Convent de Santa Maria d'Àneu

Santa Maria d’Esterri / Santa Deodata / S. Maria Anaviense

(la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà)

Santa Maria d'Àneu
Santa Maria d'Àneu
Antic convent agustí de Santa Maria d'Esterri

L’església de Santa Maria d’Àneu està situada en un lloc isolat, a l’antic poble d’Escalarre ara integrat al terme de la Guingueta d’Àneu. Aquest establiment està molt mal documentat, el que ha provocat que la seva història estigui envoltada de supòsits i afirmacions qüestionables.

Santa Maria d'Àneu
Santa Maria d'Àneu

En documents antics, del segle IX, s’esmenta l’església de Santa Deodata, advocació antiga de l’actual Santa Maria d’Àneu que s’ha considerat un antic cenobi de tradició visigòtica, tot i que no hi ha cap document que ho pugui confirmar, possiblement només era el centre religiós de la vall; d’altra banda es tracta d’un edifici isolat amb construccions annexes, sense una població propera i sense funcions parroquials. També s’ha identificat aquest lloc com el monestir de Sant Pere d’Àneu, del que es tenen notícies i que no s’ha pogut localitzar amb seguretat. X. Costa ho descarta, tot considerant més factible la possibilitat desenvolupada en els darrers anys de situar aquell monestir de Sant Pere a l’església, avui arruïnada, de Sant Pere Vell d'Esterri d'Àneu, situada a l’extrem nord del centre històric d’aquesta vila.

Sigui com sigui, aquesta església va gaudir d’una destacada preeminència a la Vall d’Àneu, esdevenint un centre religiós important per la població de les rodalies. Més endavant encara va tenir una comunitat de frares agustins que, segons Massot, tenia un origen molt antic. Segons aquesta tradició fou fundat per sant Paulí de Nola (sIV-V) esdevenint una de les cases que va establir aquest personatge. Camós, al Jardín de María, a més d’esmentar el convent, hi destaca la devoció que despertava la imatge de la Mare de Déu d'Àneu que s’hi venerava. Hi ha notícies de l’activitat d’aquesta casa durant el segle XVI, s’hauria extingit el 1711 i estaria relacionada amb el col·legi de Sant Jaume que es va fundar a Esterri d’Àneu.

Santa Maria d'Esterri
Convent de Santa Maria d'Esterri, o d'Àneu (Escalarriensis)
Detall del mapa de les cases agustines a la Corona d'Aragó
(Provincia Regnorum Coronae Aragoniae, 1659)
Amb Santa Maria de Mijaran, Sant Jaume d'Esterri (Esterriensis), Seu d'Urgell...
Santa Maria d'Àneu
Santa Maria d'Àneu

Es conserva l’església romànica, un important edifici que durant els segles XV i XVI es va transformar radicalment, convertint les tres naus que tenia en una única, amb coberta sostinguda amb arcs de diafragma. Aquesta modificació pot demostrar que en aquella època la casa gaudia de prosperitat i disposava de prou medis econòmics per portar endavant l’obra. En aquestes obres es va conservar l’absis i la seva decoració mural que hom relaciona amb el Mestre de Pedret i cal situar entre els segles XI i XII. El conjunt mural es va traslladar al Museu Nacional d’Art de Catalunya de Barcelona, on es conserva.

Santa Maria d'Àneu
Santa Maria d'Àneu
Santa Maria d'Àneu
Santa Maria d'Àneu
Santa Maria d'Àneu
Santa Maria d'Àneu
Santa Maria d'Àneu
Santa Maria d'Àneu
Santa Maria d'Àneu
Santa Maria d'Àneu
(1993)
Santa Maria d'Àneu
Santa Maria d'Àneu
(1984)
Santa Maria d'Àneu
Santa Maria d'Àneu. Beneiter
(1984)
Santa Maria d'Àneu
Santa Maria d'Àneu
(1984)

La decoració mural de l’absis de Santa Maria d’Àneu, ara al MNAC
Santa Maria d'Àneu
Absis de Santa Maria d'Àneu
Mestre de Pedret (c 1090-1120)
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
Santa Maria d'Àneu
Absis de Santa Maria d'Àneu
Mestre de Pedret (c 1090-1120)
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
Santa Maria d'Àneu
Absis de Santa Maria d'Àneu
Mestre de Pedret (c 1090-1120)
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
Santa Maria d'Àneu
Absis de Santa Maria d'Àneu
Mestre de Pedret (c 1090-1120)
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

Bibliografia:
  • ADELL, Joan Albert i altres (1993). Catalunya Romànica. Vol XV. El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • CAMÓS, Narcís (1657). Jardín de María. Barcelona: Plantada
  • CANPO, Pedro del (1640). Istoria general de los Ermitaños de la orden de nuestro Padre San Augustin. Barcelona: Romeu
  • COSTA BADIA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
  • GAVÍN, Josep M. (1981). Inventari d’esglésies. Vol. 9. Pallars Sobirà. Barcelona: Artestudi Ed.
  • JORDAN, Jayme (1712). Historia de la provincia de la corona de Aragon de la orden de los Ermitaños de San Agustin. Vol. 3. València: J. González
  • LUBIN, Augustinus (1672). Orbis Augustinianus. París
  • MASSOT, Joseph (1699). Compendio historial de los hermitaños de nuestro padre san Agustín, del Principado de Cataluña. Barcelona: Imp. Juan Jolis

Situació:
Vista aèria

Des d'Esterri d'Àneu, cal seguir la carretera d'Escalarre i desviar-se a la dreta. L'església és al mig dels prats, prop del riu i ben visible