|
  |
|
Al seu voltant es va anar aplegant una nova població, el que va obligar
que a començament del segle XI s’aixequés una església (dedicada a santa
Maria) com a parròquia, deixant la de Sant Pere per a ús de la comunitat |
|
El segle XI és marcat per una època de cert desgavell, tot fa suposar
que per un període, Sant Pere de Camprodon era unit al proper monestir
de Sant Joan de les Abadesses. Aquest fet va provocar la unió de Sant
Pere de Camprodon a l'abadia de Moissac, al Llenguadoc, el 1078. La
submissió a aquesta abadia es va allargar de fet fins el 1461. El segle
XII marca una època de revifalla, amb l'obtenció de noves propietats i
fins i tot la reconstrucció de l'església, que es va consagrar el 1169,
i la construcció del claustre. Amb la puixança comencen els desacords
amb Moissac, (eleccions d’abats, sense consultes...) que es van succeint
en el decurs dels anys. |
|
|
 |
|
En el moment de la separació de Moissac, la situació de Camprodon no era
gens envejable: havia patit uns terratrèmols el 1428, que havien fet
destrosses als edificis i que no s'havien pogut reparar. El 1470 fou
saquejat pels francesos, que s'emporten l'arqueta de sant Patllari, que
seria retornada més endavant i que encara es conserva parcialment a
l'església de Santa Maria. La vida comunitària era també molt relaxada,
amb monjos que fins i tot residien fora del monestir. |
|
monestirs
que cal conèixer...
