat de preveres, depenent de la catedral. El 882 és documentada una canònica aquisgranesa. El primer abat conegut és Teudesind, esmentat el 949. Tot i ser independents, aquesta comunitat es relacionava molt amb la de la catedral i fins i tot el 1337 hom es va veure amb l'obligació de prohibir pertànyer a les dues comunitats al mateix temps. La puixança del lloc va començar a declinar a partir del segle XVI fins que el 1835 s'extingí i va passar a parròquia.

Sant Feliu de Girona
Portada nord

Sant Feliu de Girona
El campanar
Sant Feliu de Girona
L'absis

L’actual església de Sant Feliu és una obra gòtica, un edifici que es va aixecar durant el segle XIV sobre altres construccions d’època anterior. Més endavant es van fer altres modificacions, com ara la façana de ponent i la capella de Sant Narcís, del segle XVII i de grans dimensions.

Sant Feliu de Girona
Volta de la nau
Sant Feliu de Girona
La nau central

Sant Feliu de Girona conserva encara un valuós mobiliari a la mateixa església, a més del que es guarda al Museu d’Art de Girona.

Al presbiteri de Sant Feliu s’hi troba un valuós conjunt de vuit sarcòfags encastats als murs i que tradicionalment hom considera que foren recollits al mateix lloc de l’església, on s’aixecaria una antiga necròpolis. En una capella lateral també es conserva un sarcòfag amb dos àngels sostenint un sol, que porta una inscripció datada el 1214 i que abans es trobava a l'exterior, al costat de la portada sud.

Sant Feliu de Girona
Sarcòfag de la Cacera de lleons.  Segle IV?
Presbiteri de Sant Feliu
Sant Feliu de Girona
Sarcòfag de la Cacera de lleons. Segle IV?
Presbiteri de Sant Feliu
Sant Feliu de Girona
Sarcòfag de Prosèrpina, marbre de Paros, possiblement de finals del segle II dC
Presbiteri de Sant Feliu
Sant Feliu de Girona
Sarcòfag de la Cacera de lleons. Segle IV?
Presbiteri de Sant Feliu
Sant Feliu de Girona
Sarcòfag de Llàtzer, amb escenes evangèliques. Segle IV?
Presbiteri de Sant Feliu
Sant Feliu de Girona
Sarcòfag de Llàtzer, amb les escenes de les Noces de Canà i Guariment d'un cec. Segle IV?
Presbiteri de Sant Feliu

Al Museu d’Art de Girona es conserva una arqueta amb plaquetes de vori, possiblement d’origen sicilià i que pertanyia a la canònica de Sant Feliu. També de la mateixa procedència i situació actual és l’Homiliari de Beda, un valuós manuscrit il·luminat l’origen del qual és desconegut i pel que fa a la seva datació, aquesta ha generat diverses teories.

Sant Feliu de Girona
Arqueta de vori (segle XIII)
Museu d'Art de Girona
Sant Feliu de Girona
L'Homiliari de Beda
Museu d'Art de Girona

Entre els anys 1504 i 1520 es va construir un gran retaule, que va presidir el presbiteri fins que fou desmuntat el 1936 i que ara es conserva dividit, una bona part al Museu d’Art de Girona i altres elements remuntats en un moble de dimensions més modestes encara conservat a Sant Feliu. En la seva elaboració hi van participar diversos artistes: Joan Venetrica, Pere Robredo i Joan d’Aragó foren els autors de les escultures. Les taules pintades més petites del sotabancal són obra de Perris de Fontanes. Joan de Borgunya fou l’autor de les sis grans taules amb escenes de la vida i martiri de sant Feliu, que va realitzar entre els anys 1518 i 1520.

