El monestir de Gerri és d’origen antic, es va fundar el 807 possiblement en el lloc d’una antiga església visigòtica dedicada a sant Vicenç que els sarraïns haurien destruït. Més endavant s'hi va establir el monestir, on el prevere Espanell hi reuní una comunitat, el fundador va fer aportació de l’església i d’altres propietats així com d’objectes litúrgics. El 839 la casa de Gerri havia adoptat la Regla de Sant Benet, en aquest moment també hauria canviat d’advocació primitiva de Sant Vicenç per la de Santa Maria.
Amb les salines (1981)
La casa comtal de Pallars va esdevenir la principal protectora del monestir al que va fer beneficiari de donacions, però també va haver de patir les intervencions dels comtes sobre els afers i propietats monàstiques. De fet el centre monàstic gaudia d’immunitat des del 849, però això no va acabar amb les intervencions comtals. El 966 va aconseguir del papa Joan XIII la subjecció directa a la Santa Seu, que teòricament el deslliurava de les intromissions episcopals. Malgrat això, la casa comtal va aconseguir el 1096 posar el monestir de Gerri sota la direcció de la gran abadia de Sant Victor de Marsella, aquesta dependència de l’abadia de la Provença es va exercir en major o menor grau, segons la situació de cada moment.
La situació econòmica del monestir era molt bona, pel que es va poder aixecar una nova església, la qual es va consagrar el 1149 amb presència de les autoritats eclesiàstiques i del comte Artau III. El 1190 Alfons el Cast el va posar sota la seva protecció. Aquesta prosperitat es va allargar en el temps fins que es va veure interrompuda en el darrer quart del segle XIII a causa de la inestabilitat política del comtat, el territori i monestir foren envaïts en diverses ocasions. El segle XIV no va millorar les coses i fou víctima tant de la cobdícia dels senyors com de la pesta negra que va comportar la mort de l’abat i la dispersió de la comunitat. El nou abat es va oposar frontalment als comtes de Pallars i els desacords foren molt importants, sobretot pel que fa a termes jurisdiccionals; fins i tot l’abat de Gerri va arribar a excomunicar el comte Hug Roger.
Façana de l'església, amb l'atri
Aquesta situació va persistir en els anys següents. El 1592 una butlla papal l’incorporava a la Congregació Claustral Tarraconense. Ja més endavant, el monestir es va veure afectat per la Guerra de Successió, que el va posar prop de la ruïna material. Malgrat això i la reduïda comunitat que hi havia, el monestir va continuar mantenint els seus drets jurisdiccionals. No sembla que l’afectés particularment la guerra del Francès, potser per la seva situació geogràfica. La desamortització i exclaustració de 1835 va significar el tancament definitiu del monestir, la pèrdua de les importants possessions que tenia al Pallars i la dispersió i pèrdua del valuós patrimoni mobiliari que encara conservava. L’església va patir més pèrdues a ran de la Guerra Civil de 1936, com ara la mateixa Mare de Déu de Gerri.
Atri
Portal de l'església, a l'atri
Capitell de l'atri
Capitells de l'atri
Capitell de la primitiva església
Possible cenotafi del bisbe Ot d'Urgell
Capitells de la nau
Decoració mural de l'absis lateral (1747)
Cadira del cor
Esquema de la planta de l'església
El claustre
El claustre
Façana meridional
Imatge publicada per Gaietà Barraquer a
Las Casas de Religiosos en Cataluña...
Capçalera d'un goigs
Mémonum, Montpeller
Fotografia de Lluís Marià Vidal (1888)
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
Fotografia d'Antoni Bartomeus (1902)
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
Façana sud (1981)
Amb les salines (1981)
- ABADAL, Ramon d’ (2009). Catalunya carolíngia. Els comtats de Pallars i Ribagorça. Vol. III/2ª part. Barcelona: I. E. Catalans
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las Casas de Religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. I. Barcelona: Imp. J. Altés y Alabart
- BOLÓS, Jordi; HURTADO, Víctor (2012). Atles dels comtats de Pallars i Ribagorça (v806-v998). Barcelona: R. Dalmau Ed.
- CAMÓS, Narcís (1657). Jardín de María. Barcelona: Plantada
- COSTA BADIA, Xavier (2017). Los monasterios nacidos a través de pactos en los condados catalanes del siglo IX. Reflexiones en torno a la pervivencia de un modelo fundacional visigodo en tiempos de la reforma carolingia. Hortus Artium Medievalium, núm 23
- COSTA BADIA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- COY I COTONAT, Agustín (1906). Sort y comarca Noguera Pallaresa. Barcelona: Cunill
- LISA I CASABAYÓ, Eulàlia (1993). Catalunya Romànica. Vol XV. El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- MOLINÉ I COLL, Enric (1998). Els últims dos-cents anys del monestir de Gerri (1631-1835). Tremp: Garsineu
- PALAU I BADUELL, Josep M. (2015). El bisbat d’Urgell a l’inici del segle XIV (a través de la visita pastoral de 1312 a 1315). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- PUIG I FERRETÉ, Ignasi M. (1991). El monestir de Santa Maria de Gerri (segles XI-XV). Vol. 1 i 2. Barcelona. I. Estudis Catalans
- SÁNCHEZ I VILANOVA, Llorenç (1997). El monestir de Santa Maria de Gerri. Passat i present de la gran abadia benedictina del Pallars. Patronat del Santuari d’Arboló
- VILLANUEVA, Jaime (1850). Viage Literario a las Iglesias de España. Tomo XII. Viage a Urgel y a Gerona. Madrid: Real Academia de la Historia
El monestir de Santa Maria de Gerri és a aquesta població, a l'altre marge del riu. Per acostar-s'hi cal passar pel pont de pedra que salva el Noguera