Monestirs de
Catalunya
Visigòtic ?/ Benedictins
Canonges agustinians / Agustins
Monestir de Santa Maria d'Àneu
< anterior Inici Catalunya Pallars Sobirà La Guingueta d'Àneu següent >
castellano
cercador contacte facebook

Pallars Sobirà

Aquest establiment està molt mal documentat i amb informacions molt disperses, poc clares i fins i tot contradictòries. En documents antics, del segle IX, ja s’esmenta el lloc de Santa Deodata, que podria ser l’origen de l’actual lloc de Santa Maria d’Àneu i que es tractaria d’un antic cenobi de tradició visigòtica. El lloc de Santa Deodata encara es troba esmentat en un document de l’any 1012, tot i que en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell (839?) s’identifica Santa Maria d’Àneu com el lloc abans conegut com Santa Deodata. El cert és que no s’esmenta com a monestir, possiblement només era el centre religiós de la vall; pel altra banda es tracta d’un edifici amb construccions annexes isolat, sense una població propera i sense funcions parroquials.

Santa Maria d'Àneu
Santa Maria d'Àneu

Santa Maria d'Àneu
Santa Maria d'Àneu
Santa Maria d'Àneu
Santa Maria d'Àneu

També és possible que el lloc calgui identificar-lo amb el monestir de Sant Pere d’Àneu, del que es tenen notícies, però que no s’ha pogut localitzar amb seguretat, en aquest sentit podria ser que durant un curt espai de temps (segle IX?) esdevingués un monestir benedictí. Al segle XII tenia una comunitat de canonges. Més endavant encara va tenir una comunitat de frares agustins (fins el 1711) que el 1624 va fundar el col·legi de Sant Jaume a Esterri.

Santa Maria d'Àneu
Santa Maria d'Àneu (1917)
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany
Biblioteca de Catalunya
Santa Maria d'Àneu
Santa Maria d'Àneu

Santa Maria d'Àneu
Santa Maria d'Àneu
Santa Maria d'Àneu
Santa Maria d'Àneu

Durant els segles XV i XVI es va transformar radicalment l’església convertint les tres naus en una de sola amb una coberta sostinguda amb arcs de diafragma. En aquestes obres es va conservar l’absis i la seva decoració mural, que després es va traslladar al Museu Nacional d’Art de Catalunya de Barcelona. Aquesta modificació pot demostrar que en aquella època la casa gaudia de prosperitat i disposava de prous medis econòmics per portar endavant l’obra.

Santa Maria d'Àneu
Santa Maria d'Àneu

Santa Maria d'Àneu
Santa Maria d'Àneu (1984)
Santa Maria d'Àneu
Santa Maria d'Àneu (1984)
Santa Maria d'Àneu
Pica d'aigua (1984)

D’aquest lloc hi procedeix un valuós conjunt de decoració mural, ara al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona. Hom vincula aquesta obra al Mestre de Pedret i cal situar-la entre els segles XI i XII.

Santa Maria d'Àneu / MNAC
Murals de l'absis
MNAC, Barcelona
Santa Maria d'Àneu / MNAC
Melcior
MNAC, Barcelona

Santa Maria d'Àneu / MNAC
Serafí i Isaies
MNAC, Barcelona
Santa Maria d'Àneu / MNAC
Serafí i Jeremies
MNAC, Barcelona

Bibliografia:
- MASSOT, Joseph. Compendio historial de los hermitaños de nuestro padre san Agustín, del Principado de Cataluña. Barcelona: Imp. Juan Jolis, 1699
- ADELL I GISBERT, Joan-Albert. Catalunya romànica. Vol. XV. El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993
- ZARAGOZA PASCUAL, Ernest. Catàleg dels monestirs catalans. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997
 

Situació:

Des d'Esterri d'Àneu, cal seguir la carretera d'Escalarre i desviar-se a la dreta. L'església és al mig dels prats, ben visible.

Baldiri B. - Desembre de 2005 / Actualitzat setembre de 2012