 |
Monestirs de Catalunya |
Benedictins
|
Monestir de Sant Pere de
Besalú Benedictins |
|
|
||||||||||||||||||||||||||||
|
Aquesta època de prosperitat es perllongà fins el segle XV i va minvar considerablement amb l’arribada dels abats comendataris, ja al segle XVI. Dins una maniobra de reorganització monàstica del territori, el 1592 li foren units els monestirs de Sant Llorenç del Mont i de Sant Quirze de Colera, alhora que s’integrava a la Congregació Claustral Tarraconense. Va patir els efectes negatius de la Guerra dels Segadors i a mitjan del segle XVI el lloc es trobava en condicions llastimoses i fins i tot durant un curt període de temps es va traslladar aquí el noviciat de l’orde. Més endavant va viure un revifalla econòmica que li permeté emprendre obres de millora de les dependències monàstiques. |
|
|
||
|
Patí novament els efectes bèl·lics a finals del segle XVIII amb la Revolució Francesa que tot i no afectar directament Besalú, va comportar la pèrdua dels objectes de valor. La Guerra del Francès va transformar l’abadia en caserna i es va enderrocar el claustre. El 1835 el monestir fou suprimit a ran de la desamortització. Poc després es va recuperar l’ús de l’església, va patir noves destruccions i un intent de refundació monàstica. Amb la Guerra Civil, ja al segle XX, va tornar a patir destrosses; com a resultat dels esdeveniments desfavorables d’aquests dos darrers segles, el monestir va perdre o va veure dispersat el seu patrimoni mobiliari i arxiu. |
|
|
||
|
Es conserva l’església d’època romànica, de tres naus i un absis semicircular que les cobreix en la seva totalitat, incloent un deambulatori. Té un transsepte amb uns petis absis oberts en el gruix dels murs, no aparents exteriorment. El deambulatori està separat del presbiteri per unes columnes dobles amb capitells de bona factura però que han patit els efectes de l'incendi de 1936. La façana principal, a ponent, és senzilla, només amb un finestral flanquejat per dues figures de lleons; sota seu, la porta d’entrada amb una columna a cada costat i una única arquivolta. |
|
|
||
|
|
|
|
||
|
||||
|
|
||
|
Bibliografia: - GALIMAY I ARNAU, Manuel. Catalunya romànica. Vol. IV. La Garrotxa. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1990 |
||
|
|
||
|
Situació: L'església de Sant Pere és al centre de Besalú, a la plaça del mateix nom |
|
|
| Baldiri B. - Setembre de 2011 |
