Monestir de Sant Quirze de Colera

Sant Quirc / Sancto Quirico / Collaria / S Cirici

(Rabós, Alt Empordà)

Sant Quirze de Colera
Sant Quirze de Colera

Els orígens del monestir de Sant Quirze de Colera són confusos, segons un document considerat fals (tot i que no en la seva totalitat) és possible que cap l’any 785 s’haguessin instal·lat en aquest lloc diversos membres d’una mateixa família dirigits pels germans Libuci i Assinari.

Sant Quirze de Colera
Sant Quirze de Colera

Els impulsors de la iniciativa s’haurien posat al front per fundar un monestir en aquest indret amb una autorització atorgada per Carlemany. Abans de l’any 815 van aconseguir un precepte reial on s’esmentaria ja el monestir, alhora que el feia beneficiari de diversos béns. Tot i la poca fiabilitat d’aquestes dades, s’han descobert importants elements arquitectònics i enterraments d’aquella època que demostren, si més no, la seva antiguitat. Aquell precepte de Carlemany hauria significat el tret de sortida d’una sèrie de donacions i fundacions de parròquies sota la direcció del monestir de Sant Quirze. Més endavant el monestir, que era una fundació particular propietat de la família dels fundadors, va rebre d’aquests la propietat dels béns. Després d’un intent d’intromissió per part del comte Alaric d’Empúries, l’abat de Sant Quirze va demanar el 844 a Lluís I el Pietós el reconeixement de la fundació i dels drets adquirits.

Després d’un període sense notícies, possiblement motivat per algunes incursions bèl·liques, el monestir ja es troba esmentat de manera certa l’any 927, en un document on hi figura el nom del seu abat, Manuel, fet que marca el començament d’un període de puixança. El 935 el bisbe de Girona va inaugurar l’església monàstica, aixecada gràcies a l’ajut econòmic del comte Gausbert d’Empúries, que va beneficiar Sant Quirze amb més propietats i drets. En els anys següents Colera intervingué decididament en diversos actes relatius a altres centres monàstics de l’entorn. L’any 1123, el bisbe Berenguer de Girona va presidir la cerimònia de consagració de la nova església i en aquell moment també es va esmentar l’església de Santa Maria. En els anys següents es continuaren registrant importants donacions a favor seu.

Sant Quirze de Colera
Sant Quirze de Colera
Sant Quirze de Colera
Sant Quirze de Colera

El 1285 i encara el 1288 va patir els efectes del pas de tropes franceses arran dels conflictes bèl·lics entre els exèrcits de Felip l’Ardit i la Corona d’Aragó. Al segle XV comencen a trobar-se indicis de decadència i de l’existència d’abats comendataris. Hi ha constància que el 1441 el claustre es trobava en perill de ruïna. El 1592 el monestir fou suprimit, extingint-se la comunitat, que es va integrar amb la de Sant Pere de Besalú. Amb l’exclaustració de 1835, els béns d’aquest darrer monestir foren subhastats i Sant Quirze de Colera va passar a mans del militar i polític Ramon de Nouvilas. Els edificis foren utilitzats amb finalitats agrícoles i abandonat en ocasions. El 1931 fou declarat Monument Nacional i en els darrers temps s’hi han fet treballs d’excavació i obres de consolidació i restauració.

L’edifici més important del conjunt és la seva església, de tres naus, amb transsepte on s’obren tres absis. Hi ha restes del claustre, d’elements fortificats, dependències que envolten el claustre i el palau abacial. A ponent del conjunt hi ha la petita església parroquial romànica de Santa Maria.

Sant Quirze de Colera
Sant Quirze de Colera
Sant Quirze de Colera
Sant Quirze de Colera
El refetor i el dormitori
Sant Quirze de Colera
Sant Quirze de Colera
El refetor
Sant Quirze de Colera
Sant Quirze de Colera
El claustre
Sant Quirze de Colera
Sant Quirze de Colera
El claustre
Sant Quirze de Colera
Sant Quirze de Colera
Sant Quirze de Colera
Sant Quirze de Colera
Sant Quirze de Colera
Sant Quirze de Colera
Sant Quirze de Colera
Sant Quirze de Colera
Torre de defensa
Sant Quirze de Colera
Sant Quirze de Colera
Sant Quirze de Colera
Sant Quirze de Colera
Església de Santa Maria

Fotografies antigues de Sant Quirze de Colera
Sant Quirze de Colera
Sant Quirze de Colera
Fotografia de Josep Salvany (1918)
Biblioteca de Catalunya
Sant Quirze de Colera
Sant Quirze de Colera. Claustre
Fotografia de Josep Salvany (1918)
Biblioteca de Catalunya
Sant Quirze de Colera
Sant Quirze de Colera. Relleu del claustre
Fotografia de Josep Salvany (1918)
Biblioteca de Catalunya
Sant Quirze de Colera
Sant Quirze de Colera. Relleu del claustre
Fotografia de Josep Salvany (1918)
Biblioteca de Catalunya
Sant Quirze de Colera
Sant Quirze de Colera
(1987)
Sant Quirze de Colera
Sant Quirze de Colera
(1987)
Sant Quirze de Colera
Sant Quirze de Colera. Palau abacial
(1987)

Bibliografia:
  • AGUSTÍ, Bibiana i altres (1998). Sant Quirze de Colera entre els segles XII i XIV. D'edifici religiós a fortificació militar. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, vol. 31
  • BADIA I HOMS, Joan (1981). L’arquitectura medieval de l’Empordà. Vol. II-B. Girona: Diputació de Girona
  • BADIA I HOMS, Joan (1990). Catalunya romànica. Vol. IX. L’Empordà II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • CODINA REINA, Dolors (2012). Sant Quirze de Colera. Un jaciment arqueològic excepcional. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, vol. 43
  • COSTA BADIA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
  • DEULOFEU, Alexandre (1962). El monestir de Sant Quirze de Colera. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, vol. 3
  • GAVÍN, Josep M. (1983). Inventari d’esglésies. Vol. 13, Alt Empordà. Barcelona: Arxiu Gavín
  • PUJADES, Geroni (1829). Crónica universal del principado de Cataluña. Vol. V. Barcelona: Torner

Situació:
Vista aèria

L'abadia de Sant Quirc de Colera és troba al municipi de Rabós d'Empordà, al vessant meridional de la serra de l'Albera. Per anar-hi cal seguir la pista que surt de la carretera de Rabós a Vilamaniscle