 |
Monestirs de Catalunya |
Benedictins
|
Monestir de Sant Pere de
Camprodon Benedictins |
|
|
|||||||||||||||||||
|
Sota la protecció comtal, el monestir va anar creixent en importància i propietats. El 1017 s’obtingué del papa Benet VIII una butlla on li foren confirmades les propietats i es reafirmava la seva independència. Al seu voltant es va anar aplegant una nova població, el que va obligar que a començament del segle XI s’aixequés una església (dedicada a santa Maria) com a parròquia, deixant la de Sant Pere per a ús de la comunitat. |
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El segle XI estigué marcat per una època de cert desgavell; tot fa suposar que per un període, Sant Pere de Camprodon fou unit al proper monestir de Sant Joan de les Abadesses. Aquest fet va provocar la unió de Sant Pere de Camprodon a l'abadia de Moissac, al Llenguadoc, el 1078. La submissió a aquesta abadia es va allargar de fet fins el 1461. El segle XII va portar una època de revifalla, amb l'obtenció de noves propietats i fins i tot la reconstrucció de l'església, que es va consagrar el 1169, i la construcció del claustre. Amb la puixança començaren els desacords amb Moissac, que es van anar succeint en el decurs dels anys. |
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
En el moment de la separació de Moissac, la situació de Camprodon no era gens envejable: havia patit uns terratrèmols el 1428 que havien fet destrosses als edificis i que no s'havien pogut reparar. El 1470 fou saquejat pels francesos, que s'emportaren l'arqueta de sant Patllari, que seria retornada més endavant i que encara es conserva a l'església de Santa Maria. La vida comunitària era també molt relaxada, amb monjos que fins i tot residien fora del monestir. |
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El 1592 li foren units els monestirs de Santa Maria de Ridaura i Sant Joan les Fonts, també en plena decadència. El mateix any va passar a formar part de la Congregació Claustral Tarraconense. A finals del segle disset el lloc fou ocupat de nou pels francesos que utilitzaren l'església com a caserna. L'ocupació es va repetir altre cop el 1794. |
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La desamortització va posar fi definitivament a la comunitat, el 1835. Els pocs monjos que encara l'ocupaven, van haver de deixar el lloc. El 1859 el lloc fou ocupat per una comunitat de religioses, per poc temps. El segle XX va portar les obres de restauració de l'església, que es va tornar a consagrar el 1933. És la única part que es conserva de l'antiga casa benedictina. |
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
||
|
Bibliografia: - BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano. Las Casas de Religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Barcelona: Imp. F. J. Altés y Alabart, 1906 - PLADEVALL I FONT, Antoni. Catalunya Romànica. Vol. X. El Ripollès. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1987 |
||
|
|
||
|
Situació:
L'església del monestir de Sant Pere
és propera a la parroquial de Santa Maria |
|
|
| Baldiri B. - Maig de 2011 |
