|
Els hospitalers tenien diverses propietats a Cervera
documentades a partir del 1111. Arrel d'aquest fet es va
organitzar una nova comanda, coneguda des del 1172, des d'on es
governava sobre les seves possessions, a Cervera i rodalies. Des
del 1191 hi consta una comunitat doble, regida per un comanador
i una comanadora. Més endavant es va voler establir una nova
casa per a la branca femenina i el 1250 van obtenir la
corresponent autorització, però va perdurar poc temps en aquesta
ciutat ja que l’any 1262 les
hospitaleres es van traslladar a Alguaire. Aquesta comanda
va aplegar múltiples propietats i llocs que li pertanyien, entre
els quals l’Espluga de Francolí,
que més endavant es convertí en comanda independent d’aquesta.
Al segle XIV la institució era en decadència, situació que es va
anar agreujant amb el decurs del temps. |
Sant Joan de Cervera |
|
Castell de la Guàrdia Lada
El 1026 figura esmentat el topònim de Guardiam Grossam
que hom pensa que es tracta de l’actual Guàrdia Lada (Montoliu
de Segarra), però no és fins mitjan de segle que es documenta
amb seguretat. Aquest castell pertanyia el 1076 al comte de
Barcelona Ramon Berenguer I i els seus feudataris foren els
Cervera. Ja al segle XIII el lloc pertanyia a Guillem de la
Guàrdia Lada i la seva esposa Marquesa, del llinatge dels
Cervera. El 1239 Marquesa va quedar vídua i va professar com a
monja hospitalera, ingressant a la comanda de Cervera on arribà
a ser comanadora, també va lliurar a aquell orde el castell de
la Guàrdia Lada el que fou motiu de desavinences familiars fins
que una sentència va confirmar aquella donació (1261). Els
hospitalers hi van mantenir castlans i la seva propietat fins el
segle XIX. Consta que el 1660 només es mantenien les muralles. |
Castell de la Guàrdia Lada |
