Canònica de Balaguer

Santa Maria d'Almatà / Sant Salvador / Col·legiata de Santa Maria Major

(Balaguer, Noguera)

Santa Maria d'Almatà
Santa Maria d'Almatà

1 - Santa Maria d’Almatà

L’església de Santa Maria d'Almatà, que després esdevindria el Santuari del Sant Crist de Balaguer, es va aixecar sobre l'antiga mesquita major de Balaguer. És esmentada indirectament el 1091 arran d'una donació efectuada per Ermengol IV d’Urgell a Sant Serni de Tavèrnoles. La construcció d'aquesta església es degué portar a terme entre els segles XII i XIII. A partir d'aquí consta com església major de Balaguer.

Santa Maria d'Almatà
Santa Maria d'Almatà

En aquesta parròquia s’hi va establir una canònica que es troba documentada per primer cop el 1260. El 1279 hi ha constància que aquella comunitat tenia vuit membres. El 1301 es va instituir la figura del plebà, la persona que dirigia la canònica, i es van establir uns nous estatuts que la regien, perdent bona part del seu caràcter regular. El 1351, a causa de la cessió de Santa Maria d'Almatà al monestir de Santa Clara es va promoure la construcció d’una nova església parroquial. El desenvolupament urbà de la part baixa de la vila va facilitar el traspàs provisional de la parròquia a l’església de Sant Salvador mentre s'edificava la nova parròquia. Aquest trasllat va afectar també la comunitat de canonges, que s'hi va desplaçar.

Santa Maria d'Almatà
Santuari del Sant Crist de Balaguer
S'aixeca sobre l'església de Santa Maria d'Almatà
Santa Maria d'Almatà
Santuari del Sant Crist de Balaguer

2 - Sant Salvador

Hom té constància que el 1094, després d’una conquesta temporal de Balaguer (la definitiva no arribaria fins el 1105), Ermengol V d’Urgell va fer donació a Sant Serni de Tavèrnoles de les propietats d’un important personatge de Balaguer anomenat Avimoni, entre les quals hi figurava una mesquita. Sobre la mesquita d’Avimoni es va aixecar l'església de Sant Salvador, de la que es tenen notícies des del 1163.

Sant Salvador de Balaguer
Sant Salvador de Balaguer
Restes de l'església
Sant Salvador de Balaguer
La plaça de Sant Salvador,
amb l'església de Santa Maria Major al fons i
les restes de Sant Salvador en primer terme

Més endavant, el 1351, aquesta església prengué la categoria de temple parroquial en detriment de Santa Maria d'Almatà, a més s’hi va traslladar també la comunitat canonges. El 1539 es va organitzar la Col·legiata de Plebà, Canonges i Preveres, secularitzant definitivament la canònica precedent. El 1562 hom va acordar passar la parròquia a la nova església de Santa Maria Major, fet que es produí el 1575, traslladant també la seu de la col·legiata. L'església de Sant Salvador es va incendiar i enderrocar el 1936, perdent-se el seu valuós mobiliari. En el seu lloc ara hi ha la plaça de Sant Salvador, on encara es poden veure algunes de les restes dels murs de l’església romànica perduda.

Sant Salvador de Balaguer
Sant Salvador de Balaguer
Fotografia de Josep Salvany (1918)
Biblioteca de Catalunya
Sant Salvador de Balaguer
Sant Salvador de Balaguer
Postal antiga, col·lecció particular
Sant Salvador de Balaguer
Sant Salvador de Balaguer
Postal antiga, col·lecció particular

3 - Santa Maria Major

El 1110 s’esmenta per primer cop una església dedicada a Sant Miquel, situada en el mateix indret on ara s’aixeca l’església de Santa Maria Major i que possiblement abans era ocupat per una petita mesquita. L'església de Santa Maria fou començada el 1351 en aquest lloc, és possible que la base del campanar de l’església actual, que interiorment forma una capella amb finestra de mig punt, sigui una part de l’absis poligonal d’aquella església de Sant Miquel. L’església es va aixecar amb la voluntat de ser la parròquia de la ciutat, interinament aquesta titularitat havia passat a Sant Salvador, a la part baixa.

Santa Maria Major
Santa Maria Major
Santa Maria Major
Santa Maria Major

L'edifici, però, tardà molts anys en acabar-se, no fou consagrat fins el 1558; però la parròquia, no s'hi traslladà fins el 1575, i amb ella la comunitat de clergues successora de la canònica. Aquesta comunitat que tenia el seu origen en l'església de Santa Maria d'Almatà, encara subsistia el 1797 (amb vint-i-tres membres). A partir del 1836 va patir una forta davallada fins la seva extinció el 1851.

Santa Maria Major
Santa Maria Major
Santa Maria Major
Santa Maria Major
La capella de la Mare de Déu, base del campanar

Bibliografia:
  • ALÓS, Carme; GIRALT, Josep (2003). Santa Maria de Balaguer. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona
  • GAVÍN, Josep M. (1982). Inventari d'esglésies. Vol. 12 Noguera. Barcelona: Arxiu Gavín
  • MULET, Marta; AGUILÀ, Marta (2018). Intervenció arqueològica a l’entorn de l’antiga Santa Maria d’Almatà (Balaguer, Noguera). Primeres Jornades d’Arqueologia i Paleontologia de Ponent. Generalitat de Catalunya
  • PLADEVALL I FONT, Antoni i altres (1994). Santa Maria d’Almatà. Catalunya Romànica. Vol. XVII. La Noguera. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • PLEYÁN DE PORTA, José (1880). Album histórich, pintoresch y monumental de Lleyda y sa provincia. Lleida: J. Sol
  • SANAHUJA, Pere (reed. 2002). Història de la ciutat de Balaguer. Lleida: Pagès Ed.

Situació:
Vista aèria

La canònica de Balaguer es va establir en diversos indrets:
1 - Santa Maria d'Almatà (Santuari del Sant Crist)
2 - Església de Sant Salvador (pràcticament desapareguda)
3 - Santa Maria Major