Decadència

El segle següent és el del declivi, la comunitat s’havia reduït a la mínima expressió. Aquesta decadència es va aprofundir amb els priors comendataris, canonges d'altres llocs que no tenien residència a Lluçà. A començament del segle XVI, havia deixat pràcticament d'existir, a mitjan del mateix segle es parla de l’estat de ruïna dels edificis. El 1609 es va unir al capítol dels canonges de Barcelona, que va continuar mantenint l’església amb un rector, que en tenia cura, fins el 1849. A partir de la desamortització va passar a parròquia, sense dependència de Barcelona.

Sepulcres al claustre

Capitell del claustre

L’església

L’edifici actual no és el que es va fundar el 905. Per les seves característiques, hom pensa que l’església pertany al segle XII, potser quan es va instituir la canònica. Originàriament l’església tindria una única nau encapçalada per un gran absis, amb creuer rematat per dos absis més.

Aquell edifici va patir els efectes dels terratrèmols del segle XV, que també van afectar altres dependències del monestir. Tant la façana com el campanar són obres posteriors, igual que l’absidiola del costat del campanar, que també es va perdre, possiblement pel terratrèmol. Ha estat restaurada durant el segle XX.

El claustre

És petit i de planta irregular. No està documentada la seva construcció però tot fa pensar que sigui de la mateixa època que l’església actual (segle XII). Té una gran varietat d’elements decoratius, força interessants, tant en els mateixos capitells com en les decoracions dels respectius àbacs. Té un total de 22 peces distribuïdes en les quatre galeries, dels quals s’han perdut dos capitells.

Capitell del claustre

Capitell del claustre

Decoració mural

El 1954 es van descobrir importants restes de decoració mural a l’interior de l’església, que ara s’han arrencat i es guarden en unes sales annexes de l’antic monestir. Són obra del segle XIV. Es conserven dos grans plafons, el primer amb Escenes de la Vida de Crist i el segon amb les corresponents a la Vida de Sant Agustí. Entre aquestes composicions es situava un gran Pantocràtor. Hi ha altres fragments menors: un amb un Àngel de l’Anunciació, el segon molt deteriorat, amb un Sant Jordi i el drac, i el tercer, de difícil identificació, amb dos Personatges davant d’un altar sota l’escut dels Serra, potser relacionats amb la família dels donants, que no llueixen nimbe.

En diversos espais dels murals es veuen escuts de la família Serra. Cal tenir el compte que un tal Ponç sa Serra fou prior del monestir entre el 1348 i 1372, el que fa pensar que la realització de l’obra tingués alguna relació amb ell.

Altres elements

Cal destacar la valuosa ferramenta de la porta principal, molt ben conservada. A la capella lateral, on hi havia l’absidiola perduda, es conserva una àmplia mostra de peces d’orfebreria i objectes litúrgics.

Al Museu Episcopal de Vic es conserva l’altar de fusta pintada en època romànica amb tres plafons esplèndidament decorats.

Al mateix museu es conserva també una creu d’altar pintada, de la mateixa època.

Al claustre es conserven dos sepulcres gòtics, el primer pertanyent al canonge Bernat de Merlès, possiblement del segle XIII. El segon pertany al canonge Ramon de Casovers, mort el 1395.

Escenes de la vida de Sant Agustí

Escenes de la vida de Crist

Situació

La canònica és situada al lloc de Lluçà, al nord de Prats de Lluçanès