Es tracta de la casa i hospital dels antonians, que es va establir en aquesta ciutat cap al 1215, el que la fa una de les més antigues de la Península. Aquest orde, acceptat com a tal des del 1218, tenia cura dels afectats pel mal de foc o foc de sant Antoni, força comú en aquella època. L'any 1278 es va erigir la comanda de Sant Antoni en el mateix lloc de l'antic hospital.
Fou un establiment de prestigi, afavorit pels monarques, els quals fins i tot s’hi hostatjaren; en aquest indret hi ha constància d’estances anomenades cambra del rei i cambra de la reina. La casa, però, va entrar en decadència a partir del segle XIV, i fins i tot es va plantejar el seu trasllat a Barcelona, cosa que motivà litigis continuats. L’any 1434, sota la direcció del comanador Berenguer Blanca, la institució va participar decisivament en la fundació del convent de Sant Antoni de Barcelona.
Finalment, l’orde es va mantenir a Cervera fins al 1787, tot i que ja des del 1738 havia cessat tota activitat. L’hospital, amb les seves rendes, fou traspassat a l’hospital de Castelltort, una antiga institució fundada per Berenguer de Castelltort († 1393). Segons la data inscrita a la façana, l’església actual es va construir l’any 1787, aprofitant elements anteriors, quan el convent ja havia estat extingit i l’església restava sota la cura dels administradors del Sant Crist.
- CORTS, Josep (1723-40). Estado antiguo y moderno de la ciudad de Cervera. Manuscrit. Arxiu Comarcal de la Segarra
- DURAN I SANPERE, Agustí (1977). Llibre de Cervera. Barcelona: Curial
- FELIU DE LA PEÑA, Narciso (1709). Anales de Cataluña, vol. 2. Barcelona: J. Surià
- GAVÍN, Josep M. (1987). Inventari d'esglésies. Vol. 20. Segarra, Urgell. Barcelona: Arxiu Gavín
- SABATÉ, Flocel (1997). Sant Antoni. Catalunya romànica. Vol. XXIV. Barcelona: Enciclopèdia Catalana