Canònica de la catedral de Vic
Catedral de Sant Pere de Vic / Sancti Petri Sede Vico / Ausona
(Vic, Osona)
Façana de Josep Moretó (s XVIII)
El primer bisbe de Vic, Cinidi, es troba esmentat l’any 516 arran de la seva participació en un concili a Toledo. No hi ha massa informació més en el període posterior, entre altres la que ens diu que arran de la invasió sarraïna (718) la catedral fou destruïda. El bisbat es va restaurar amb el repoblament de la comarca portada a terme pel comte Guifré el Pelós (878).
Portal principal
Vic va quedar dividit en dos sectors, un sota el domini comtal, a la part alta i centrat pel castell-palau, i l’altre que va quedar sotmès al poder episcopal. El bisbat, en certa manera depenent de Narbona, es va restaurar el 886. Hom té constància de diverses esglésies que formaven un conjunt episcopal, de manera anàloga a d’altres llocs. D’una banda hom sap que cap el 925 es va consagrar l’església de Sant Pere, que al menys el 952 existia l’església de Santa Maria i que també a mitjan del segle X es va consagrar l’església de Sant Miquel.
Una nova catedral dedicada a Sant Pere fou aixecada de nou i consagrada el 1038 pel bisbe Oliba, en aquesta operació va desaparèixer l’església de Sant Miquel. Aquesta església de Sant Pere fou reconstruïda entre el 1140 i 1180, deixant un edifici de nau única, amb creuer i campanar independent. Entre el 1323 i 1400 es va construir un claustre nou, gòtic, sobre l’antic d’època romànica. Molt més endavant, el 1782, hom va decidir ampliar la catedral que s’havia fet petita. Finalment es va optar per aixecar-la de bell nou, operació que va implicar també la destrucció de l’església rodona de Santa Maria situada al davant. La nova església es va consagrar el 1803.
Decoració mural de Josep Maria Sert
La canònica
És de suposar que la canònica episcopal de Vic existís abans de la invasió sarraïna, però la seva constatació no es pot fer fins la recuperació del territori. Les primeres notícies no comencen a aparèixer fins el 881. El primer bisbe d’aquest període fou Gotmar, del que hom troba referències indirectes arran de la seva participació en consagracions de parròquies de la diòcesi. L’any 957 el bisbe Guadamir decidí reformar aquesta canònica a causa de l’estat de decadència en que es trobava. Li atorgà béns materials a més de deixar constància de que era seguidora de la regla aquisgranenca. El final d'aquest segle ve marcat per una sèrie de lluites internes que no afavoriren gens la vida comunitària. De fet els canonges vivien en cases privades amb el seu servei, privilegi que defenien i del que gaudien durant molts anys.
Després de diversos intents per a redreçar les coses, finalment el 1082 hom va aconseguir imposar una certa disciplina, tot i que la nova situació no fou seguida per la totalitat dels membres de la canònica: els membres joves practicaven la vida comunitària mentre que els antics canonges no volien renunciar als seus privilegis: de fet la canònica va quedar dividida en dues comunitats, la més estricta va passar a Santa Maria de l’Estany el 1080. En els anys següents encara no s’arribà a redreçar del tot l’organització de la comunitat; els canonges mantenien certs privilegis, conservaven rendes i fins el segle XIV tenien el dret d’elegir bisbe. Darrere la catedral encara es conserva en part una antiga construcció on els canonges tenien una hostatgeria i hospital de pelegrins.
Antic retaule major, de Pere Oller
Capella del Santíssim,
amb el sepulcre de sant Bernat Calbó
La catedral actual
L’actual temple catedralici és una construcció que conserva elements de diverses èpoques, tot i que el gruix de l’obra és el resultat de la reconstrucció feta a finals del segle XVIII seguint un projecte de Josep Moretó. La part més antiga és la cripta, ja existent al segle IX i ampliada al segle XII, fou redescoberta el 1941 i s’hi poden veure una sèrie de capitells antics. El campanar és el de l’època del bisbe Oliba (s XI), té obertures que es van fent més àmplies a mida que ens enlairem. També cal destacar un claustre gòtic bastit sobre les restes d’un anterior, aquest claustre es va desmuntar i refer en el decurs de la construcció de l’actual església.
