Monestirs de
Catalunya

Canonges aquisgranesos
Canonges agustinians

Canònica de Santa Maria l'Antiga / Seu Vella de Lleida
< anterior Inici Catalunya Segrià Lleida següent >
castellano
cercador contacto facebook

Segrià
 
< monestirs imprescindibles... >

Lleida era seu episcopal des de ben antic, el primer bisbe conegut, Sagiti, ho era el 419. Aquesta institució es va perdre a ran de la invasió sarraïna, el 719. El bisbat de Lleida es va restaurar només quan el territori fou recuperat pels cristians, el 1149. En aquella restauració hi van participar el bisbe de Roda d’Isàvena i el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. Es va establir que totes les mesquites de la ciutat passessin a ésser propietat episcopal.

La Seu Vella
La Seu Vella

Seu Vella
Claustre de la Seu Vella
Postal antiga, col·lecció particular

La Mesquita Major es va consagrar cristianament i al seu lloc s’hi va aixecar la primera església, centre de la seu episcopal: Santa Maria l’Antiga, que era situada al costat del Castell del Rei (o de la Suda).

La Seu Vella
La Seu Vella

La Seu Vella
El castell del Rei o de la Suda
La Seu Vella
Absidioles del transsepte sud

La canònica

El 1168 es reorganitzà la canònica, amb la participació del bisbat de Roda que hi va traslladar la comunitat canonical, tot i que va mantenir una vintena de canonges al lloc d’origen. Es va adoptar la regla de Sant Agustí. El 1254 la comunitat de canonges va organitzar-se com a canònica regular, amb el dret dels seus membres a tenir propietats privades. Va continuar molt vinculada amb la de Roda. En el decurs del temps va acumular una gran riquesa i poder, que fins i tot va conservar després de la desamortització.

La Seu Vella
Façana sud

La Seu Vella
La Seu Vella. Façana sud
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1912
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany


S’ha identificat la primitiva església de Santa Maria l’Antiga (o Santa Maria in Sede) amb les construccions que encara resten a l’ala de ponent del claustre i al seu costat hauríem de situar les dependències canonicals. Més endavant, quan es va edificar la catedral, l’antiga església de nau única hauria passat a ésser utilitzada com a dependència de la canònica.

La Seu Vella
Porta de l'Anunciata
La Seu Vella
Capitells de la porta de l'Anunciata

La catedral

A finals del segle XII s’endegaren les obres per aixecar un nou temple catedralici, sota les ordres de Pere de Coma. La construcció de l’edifici es va allargar fins a finals del segle XIII. El claustre s’hauria bastit posteriorment, entre els segles XIII i XIV. Al segle XV hom pot considerar l’obra de la catedral enllestida, inclòs el mobiliari, cor, retaules, etc. El 1707 la seu es va traslladar a l’església de Sant Llorenç mentre es bastia la nova catedral, que es va consagrar el 1781.

La Seu Vella
Porta dels Fillols

La Seu Vella
Porta dels Fillols
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1924
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany


D’església a caserna

Degut a la seva situació, en una zona elevada i al costat del castell, el lloc tenia un evident interès defensiu. La catedral fou utilitzada com a hospital i fortalesa durant la guerra dels Segadors (des del 1640). El 1707 el lloc fou tancat al culte i els canonges es van refugiar a Sant Llorenç i ja no hi pogueren retornar més.

La Seu Vella
Porta dels Fillols
La Seu Vella
Porta dels Fillols

La comunitat reclamava la propietat del lloc i per això, en 1746, Felip V va ordenar la demolició dels edificis, cosa que no s’arribà a portar a terme per la mort del mateix monarca. Aquell any s’ordenava la seva adaptació com a caserna, perdent-se els darrers béns mobles que hi restaven. Aquesta situació va començar a canviar amb la declaració de Monument Nacional (1918) i la seva cessió a l’Administració (1948), després van seguir les primeres obres de restauració. Ara depèn de la Generalitat de Catalunya.

La Seu Vella
Nau central
La Seu Vella
Interior de la Catedral Antigua (Lérida)
Francesc X. Parcerisa (1839)
Institut d'Estudis Ilerdencs. Servei d'Arxiu i Llegats
La Seu Vella / Museu Marès
Relleu funerari ara conservat al Museu Marès de Barcelona

La Seu Vella
Capella de l'Epifania
La Seu Vella
Capella de l'Epifania
La Seu Vella
Capella de l'Epifania

La Seu Vella
Capella de Sant Tomàs
La Seu Vella
Capella de Sant Tomàs. Apòstols
La Seu Vella
Calvari

La Seu Vella
Sepulcre dels Requesens
Capella de l'Epifania
La Seu Vella
Capella de Sant Pere
La Seu Vella
La Seu Vella

La Seu Vella
Nau central
La Seu Vella
Rosassa de ponent
La Seu Vella
Cimbori

La Seu Vella
Capitells de la nau
La Seu Vella
Capitells de la nau

La Seu Vella
Capitells de la nau
La Seu Vella
Voltes de la Seu
La Seu Vella
Portada principal, al claustre

La Seu Vella
Decoració del portal central
La Seu Vella
Frontal de sarcòfag
La Seu Vella
Sarcòfag del llinatge Perves
La Seu Vella
Capitells del claustre

La Seu Vella
Claustre
La Seu Vella
Galeria sud del claustre
La Seu Vella
Finestral del claustre

La Seu Vella
Capitell del claustre
La Seu Vella
Claustre
La Seu Vella
El claustre abans de la restauració
Fotografia: Família Cuyàs, 1910
Institut Cartogràfic de Catalunya

La Seu Vella
Portal dels Apòstols
La Seu Vella
Timpà del portal dels Apòstols
Seu Vella
El portal dels Apòstols
Postal antiga, col·lecció particular

La Seu Vella
La Seu des del campanar
Seu Vella
La Seu Vella abans de la restauració
Postal antiga, col·lecció particular
La Seu Vella
Vista oriental de la ciudad de Lérida
Juan Fernando Palomino, 1783
Institut d'Estudis Ilerdencs. Servei d'Arxiu i Llegats

La Seu Vella
La Seu Vella
La Seu Vella
La Seu Vella
Josep Gaspar i Serra (1929)
Institut Cartogràfic de Catalunya
La Seu Vella
Santa Maria l'Antiga, abans de la restauració (2001)

La Seu Vella
Vista de Lleida amb la Seu Vella
Sieur de Beaulieu (1668)
Institut d'Estudis Ilerdencs. Servei d'Arxiu i Llegats

Bibliografia:
- Montserrat Macià. Catalunya romànica. Vol. XXIV. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1997
- Montserrat Macià, Josep Lluís Ribes. L'art gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2002
 

Situació:

La Seu Vella està situada a la part més alta de la ciutat, sobre la ciutat antiga

Baldiri B. - Juny de 2006 / Actualitzat agost de 2018