Monestir de Sant Marçal del Montseny

Sancti Marcialis de Monte Signi

(Montseny, Vallès Oriental)

Sant Marçal del Montseny
Sant Marçal del Montseny

Els orígens del monestir es troben en una església documentada des del 1053 on es va retirar el monjo Guifré i la seva família, sota la protecció del bisbat de Vic. El 1066 es va consagrar l'església i es fundà l'abadia que molt aviat va començar a veure's beneficiada amb donacions a favor seu. Guifré fou el seu primer abat.

Sant Marçal del Montseny
Sant Marçal del Montseny

Després d'un començament prometedor, amb intents de fundar priorats dependents, va caure en decadència i a finals del segle XI es va convertir en un priorat subordinat a Sant Esteve de Banyoles. Cap al 1100 la comunitat de Sant Marçal va començar la construcció d'un nou monestir a Santa Magdalena de Mosqueroles (o Sant Marçal de Baix), amb la finalitat de traslladar-s'hi. Tot i que van abandonar la casa de Sant Marçal, finalment aquell trasllat no es va autoritzar i van haver de retornar, consagrant altre cop l'església. Des del segle XIV s'agreujà la decadència del lloc, on només hi havia un o dos monjos. El 1672 quedava unit a la Congregació Claustral Benedictina, ja sense vida comunitària i amb funcions més aviat parroquials.

Sant Marçal del Montseny
Sant Marçal del Montseny
Sant Marçal del Montseny
Sant Marçal del Montseny
Sant Marçal del Montseny
Sant Marçal del Montseny (c1920)
Fotografia de Rossend Flaquer
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya

Bibliografia:
  • GAVÍN, Josep M. (1990). Inventari d'esglésies. Vol. 23. Vallès Oriental. Barcelona: Arxiu Gavín
  • PLADEVALL, Antoni (1961). Sant Marçal del Montseny. Antiguo monasterio y parroquia del Obispado de Vich. Ausa, núm. 35
  • PLADEVALL, Antoni (1991). Sant Marçal del Montseny. Catalunya romànica. Vol. XVIII. El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana

Situació:
Vista aèria

Sant Marçal és a tocar de la carretera de Sant Celoni a Viladrau, més enllà de Santa Fe