Sant Feliu de Girona
Nau central
Sant Feliu de Girona
Retaule de l'altar major
Sant Feliu de Girona
Martiri de Sant Feliu
Compartiment del retaule
de l'altar major
Joan de Borgunya (1518-1520)
Museu d'Art de Girona
Sant Feliu de Girona
Sant Feliu a la presó
Compartiment del retaule
de l'altar major
Joan de Borgunya (1518-1520)
Museu d'Art de Girona
Sant Feliu de Girona
Sant Feliu llançat al mar.
Compartiment del retaule
de l'altar major
Joan de Borgunya (1518-1520)
Museu d'Art de Girona
Sant Feliu de Girona
Sant Feliu arrossegat pels cavalls
Compartiment del retaule
de l'altar major
Joan de Borgunya (1518-1520)
Museu d'Art de Girona
Sant Feliu de Girona
Sant Feliu davant el tirà Rufí
Compartiment del retaule
de l'altar major
Joan de Borgunya (1518-1520)
Museu d'Art de Girona
Sant Feliu de Girona
Sant Feliu predicant a Girona
Compartiment del retaule
de l'altar major
Joan de Borgunya (1518-1520)
Museu d'Art de Girona
Sant Feliu de Girona
Compartiment del sotabancal del retaule
de l'altar major
Perris de Fontanes (segle XVI)
Museu d'Art de Girona
Sant Feliu de Girona
Compartiment del sotabancal del retaule
de l'altar major
Perris de Fontanes (segle XVI)
Museu d'Art de Girona
Sant Feliu de Girona
Compartiment del sotabancal del retaule
de l'altar major
Perris de Fontanes (segle XVI)
Museu d'Art de Girona

Aloi de Montbrai va contractar un grup amb un Sant enterrament del que hi destaca la figura de Crist mort, obra situada a mitjan del segle XIV i que hom considera que va elaborar Jaume Cascalls, soci de l’anterior.

Sant Feliu de Girona
Crist del Sant enterrament
Sant Feliu de Girona
Crist del Sant enterrament

Joan de Tournai va executar entre el 1326 i 1328 el Sepulcre de sant Narcís, que es conserva encara a l’església. Està format per la imatge jacent del sant, sobre la tapa del sepulcre i d’una sèrie d’escenes de la seva vida al frontal. Aquesta peça tenia un obertura a la part posterior per on es podia veure el cos del sant i que es tapava amb una tapa de fusta policromada, que encara es conserva al Museu d’Art de Girona.

Sant Feliu de Girona
Sepulcre de sant Narcís
Sant Feliu de Girona
Sepulcre de sant Narcís
Sant Feliu de Girona
Tapa del Sepulcre de sant Narcís
Museu d'Art de Girona
Sant Feliu de Girona
Tapa del Sepulcre de sant Narcís
Museu d'Art de Girona

Sant Feliu de Girona
Sepulcre (1214)
Sant Feliu de Girona
Casament de la Mare de Déu
Francesc Generes, 1677
Museu d'Art de Girona
Sant Feliu de Girona Sant Feliu de Girona
Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista
Museu d'Art de Girona

Sant Feliu de Girona
Museu d'Art de Girona
Sant Feliu de Girona
Exvot (1782)
Museu d'Art de Girona
Sant Feliu de Girona
Sant Feliu

Sant Feliu de Girona
Capella de Sant Narcís
Sant Feliu de Girona
Sant Feliu
Sant Feliu de Girona
Presbiteri de Sant Feliu de Girona, amb el retaule
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1912
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany

Bibliografia:
-
Joaquim Garriga. Història de l’art català. L’època del renaixement s. XVI. Edicions 62. Barcelona, 1986
- Gabriel Roura. Girona carolíngia. Del 785 a l’any 1000. Diputació de Girona, Ajuntament de Girona. Girona, 1988
- Prats, Lluís. El sarcòfag de Prosèrpina de l'esglèsia de Sant Feliu (Girona). A Faventia Vol. 12-13. Barcelona: Universitat Autònoma, 1990
- Gemma Ylla-Català, Anna Orriols, Antoni Sanz. Catalunya romànica. Vol. V El Gironès, la Selva, el pla de l’Estany. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991
- Josep Clara, Josep Ma. Marquès. Sant Feliu de Girona. Parròquia de Sant Feliu de Girona. Girona, 1992
- Pere Freixas. L’art gòtic a Cataluna. Arquitectura II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2003
- Pere Beseran, Maria Rosa Manote, Maria Rosa Terés. L’art gòtic a Catalunya. Escultura I. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2007
Enllaç:
-
Museu d'Art de Girona

Situació:

Al centre de la ciutat, proper a la catedral

Baldiri B. - Maig de 2006 / Actualitzat juny de 2011