|
Decadència
El segle següent és el
del declivi, la comunitat s’havia reduït a la mínima expressió. Aquesta
decadència es va aprofundir amb els priors comendataris, canonges
d'altres llocs que no tenien residència a Lluçà. A començament del segle
XVI, havia deixat pràcticament d'existir, a mitjan del mateix segle es
parla de l’estat de ruïna dels edificis. El 1609 es va unir al capítol
dels canonges de Barcelona, que va continuar mantenint l’església amb un
rector, que en tenia cura, fins el 1849. A partir de la desamortització
va passar a parròquia, sense dependència de Barcelona. |
Sepulcres al claustre |
Capitell del claustre |
|
|
|
L’església
L’edifici actual no és
el que es va fundar el 905. Per les seves característiques, hom pensa
que l’església pertany al segle XII, potser quan es va instituir la
canònica. Originàriament l’església tindria una única nau encapçalada
per un gran absis, amb creuer rematat per dos absis més.
Aquell edifici va
patir els efectes dels terratrèmols del segle XV, que també van afectar
altres dependències del monestir. Tant la façana com el campanar són
obres posteriors, igual que l’absidiola del costat del campanar, que
també es va perdre, possiblement pel terratrèmol. Ha estat restaurada
durant el segle XX. |
|
Capitell del claustre |
Capitell del claustre |
|
|
|
|
|
El
claustre
És petit i de planta
irregular. No està documentada la seva construcció però tot fa pensar
que sigui de la mateixa època que l’església actual (segle XII). Té una
gran varietat d’elements decoratius, força interessants, tant en els
mateixos capitells com en les decoracions dels respectius àbacs. Té un
total de 22 peces distribuïdes en les quatre galeries, dels quals s’han
perdut dos capitells. |
Capitell del claustre |
Capitell del claustre |
|
|
|
Decoració mural
El 1954 es van
descobrir importants restes de decoració mural a l’interior de
l’església, que ara s’han arrencat i es guarden en unes sales annexes de
l’antic monestir. Són obra del segle XIV. Es conserven dos grans
plafons, el primer amb Escenes de la Vida de Crist i el segon amb les
corresponents a la Vida de Sant Agustí. Entre aquestes composicions es
situava un gran Pantocràtor. Hi ha altres fragments menors: un amb un
Àngel de l’Anunciació, el segon molt deteriorat, amb un Sant Jordi i el
drac, i el tercer, de difícil identificació, amb dos Personatges davant
d’un altar sota l’escut dels Serra, potser relacionats amb la família
dels donants, que no llueixen nimbe.
En diversos espais
dels murals es veuen escuts de la família Serra. Cal tenir el compte que
un tal Ponç sa Serra fou prior del monestir entre el 1348 i 1372, el que
fa pensar que la realització de l’obra tingués alguna relació amb ell. |
|
Pantocràtor |
Crucifixió |
|
|
|
|
|
Altres elements
Cal destacar la
valuosa ferramenta de la porta principal, molt ben conservada. A la
capella lateral, on hi havia l’absidiola perduda, es conserva una àmplia
mostra de peces d’orfebreria i objectes litúrgics.
Al Museu Episcopal de
Vic es conserva l’altar de fusta pintada en època romànica amb tres
plafons esplèndidament decorats.
Al mateix museu es
conserva també una creu d’altar pintada, de la mateixa època.
Al claustre es
conserven dos sepulcres gòtics, el primer pertanyent al canonge Bernat
de Merlès, possiblement del segle XIII. El segon pertany al canonge
Ramon de Casovers, mort el 1395. |
Escenes de la vida de Sant Agustí |
Escenes de la vida de Crist |
