Els monestirs de Catalunya
Monestir de Sant Pere de Camprodon
Inici Índex general Catalunya Ripollès Camprodon
monestirs que cal conèixer...

Benedictins
 

L’origen d’aquest monestir cal situar-lo en una antiga església, dedicada a sant Pere, que es va consagrar el novembre de 904 i que el aquell moment fou dotada de diversos drets i propietats. A mitjan del segle X, el comte Guifré II de Besalú va prendre la decisió de fundar un monestir en el lloc d’aquella església, que prèviament havia pres en possessió. Per aquesta fundació, el comte va obtenir del rei Lluís IV de França (936-954) un precepte pel qual es confirmaven les propietats de l’església alhora que es va establir que el lloc seguís la regla de sant Benet.

Castellano | català
 

Sota la protecció comtal, el monestir va anar creixent en importància i propietats. El 1017 s’obté del papa Benet VIII una butlla per la que li son confirmades les propietats i es reafirma la seva independència.


Al seu voltant es va anar aplegant una nova població, el que va obligar que a començament del segle XI s’aixequés una església (dedicada a santa Maria) com a parròquia, deixant la de Sant Pere per a ús de la comunitat

El segle XI és marcat per una època de cert desgavell, tot fa suposar que per un període, Sant Pere de Camprodon era unit al proper monestir de Sant Joan de les Abadesses. Aquest fet va provocar la unió de Sant Pere de Camprodon a l'abadia de Moissac, al Llenguadoc, el 1078. La submissió a aquesta abadia es va allargar de fet fins el 1461. El segle XII marca una època de revifalla, amb l'obtenció de noves propietats i fins i tot la reconstrucció de l'església, que es va consagrar el 1169, i la construcció del claustre. Amb la puixança comencen els desacords amb Moissac, (eleccions d’abats, sense consultes...) que es van succeint en el decurs dels anys.

En el moment de la separació de Moissac, la situació de Camprodon no era gens envejable: havia patit uns terratrèmols el 1428, que havien fet destrosses als edificis i que no s'havien pogut reparar. El 1470 fou saquejat pels francesos, que s'emporten l'arqueta de sant Patllari, que seria retornada més endavant i que encara es conserva parcialment a l'església de Santa Maria. La vida comunitària era també molt relaxada, amb monjos que fins i tot residien fora del monestir.


El 1592 li foren units els monestirs de Santa Maria de Ridaura i Sant Joan les Fonts, també en plena decadència. El mateix any passa a formar part de la Congregació Claustral Tarraconense. A finals del segle disset el lloc és ocupat de nou pels francesos que utilitzen l'església com a caserna. L'ocupació es va repetir altre cop el 1794.


Arqueta de Sant Patllari, ara conservada a l'església
de Santa Maria de Camprodon

La desamortització va posar fi definitivament a la comunitat, el 1835. Els pocs monjos que encara l'ocupaven, van haver de deixar el lloc. El 1859 l'ocupa una comunitat de religioses, per poc temps. El segle XX és marcat per les obres de restauració de l'església, que es torna a consagrar el 1933. És la única part que es conserva de l'antiga casa benedictina.


Els abats de Sant Pere de Camprodon

Laufred o Jaufred

948-956

Teodoric

962-969

Dodó

976-988

Odó

991

Dela

1006

Odó

1013

Bonfill 1016-1022
Unió amb Santa Maria de Besalú i Sant Joan de les Abadesses 1022-1069
Abats dependents de Moissac

Berenguer

1096-1102

Pere

1108-1112

Gregori

1118-1122

Pere

1122-1130

Esteve

1132

Bernat

1137

Vidal

1139-1141

Berenguer

1143

Pere

1143-1169

Bernat de Segurioles

1170-1187

Guiu

1187-1195

Bernat de Segurioles (nebot de l'anterior)

1195-1209

Berenguer de Rocams

1209-1218

Ramon

1220

Robert de Bastida

1222

Berenguer

1226

Guiu 1229

Berenguer de Maçanet

1230-1236

Bernat d'Amilau

1236

Bernat Desbac (no reconegut per Moissac)

1237

Pere de Corts (no reconegut per Moissac)

1239-1243

Robert (elegit per Moissac després d'acabada la rebel·lió dels monjos de Camprodon contra Moissac)

1243

Bernat Hug 1246

Pere

1248

Guiu

1249-1255

Mateu

1257-1268

Guillem

1268-1283

Berenguer

1286

Pere

1287

Guillem

1287-1301

Ramon 1302 1302

Guillem

1303-1311

Hug

1312-1315

Ramon

1316-1319

Arnau

1321-1323

Ramon

1324

Gispert

1324-1325

Ramon de Guixar 1325-1348

Bernat de Folcrà

1348-1361

Francesc d'Ollines

1361-1371

Pere

1377-1391

Guillem

1392

Jaume

1394-1419

Berenguer

1422-1425

Pere de Canadell 1425-1463
Abats independents

Bernat

1482-1510

Francesc de Remolins

1517-1518

Joan Pasqual

1518-1539

Regents Bernat i Joan, priors

1540-1552

Antoni Llorenç Valentí

1552-1562

Bernat de Cardona

1574-1592

Jeroni Fort

1592-1606

Felip Jordi 1609-1610

Antoni de Carmona

1617-1619

Francesc Lordat

1619-1625

Jaume Busquets

1627-1628

Pere Finct

1630-1640

Francesc

1642

Josep de Magarola

1642-1676

Benet de Rocabertí

1677-1684

Baltasar de Muntaner

1684-1695

Genadi Colom

1695-1706

Galderic Santjust i Pagés 1710-1731

Francesc de Copons i de Copons

1736-1743

Pere Trellas i Güell

1743-1774

Ignasi Francolí

1781-1785

Joaquim de Parrella i Rialb

1785-1801

Baltasar Badric i Vallgornera

1802-1805

Andreu Casaus i de Torres

1805-1806

Francisco de Portella y de Monteagudo

1807-1817

Miquel de Parrella i de Vivet 1823-1835
  Segons Antoni Pladevall i Font. Catalunya Romànica, vol. X

Bibliografia:
- Antoni Pladevall i Font. Catalunya Romànica, vol. X. El Ripollès. Fund. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1987.

L'església del monestir de Sant Pere és propera a la parroquial de Santa Maria

Baldiri B. - Abril de 2007