Monestirs
Monestirs d'Occitània
Abadia de Santa Fe de Conques
Abbaye
de Sainte-Foy de Conques
< anterior Inici França Occitània Avairon

següent >

castellano
contacte

Avairon

Santa Fe

L’abadia és dedicada a santa Fe, una jove màrtir d’Agen (Olt i Garona) que cal situar a començament del segle IV. El cos de la santa, molt venerat en aquella ciutat, aparentment fou robat pels monjos de Conques el 866, després d’intentar aconseguir altres relíquies. De fet, hom té constància de la veneració en aquest lloc de les relíquies de Santa Fe des del 884.

Conques
Conques


Benedictins

Conques
L'església de Santa Fe de Conques

Conques
El portal amb el timpà

Timpà

Fundació

Aquest lloc possiblement ja va ser habitat en època merovíngia, però la primera notícia que hom té ens parla de l’eremita Datus (Deodat) a qui s’hi va afegir Medraldus, el 819. Més endavant Datus va retirar-se en un lloc proper i solitari mentre deixava Medraldus al cap de l’incipient monestir, que havia adoptat la regla benedictina. Aquell primer monestir era dedicat a Sant Salvador.

Conques
Interior de l'església

Conques
El transsepte


Conques
El llanternó

Conques
L'anunciació

Conques
Nau lateral amb l'escala a les tribunes


Ràpidament va guanyar-se el favor de la reialesa, especialment de Lluís I el Pietós i Pipí II d’Aquitània. Amb l’arribada de les relíquies de Santa Fe el lloc va adquirir molta anomenada i devoció dels fidels, el que es va traduir en una època de vitalitat, religiosa i econòmica. Aviat es va reunir un valuós conjunt de peces d’orfebreria, del que encara es conserva una mostra molt considerable. En aquesta època hom situa una sèrie de miracles amb la participació de la santa, que va fer de Conques el centre d’un conglomerat d’esglésies i possessions, a la mateixa regió i encara en llocs allunyats. A finals del segle IX es va modificar la dedicació, consagrant-se a Santa Fe.

Entre el segles XI i XII, i especialment sota l’abadiat de Begó III (1087-1107), es coneix la màxima esplendor de l’abadia, amb la construcció de l’església, el claustre i altres dependències monàstiques.

Conques
Tribunes sobre les naus laterals

Conques
L'absis des del transsepte


Decadència

Això va precedir la decadència causada, entre d’altres, per la Pesta Negra (1348) i la Guerra dels Cent Anys. Començava així un període de relaxació dels costums. El 1537 hi intervingué el papa Pau III, que va dissoldre la comunitat benedictina, i va obrir el pas a una col·legiata canonical.

Va passar per períodes de saqueig, al mateix segle XVI, el 1628 un nou episodi de pesta l’afectà, i més endavant amb la Revolució Francesa, època en que els canonges van haver de deixar l’abadia. Cap el 1830 es vengué una part del claustre. El lloc va quedar molt tocat i sense mitjans econòmics per redreçar-lo. L’escriptor Prosper Mérimée, llavors inspector dels Monuments Historiques, va poder evitar la ruïna del monument, classificant-lo el 1838. A finals del segle XIX Conques fou ocupat per premonstratencs procedents de Saint-Michel de Frigolet (Boques del Roine) i restaurat, depèn de l'abadia de Mondaye (Calvados).

Conques
Tribunes

Conques
Tribunes


L’església

L’actual església es va començar a bastir en l’abadiat d’Odolric (1031-1065) sobre una edificació primitiva (anteriorment va existir un edifici carolingi i un altre posterior, de la segona meitat del segle X), fou continuada pels seus successors Esteve II (1065-1087) i especialment Begó III (1087-1108), la va acabar l’abat Bonifaci (1107-1125). Es tracta d’un important edifici de tres naus amb creuer. Les naus laterals estan comunicades per darrere el presbiteri formant un deambulatori, amb tres capelles absidals. El creuer, de grans dimensions, també té tres naus, de factura similar al cos central de l’edifici.

La nau central és coberta per una volta de mig punt i les laterals, més baixes, disposen d’una àmplia tribuna amb finestrals que s’obren sobre la nau central. La mateixa estructura es repeteix al creuer.

