Aquesta dependència no va ser cap obstacle pel desenvolupament del centre, acumulant propietats alhora que s’estenia la devoció a la Mare de Déu. Aquesta devoció era seguida pel poble i també pel poder, tant civil, que protegia el lloc, com per les autoritats eclesiàstiques. El segle XIII encara depenia de Ripoll amb qui va tenir certs enfrontaments. El prior de Montserrat era elegit directament des d’aquell monestir.

Claustre gòtic

Claustre amb l'escut del seu impulsor l'abat
Giuliano della Rovere, després papa (Juli II)

El 1287 el papa nomenà Bernat Salvador, monjo de la Grassa, nou prior de Montserrat, sense intervenció de Ripoll, aquesta independència era aparent ja que a la mort de Bernat Salvador tant el papa com Ripoll nomenaren pel seu comte un successor, el conflicte amb la duplicitat del càrrec fou resolt per l’arquebisbe de Tarragona, deixant les coses com estaven: amb la submissió a Ripoll. El prior Vicenç de Ribes fou nomenat cardenal i, sembla que a instàncies seves, s’aconseguí que el papa Benet XIII, el 1409, erigís Montserrat com abadia independent.

Escut de Montserrat al claustre

Animal fabulós amb cap humà, al claustre

El 1443 es van incorporar sis monjos de Montecassino amb l’objectiu de reformar el cenobi, fet que no fou acceptat per la comunitat; aquesta situació es va mantenir fins el 1455. L’abadia va passar per una època de decadència, encara que continuava la activitat constructiva aixecant un claustre gòtic. El 1493 el monestir fou annexat a la congregació de San Benito de Valladolid, el mateix any es reuní el capítol que va elegir García de Cisneros com a prior. Aquesta subjecció de Valladolid es va mantenir fins el 1811.

Porxo de la façana. Al fons el sepulcre
renaixentista de Bernat II de Vilamarí, mort el 1512

Sepulcre del comte Joan II de Ribagorça (1457-1528)

El 1560 començà la construcció de la basílica actual, que fou consagrada el 1592. Continuaren les construccions amb edificis nous, s’incrementaren les propietats i s’establiren priorats dependents en molts indrets. Es posà en funcionament una impremta que amb els anys aconseguí molta anomenada. Per altra banda van acumular un important patrimoni artístic. L’Escolania assolí també molta importància.

Sepulcre de Bernat II de Vilamarí

Sepulcre de Bernat II de Vilamarí

Tot això es va perdre amb l’incendi i destrucció causats a ran la Guerra del Francès (1811-12) i els robatoris posteriors. Hom intentà redreçar la situació, però els monjos es van veure obligats a dispersar-se i no hi pogueren retornar fins el 1824. La desamortització desposseí el monestir de les seves propietats, que foren subhastades. La comunitat va retornar el 1844 i el papa va nomenar el 1862 un nou abat, desvinculant-lo de San Benito, que també havia desaparegut. Des d’aquell moment (i encara en l’actualitat) depèn de Subiaco. El lloc és encara un centre molt important pel desenvolupament de la vida religiosa i ciutadana de Catalunya.

Plaça de Santa Maria

Atri de l'Abat Algerich

No es disposa de notícies, ni documentals ni arqueològiques, de l’església d’època visigòtica, les restes més antigues que s’han trobat caldria datar-les cap el segle XI. Es conserva un portal del segle XII. A part de l’església i el claustre, la major part de construccions cal situar-les entre els segles XIX i XX.

Façana de la basílica

Atri de l'Abat Algerich

Apostolat, de Venanci Vallmitjana

Nau de la basílica

Capelles laterals

L'església

Aquesta imatge, objecte de molta veneració, és bàsicament una obra romànica de finals del segle XII, amb trets gòtics. En el decurs dels temps s’hi ha fet modificacions, potser la més important sigui la figura de Nen. És una peça de fusta que va ser pintada de negre, donant-li un tret que ara la caracteritza.

Imatge de la Mare de Déu de Montserrat

El Museu de Montserrat conserva un oli sobre tela de Joaquim Vayreda i Vila (1843-1894) amb la figura de la Mare de Déu de Montserrat i amb una representació del monestir de l'època (1884).

Joaquim Vayreda
Mare de Déu de Montserrat, 1884
Oli sobre tela, conservat al Museu de Montserrat
© Museu de Montserrat

Joaquim Vayreda
Detall de: Mare de Déu de Montserrat, 1884
Amb una representació del monestir de l'època
Oli sobre tela, conservat al Museu de Montserrat
© Museu de Montserrat

Antiga portada romànica

Capitells de la portada

El portal romànic abans del seu trasllat
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1923
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany

La Santa Cova

Sant Miquel

L'abadia abans de les darreres obres

Montserrat, s. XVI

Situació

El monestir benedictí de Santa Maria i santuari de la Mare de Déu de Montserrat és situat a 720 m d'altitud, al vessant est de la muntanya de Montserrat, encarat al Bages. S'hi va per una carretera des de Monistrol