|
Els orígens d'aquest petit priorat
són encara foscos, l'església podria existir des dels segles IX
o X i possiblement ja existiria una cel·la monàstica en aquella
època. Però la documentació més antiga és del 1002 quan és una
església depenent de Sant Cugat
del Vallès. Més endavant hom troba aquest lloc com a
depenent del castell de Burriac des d’on haurien fundat un
priorat, restaurant la vida comunitària després que el lloc
hagués resultat afectat per un invasió sarraïna l’any 985. |
Sant Pere de Clarà |
|
El 1080 l'església fou cedida pels
senyors de Burriac al
monestir de Cluny, en detriment de Sant Cugat, el que va
encetar un disputa entre els dos monestirs, el 1098 hom va
aconseguir que Ramon Berenguer III li confirmés la possessió a
Sant Cugat, tot i que finalment va anar a mans de Cluny, qui va
restaurar la vida monàstica i va posar el cenobi sota la
direcció de Sant Pere de
Casserres: els priors de Clarà eren monjos de Casserres. Des
del segle XV el lloc va passar a mans de priors comendataris, i
segurament sense comunitat, que únicament administraven les
escasses rendes. Aquest priorat fou abolit formalment el 1592.
Consta que el 1752 la capella no tenia culte i es trobava en
estat de ruïna. Sant Pere de Clarà fou restaurat el 1920 per
l’arquitecte Joan Rubió. |
Sant Pere de Clarà |