També es conserva en molt bon estat l’antic retaule major, obra d’alabastre de l’escultor Pere Oller. Al Museu Episcopal s’hi ha aplegat un ampli conjunt d’escultura d’època romànica procedent de l’antic edifici. D’altra banda també es conserven bons exemples de la producció de l’escriptori vinculat a la canònica. Els murs interiors de la catedral estan decorats amb pintures murals de Josep Maria Sert realitzades entre el 1939 i 1945 en substitució de les que havia fet ell mateix entre el 1926 i 1930, que es van perdre en un incendi a l’inici de la Guerra d’Espanya, el 1936.
La cripta
Capitell de la cripta
Antic retaule major. Sant Pere
Campanar de l'època del bisbe Oliba (c1038)
Decoració mural de Josep Maria Sert
Decoració mural de Josep Maria Sert
El claustre (sXIV, sobre una base romànica)
El claustre
Claustre
Claustre
Claustre
Constantinoble ? (s. XII)
Placa de vori procedent de la catedral de Vic,
ara al Museu del Louvre (Paris)
Museu Episcopal de Vic
- AINAUD DE LASARTE, Joan (1953). Dades inèdites sobre la catedral romànica de Vich. Ausa Núm. 5
- BARRAL I ALTET, Xavier (1979). La catedral romànica de Vic. Barcelona: Artestudi
- BARRAL I ALTET, Xavier; PUJADES, Josep (1996). Noves aportacions al coneixement de l'estructura arquitectònica e la catedral de Vic. Lambard, estudis d'art medieval. Barcelona: I E Catalans
- CRISPÍ CANTON, Marta (2019). El cicle de Santa Maria Magdalena al claustre gòtic de la catedral de Vic. Ausa XXIX
- CRISPÍ, Marta i altres (2019). La catedral de Sant Pere de Vic. Barcelona: P. Abadia de Montserrat
- FLOREZ, Henrique (1774). España sagrada. Vol. XXVIII. Madrid: A de Sancha
- FREEDMAN, Paul H. (1985). Tradició i regeneració a la Catalunya medieval. Barcelona: Curial
- GAVÍN, Josep M. (1984). Inventari d'esglésies. Vol. 15. Osona. Barcelona: Arxiu Gavín
- GUDIOL I CUNILL, Josep (1981). Els claustres de la catedral de Vic. Vic. P. P. Estudis Ausonencs
- JUNYENT, Eduard (1959). El retablo mayor de la Catedral de Vich. Ausa. Vol. 3 núm 30
- MASNOU, Josep (2021). La vida canonical a la catedral de Vic (886-1230). L’aplicació de la reforma gregoriana a partir de l’estudi prosopogràfic. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- MOLIST BADIOLA, Miquel dels Sants (2015). Els murals de Sert a la catedral de Vic. Barcelona: Copy Blau SL
- PLADEVALL I FONT, Antoni (1986). Catalunya romànica. Vol. III, Osona II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- SALARICH, Joaquín (1854). Vich: su historia, sus monumentos, sus hijos y sus glorias. Vic: Soler Hermanos
- SUBIRANAS FÀBREGAS, Carme (2006). L'excavació arqueològica a la plaça de la catedral de Vic (Osona). L'església de Santa Maria la Rodona. Generalitat de Catalunya
- VICENS I SOLER, Teresa (1996). El retaule de Pere Oller de la catedral de Vic: Algunes observacions iconogràfiques. Lambard, estudis d'art medieval. Barcelona: I E Catalans
- VILLANUEVA, Jaime (1821). Viage literario a las iglesias de España. Vols. VI i VII. València: Oliveres
La catedral és al nucli antic de la ciutat de Vic