Benedictins
 

L'indret dels Gorgs és esmentat per primer cop l'any 976, mentre que l'església de Sant Sebastià no es troba fins el 1024, en una donació de terres al seu favor. En el testament d'Ermengarda, filla del comte Borrell II de Barcelona, es fan diverses donacions a Sant Sebastià, i alhora disposa que s'establissin en aquest lloc quatre monjos.

Hom desconeix la data exacta de la consagració de l'església i de l'inici de la vida monàstica, però en tot cas ja funcionava el 1043, essent el monestir més important d'aquest territori. Tot i això l'èxit de l'empresa no fou l'esperat, ja que el 1052 Sant Sebastià esdevè priorat, depenent de Sant Víctor de Marsella, cosa que es va fer efectiva el 1059.

A mitjan del segle XIV el priorat pateix una profunda crisi, ja el 1310 consta que nomès residia al monestir el prior, els monjos vivien fora. A partir del 1360 els priors eren comendataris i el darrer ni visità mai el lloc. Una butlla papal del 1409, desvincula el priorat de Sant Víctor i l'uneix a Montserrat, des de llavors Sant Sebastià era un centre administratiu de Montserrat, governat per un prior.

L'encarregat de portar a bon terme aquestes disposicions fou el seu fill, a qui es deu, de fet, la fundació del monestir. Es va ocupar de la dotació del cenobi, que esdevingué un monestir familiar, on ell i els seus descendents havien de ser enterrats.

L'edifici es va anar deteriorant i es van haver de fer obres al segle XIV i al 1606. Ja en aquesta època Sant Sebastià havia esdevingut una simple propietat que es llogava a pagesos de la comarca. El 1820 fou secularitzat i el lloc fou subhastat, excepte l'església que va passar a considerar-se un annex de la d'Avinyonet. Darrerament s'hi ha fet obres de consolidació i restauració.