Els hospitalers disposaven de diverses propietats a Cervera, documentades a partir de l’any 1111. Com a resultat d’aquesta presència, es constituí una nova comanda, esmentada ja el 1172, des d'on es gestionaven les possessions de l'orde a la ciutat i la seva rodalia. A partir de 1191 hi consta l’existència d’una comunitat doble, regida per un comanador i una comanadora.
Detall de l'Atlante español, ó Descripcion general geográfica, cronológica, è histórica de España (1778)
Biblioteca Nacional de España
Posteriorment, es volgué establir una nova casa per a la branca femenina, i el 1250 es va obtenir la corresponent autorització. Tanmateix, aquesta iniciativa tingué un recorregut breu, ja que l’any 1262 les hospitaleres es traslladaren a Alguaire (Segrià). La casa de Cervera reunia nombroses propietats i llocs sota la seva jurisdicció, entre els quals es destaca l’Espluga de Francolí, que posteriorment esdevingué una comanda independent. Al llarg del segle XIV, la institució entrà en decadència, una situació que s’agreujaria amb el pas del temps.
Castell de la Guàrdia Lada
El topònim Guardiam Grossam apareix esmentat l’any 1026, i es considera que fa referència a l’actual Guàrdia Lada (Montoliu de Segarra), tot i que no es documenta amb certesa fins a mitjan segle XI. Aquest castell pertanyia el 1076 al comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, i fou infeudat als Cervera. Ja al segle XIII, el lloc era propietat de Guillem de la Guàrdia Lada i de la seva esposa Marquesa, del llinatge dels Cervera. El 1239, Marquesa quedà vídua i professà com a monja hospitalera, ingressant a la comanda de Cervera, on arribà a exercir com a comanadora. També cedí el castell a l’orde, fet que originà desavinences familiars, resoltes per una sentència que confirmà la donació l’any 1261. Els hospitalers hi mantingueren castlans i la propietat fins al segle XIX. El 1660, només en restaven les muralles.
El castell de l'Ametlla
El lloc de l’Ametlla (Montoliu de Segarra) fou cedit el 1077 pels comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II a Ecard Miró, qui possiblement bastí o restaurà el castell i també la desapareguda Torre del Planell, origen del castell i de la comanda de Vallfogona de Riucorb. L’any 1215, els descendents d’Ecard Miró donaren aquest castell a l’orde de l’Hospital, i passà a dependre de la comanda de Cervera. Els hospitalers el conservaren fins al segle XIX.
Castell de Glorieta
El domini del castell de Glorieta (Passanant i Belltall, Conca de Barberà) fou donat per Guillem de Guardiolada a la seva filla Mateua. A la mort d’aquesta, passà a mans de la seva germana Gueraua i de la seva mare Marquesa, religioses hospitaleres, les quals el cediren a l’orde entre els anys 1261 i 1266. El 1310, l’Hospital adquirí la totalitat del senyoriu, i el 1380, la jurisdicció. Inicialment vinculat a la comanda de Cervera, el castell passà posteriorment a la de l’Espluga de Francolí, fins al segle XIX.
Església de Sant Joan de Cabestany
El lloc de Cabestany (Montoliu de Segarra) fou cedit també per Marquesa a l’orde de l’Hospital l’any 1266. El senyoriu d’aquest indret fou exercit de manera compartida entre la comanda hospitalera de Cervera i el llinatge dels Aguilar, que el 1273 vengueren els seus drets a l’orde. El 1380, els hospitalers també n’adquiriren la jurisdicció, que passà a ser administrada des de la comanda de l’Espluga de Francolí. Els hospitalers també tenien cura de l’església parroquial de Sant Joan, un edifici ben conservat del segle XIII.
- ALTURO, Jesús (2010). Diplomatari d’Alguaire i del seu monestir duple de l’orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300). Barcelona: Fundació Noguera
- BACH I RIU, Antoni (1997). Castell de la Guàrdia Lada / Castell de Cabestany. Catalunya romànica. Vol. XXIV. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- BONNEAUD, Pierre (2009). Dos encomiendas hosptitalàrias de la Segarra (Cervera y Granyena) a finales de la edad media. Miscel·lània cerverina, núm. 19
- CORTS, Josep (1723-40). Estado antiguo y moderno de la ciudad de Cervera. Manuscrit. Arxiu Comarcal de la Segarra
- DURAN I SANPERE, Agustí (1977). Llibre de Cervera. Barcelona: Curial
- FUGUET SANS, Joan (1997). Templers i hospitalers I. Barcelona: Rafael Dalmau Ed.
- MIRET I SANS, Joaquim (1910). Les cases de Templers y Hospitalers en Catalunya. Aplech de noves y documents històrichs. Barcelona: C. de Caritat
- PIQUER I FERRER, Esperança (1995). Castell de Glorieta. Catalunya romànica. Vol. XXI. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- SABATÉ, Flocel (1997). Sant Joan de la Comanda de l’Hospital. Catalunya romànica. Vol. XXIV. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- Enllaç ↗ : Claustra
L’antiga església de Sant Joan de Cervera es troba al centre històric de la ciutat, a prop de la Plaça Major