| |
|
|
|
Orígens
L'indret on ara s’aixequen les restes del monestir de Santa
Maria de Roses ja va ser ocupat per l’antiga colònia grega de
Rhode, que tingué continuïtat a l’època romana i també més
endavant. En aquest indret es troben restes d’edificacions des
del segle IV: una necròpolis i una església paleocristiana, just
on es troba l’església romànica de Santa Maria. |
Santa Maria de Roses |
|
|
Ruïnes de l'església |
Ruïnes de l'església |
|
|
La cel·la monàstica
És molt possible que des d’antic hi hagués alguna mena
d’establiment monàstic, en aquest sentit hom té alguna noticia
de les acaballes del segle VIII quan hi ha indicis de l’arribada
a Santa Maria de Roses d’algun monjo procedent de la
cel·la de Magrigul.
En 944, un precepte de Lluís d’Ultramar confirma la dependència
de l’església de Santa Maria de Roses del monestir
Sant Pere de Rodes. Gràcies a la
troballa d’una inscripció, hom sap que a mitjan d’aquell mateix
segle l’església fou reconstruïda per desig del comte Sunyer I
de Barcelona, que es va retirar com a monjo. Sembla que es va
independitzar de Sant Pere de Rodes el 960. En 976 el comte
Gausfred li va fer una important dotació econòmica. El lloc va
quedar lligat al comtat d’Empúries, de fet era propietat dels
comtes, més endavant compartida amb el bisbe de Girona. |
Absis de l'església |
|
|
A l’època de l’abat
Ramon Hug (1049-1064) es consagrà una nova església, les ruïnes de
la qual són, sens dubte, les que encara podem veure ara. En el
mateix acte, el 3 de gener de 1053, es fa la confirmació de les
seves propietats. Aquests béns es van anar incrementant ens els
decennis següents, de manera regular.
El 1229 hi depenia el priorat de Penardell,
que va quedar sota la regla benedictina. En aquest sentit hi ha
constància que, al menys des del 1306, hi depenia també
Santa Maria del Camp. |
Torre de defensa |
|
|
Anà davallant per mor
de les guerres i atacs pirates des del mar. També es registra una
certa relaxació dels costums dins de la pròpia comunitat. Al segle
XVI el monestir va quedar encerclat dins el nou recinte defensiu que
amb més o menys modificacions encara es conserva. El 1588, a causa
d’una epidèmia, els monjos es van veure obligats a abandonar el
monestir, quan hi retornaren el van trobar saquejat, clar indici de
poca vitalitat. Degut a la seva precària situació, el 1592 va passar
de dependre de Santa Maria d'Amer.
Les guerres continuaren afectant Roses, la ciutadella i, al cap i la
fi, el mateix cenobi.
El 1795 els francesos ocuparen la ciutadella i el monestir, que ja
s’havia abandonat el 1792. Va quedar en ruïnes. Els monjos ja no hi
van retornar, no es va restaurar. |
Ruïnes de l'església |
|
|
L’edifici
El monestir tenia una església que ara es conserva parcialment,
aixecada al segle XI, de tres naus amb creuer i tres absis, el
central de grans dimensions, ara restaurat. També ha estat
remuntada l’antiga portada, una mica posterior a l’església. A
migdia es poden veure les escasses restes del petit claustre. |
Portal de la Ciutadella de Roses |
|
Bibliografia:
- Joan Badia, M. Lluïsa Ramos. Catalunya Romànica, IX, Empordà II.
Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1990 |
|
|
|
Situació:
Les restes de l'abadia de Santa Maria
de Roses es troben dins el recinte de l'antiga ciutadella |
|
|
|
