Dels seus inicis hom coneix que va ser la beneficiària de diverses donacions a finals del segle VII. Al segle següent va patir els efectes de la invasió sarraïna. Lluís I el Pietós (781-814) li va atorgar la seva protecció.

Pis superior del nàrtex

Volta del pis superior del nàrtex

Decadència

A finals del segle XI el lloc era en decadència, amb l’església mig enrunada i les dependències monàstiques incendiades el 1042. Seguidament, el 1048, d’acord amb el comte de Tolosa i el bisbe de Cahors, Moissac es va posar sota la protecció de Cluny.

Porta de l'església

Altar major

Recuperació

El fet d’esdevenir una abadia cluniacenca va impulsar la seva recuperació, tant econòmica com espiritual. El 1063 es consagrà una nova església i el 1100 es va acabar el claustre. Aquesta situació de bonança es va perllongar en el temps, fins la meitat del segle XIV, quan la Guerra dels Cent Anys l’afectà. Durant un curt període de temps hi depengué la canònica de Sant Serni de Tolosa.

Fugida a Egipte

Pietat

Col·legiata

El 1466 s’independitzà de Cluny i va passar a tenir abats comendataris, sense lligam amb el monestir i amb voluntat de beneficiar-se de les seves rendes. Va patir els efectes de les Guerres de Religió i de la pesta negra. El monestir fou secularitzat el 1626 i va passar a col·legiata. Com pràcticament tots els centres monàstics va patir els efectes de la Revolució i el lloc fou venut. Sortosament les pèrdues foren menys importants que les sofertes per altres establiments i encara es conserva el claustre i l’església, que aviat quedaren protegits per l’administració pública. La construcció d’una via fèrria la va afectar en part.

Sarcòfag (segle VII)

Claustre de Moissac

El claustre

Moissac és conegut pel seu grandiós claustre. Orientat segons el punts cardinals i de planta sensiblement quadrada. Té vint capitells en dos costats i divuit en cada un dels altres dos, el que fa un total de setanta-sis. S’alternen capitells senzills amb altres dobles, de la mateixa envergadura però amb dues columnes. Hi ha a més vuit pilastres, una a cada vèrtex més altres quatre entre ells, al bell mig de les galeries.

Claustre de Moissac

Una inscripció porta la data en que es va acabar l’obra: l’any 1100. A la segona meitat del segle XIII es va refer i d’aquí les arcs apuntats. La decoració dels capitells combina els motius florals amb els historiats, molts amb inscripcions detallades. Les pilastres estan decorades amb relleus. El seu estat de conservació varia, però és força bo, en general.

Capitell vegetal

L’església

Abans de l’església actual i en aquest lloc s’haurien aixecat altres temples: un primer d’època merovíngia i un de posterior, carolingi, dels que no en resta pràcticament res. El 1063 es va consagrar la que seria la tercera església, amb algunes restes en la part baixa dels murs. La que es conserva és bàsicament la que es va aixecar durant el segle XV, amb modificacions i restauracions posteriors.

Mobiliari

Sarcòfag (segle VII)
Crist (segle XII)
Fugida a Egipte (segle XV)
Pietat (1476)
Enterrament de Crist (segle XV, restaurat)

Interior de l'església

Enterrament de Crist

El campanar

Als peus de l’església es troba el campanar, aixecat sobre un nàrtex de planta quadrada i amb un pis superior, molt probablement del segle XII. Més amunt es troba una part construïda amb totxo, del segles XV i XVII. Ha estat modificat i restaurat.

Nàrtex i campanar

Crist romànic

El portal

Al sud del nàrtex es troba un magnífic portal amb un timpà decorat amb escenes de l’Apocalipsi. Als costats hi ha altres representacions secundàries: el pobre Llàtzer, Anunciació, Visitació, Epifania, Fugida a Egipte, entre altres personatges.

Timpà, amb l'Apocalipsi

Situació

Al centre de la ciutat de Moissac, al nord-oest de Tolosa de Llenguadoc