Conques
El presbiteri

Conques
La nau central


El llanternó romànic original va caure en època indeterminada, segurament per les seves deficiències constructives, es va refer entre el 1460 i 1490 amb tècniques gòtiques. Més endavant i arran d’un incendi calgué reforçar els pilars interiors.

Interiorment s’hi poden veure elements escultòrics, capitells, etc, a més d’un interessant grup de l’Anunciació. El presbiteri guarda una reixa de l’època. La façana, massissa, està flanquejada per les dues torres dels campanars, amb contraforts poc evidents.

Conques
Tribuna

Conques
Reixa romànica


Conques
Àngel sota el llanternó

Conques
Àngel sota el llanternó


El timpà

La porta principal és decorada amb un magnífic timpà. És una de les obres cabdals de l’escultura romànica, de grans dimensions (6,70 x 3,60 m). Una obra anònima (Mestre del Timpà) executada sota l’abadiat de Bonifaci (1107-1125) i dedicada al Judici Final. La peça és dividida horitzontalment en tres espais, al centre hi ha un Crist Jutge, a la seva dreta un grup on s’hi veu la Mare de Déu, sant Pere, un abat i altres personatges. A l’esquerra un grup de condemnats. El registre inferior és centrat per escenes del pesatge de les ànimes amb les entrades al Paradís i a l’Infern, representats als seus costats.

Conques
Timpà de la portada de Conques

Timpà

Capitells de l'església
Conques Conques Conques Conques
Conques Conques Conques Conques

Altres elements

Es conserva una de les ales del claustre amb una galeria de columnes dobles amb capitells, fruit d’una reconstrucció feta amb elements dispersos. Adossat a l’església, a la zona del claustre, es troba un arcosoli amb l’enterrament de l’abat Begó III, també obra de la reconstrucció. Cal dir que el claustre va quedar força malmès per un incendi el 1366 i no es va recuperar.

Conques
L'església de Conques

Conques
Lloc de l'antic claustre


El Tresor

L’abadia de Conques guarda un preuat tresor d’orfebreria medieval, entre les seves peces poden destacar-se:

- Majestat de santa Fe
Creada per a conservar el crani de la santa. Existia una imatge anterior, que arran de la devoció despertada per un dels seus miracles (l’any 985), fou refeta profundament. La peça que ara es pot veure tenia ja aquest aspecte al segle XI. Es tracta d’una imatge de fusta de la santa asseguda en un tron. Està daurada enterament i amb incrustacions de pedres diverses.

- Reliquiari de Pipí, o de la Circumcisió
D’or, pedres precioses i esmalts. Del segle VIII amb moltes modificacions, fins al segle XVI. Tradicionalment s’admet que es tracta d’una donació del rei Pipí (el Breu o d’Aquitània), també hom diu que servia per guardar la relíquia del Sant Prepuci.

Conques
Capitell del claustre

Conques
Porta del transsepte


- Reliquiari pentagonal
Amb elements dels segles VII a XIII. Guarda relíquies de diversos sants.

- Reliquiari exagonal
Amb elements dels segles VII a XII. També guarda les relíquies de diversos sants.

- Llanterna de Begó
Segona meitat del segle XII. D’argent daurat. Guarda relíquies de profetes.

- Reliquiari “A” de Carlemany
De l’època de Begó III, amb elements anteriors i modificacions posteriors. D’or, argent, pedres precioses i esmalts.

- Reliquiari del papa Pascal II
Del 1100. D’argent daurat. Amb la representació de Crist crucificat entre la Mare de Déu i sant Joan.

- Altar portàtil de Santa Fe

- Altar portàtil de Begó

- Creu processional, gòtica

- Tríptic reliquiari

- Braç reliquiari de sant Jordi

Conques
Arcosoli de l'abat Begó III

Conques
L'abadia de Conques


Bibliografia:
-
Claire Delmas, Jean-Claude Fau. Conques. Éditions du Beffroi. Millau, 1989
- Violaine Bouvet-Lanselle i altres. Le trésor de Conques. Monum, Èditions du patrimoine. Paris, 2001
- Emmanuelle Jeannin. Conques. Ed. Gaud. Moisenay, 2008
 

Situació

Al centre de la població del mateix nom


Abadia de Santa Fe de Conques

Baldiri B. - Desembre de 2010