Monestirs de
Catalunya

Agustins

Convent de Santa Maria de Mijaran
< anterior Inici Catalunya Vall d'Aran Viella - Mig Aran següent >
castellano
cercador contacte facebook

Vall d'Aran

Viella-Mig Aran
Convent de Santa Maria de Mijaran

L'origen de l’església i comunitat de Santa Maria de Mig Aran (Mijaran) és força confús a causa de la manca de documentació. Llegendàriament hom situa la seva fundació al segle VIII, o fins i tot hom vinculava els seus inicis amb Carlemany. El cert és que el document més antic conegut és quan aquesta església va rebre el 1175 el benefici d’un delme atorgat pel rei Alfons el Cast, però en aquell moment no hi consta cap mena de comunitat. El 1265 Jaume I va celebrar un acte públic en aquesta església.

A mitjan segle XIV (potser des de la primera dècada d’aquell segle) s’hi havia establert una comunitat agustiniana en aquest lloc, amb frares que procedien de Tolosa (llavors, i fins el 1801, la Vall d’Aran depenia eclesiàsticament de França, i concretament del bisbat de Sant Bertran de Comenge). L’any 1439 es va celebrar en aquesta casa un capítol general dels agustins (coneguts com Eremites de Sant Agustí) de la província de Tolosa. Aquest convent resultà destruït en un conflicte bèl·lic (1472) i els agustins van retornar al seu lloc d’origen.

Santa Maria de Mijaran
Santa Maria de Mijaran (2009)

Santa Maria de Mijaran
Santa Maria de Mijaran (2009)
Santa Maria de Mijaran
Santa Maria de Mijaran (1988)

Mijaran
Santa Maria de Mijaran
Postal antiga, col·lecció particular

Santa Maria de Mijaran
Santa Maria de Mijaran (1988)

El 1506 es va restaurar la comunitat amb frares agustins procedents de Santa Maria de Gràcia de Lleida, localment el lloc fou conegut com Convent de Sant Agustí del Panyo. Aquests van reedificar el convent que va mantenir-se actiu tot i la decadència que va experimentar a la segona meitat del segle XVIII, fins el 1771 quan l’orde dels agustins va suprimir el convent de Mijaran amb l’oposició de les autoritats locals que veien con desapareixia un important centre d’ensenyament de la Vall. Va restar com església i el lloc va patir els efectes de les riuades del Garona, que hi passa molt a prop. El 1835, quan ja no hi havia comunitat, els seus béns van passar a mans públiques. Posteriorment l’església es va restaurar per evitar la seva ruïna. Durant la guerra civil l’església es va convertir en polvorí que el 1938 fou volat deixant l’edifici arruïnat. A finals del segle XX es van consolidar les restes, notablement la capçalera.

Santa Maria de Mijaran
Santa Maria de Mijaran (1978)
Santa Maria de Mijaran
Santa Maria de Mijaran, abans de 1938

Santa Maria de Mijaran
Santa Maria de Mijaran
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany (1917)
Biblioteca de Catalunya
Santa Maria de Mijaran
Santa Maria de Mijaran
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany (1917)
Biblioteca de Catalunya
Santa Maria de Mijaran
Santa Maria de Mijaran
Couvent de la Mère de Dieu à Vézilles. Vallée d'Aran. Espagne
Nicolas M. J. Chapuy (1790-1858)
Bibliothèque nationale de France

A l'església de Sant Miquel de Viella es conserva el Crist de Mijaran, una peça de fusta policromada amb la figura de Crist, fragment d'un davallament del segle XII. Està relacionat estilísticament amb el taller d'Erill, del que es conserven altres obres. Aquesta peça procedeix de Santa Maria de Mijaran.

Santa Maria de Mijaran
Crist de Mijaran (1988)
Santa Maria de Mijaran
Crist de Mijaran (1978)

Bibliografia:
- COTS E CASANHA, Pere. Monestir de Santa Maria de Mijaran (Vielha-Mijaran, Val D’Aran). Generalitat de Catalunya
- DECTOT, Xavier; i altres. Obres mestres del romànic. Escultures de la Vall de Boí. Barcelona: MNAC, 2004
 

Situació:

L'església de Santa Maria de Mijaran es troba al nord de Viella, a l'esquerra de la carretera que porta a França
 

Baldiri B. - Desembre de 2005 / Actualitzat juliol de 2018