Monestirs
Monestirs d'Hauts-de-France
Abadia de Mont-Saint-Éloi
< anterior Inici França Hauts-de-France Pas de Calais següent >
castellano
cercador contacte facebook

Pas de Calais

Aquesta canònica fou fundada en el lloc tradicionalment considerat de retir habitual de sant Eloi, bisbe de Noyon, on cap el 635 hi va instaurar un oratori. Aquí va conèixer a Vindicià, quan ja s’hi havia establert una colònia eremítica. L’any 675 sant Vindicià va succeir a sant Aubert a la seu episcopal de Cambrai i va intervenir en l’assentament definitiu de l’abadia de Saint-Vaast d’Arràs. A la seva mort, a finals del segle VII, el seu cos for enterrat a la capella fundada per Eloi, on s’hi havien establert els eremites. Aquella comunitat es va anar assentant i la seva existència es va allargar gràcies a la presència de les relíquies de Vindicià, al voltant de les quals s’hi havien fet enterrar altres personalitats. Les invasions normandes van afectar aquella comunitat monàstica, el 881 el lloc fou atacat, arrasat i abandonat.

Mont-Saint-Éloi
Ruïnes de l'abadia de Mont-Saint-Éloi


Canonges agustinians

 

Mont-Saint-Éloi
Ruïnes de l'abadia de Mont-Saint-Éloi

Mont-Saint-Éloi
Vista de Mont-Saint-Éloi, abans de la seva destrucció
Il·lustració de L'abbaye de Mont-Saint-Éloi (1859)


Cap el 927 hom va descobrir miraculosament la tomba de sant Vindicià i poc després es restaurava l’església i es disposaven les relíquies de manera apropiada per la seva veneració, aquella església es va dedicar al sant. Paral·lelament es va instaurar una col·legiata secular amb una comunitat de canonges que tenien cura del lloc. L’any 1006 la casa fou assaltada i saquejada, després el culte es va restaurar i la casa va continuar la seva existència malgrat la indisciplina que hi regnava. El 1068 el bisbe sant Libert de Cambrai hi va instaurar una canònica regular, seguidora de la Regla de Sant Agustí, alhora que va fer una aportació de béns per assegurar el seu manteniment. El 1075, el papa Gregori VII (1073-1085) va confirmar la fundació, mentre que Pasqual II (1099-1118) confirmava les quantioses donacions que havien beneficiat aquesta casa.

Mont-Saint-Éloi
Ruïnes de l'abadia de Mont-Saint-Éloi


A mitjan del segle XIV Mont-Saint-Éloi va patir els efectes de les guerres amb els anglesos, la canònica fou saquejada, així com les propietats que la casa tenia escampades pel territori. La inestabilitat va continuar afectant-la encara durant molts anys. El 1522 va arribar l’abat Jean de Feucy, el primer no escollit per la comunitat. El 1551 l’exèrcit francès va ocupar el territori i l’abadia fou atacada i saquejada, la situació bèl·lica es va allargar en el temps i el 1636 s’hi van refugiar les tropes espanyoles, fins la seva expulsió el 1639, els encontres però van continuar encara uns anys. El 1685 fou designat el primer abat comendatari. Després que l’església va patir els efectes d’una tempesta que la va deixar fora d’ús, hom va procedir a la reconstrucció general dels edificis, el 1750 es va prendre la decisió de refer totalment aquella església. La Revolució va acabar amb la comunitat canonical, i va començar la seva ruïna, però encara va esdevenir temporalment un hospital militar. A la primera meitat del segle XIX només conservava la façana de l’església, amb dues torres, conjunt que va quedar força malmès el 1915 a causa d’un bombardeig en el decurs de la Primera Guerra Mundial.

Mont-Saint-Éloi
Mont-Saint-Éloi, abans del 1915
Il·lustració de L'abbaye de Mont-Saint-Éloi (1859)

Mont-Saint-Éloi
La canònica el 1917
Foto de l'agència Meurisse
Bibliothèque nationale de France


Mont-Saint-Éloi
Escut de l'abadia de Mont-Saint-Éloi
Segons l'Armorial général de France (1697-1709)
Bibliothèque nationale de France

Mont-Saint-Éloi
Ruïnes de l'abadia de Mont-Saint-Éloi

 

Bibliografia:
- CARDEVACQUE, Adolphe de (1859). L’abbaye de Mont-Saint-Éloi. Arràs: A. Brissy
- CONGREGATIONIS S. MAURI (1725). Gallia Christiana. Vol. 3. París: Typographia Regia
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints de l’Ancien et du Nouveau Testament... Vol. 3. París: Bloud et Barral
- OUEN, Saint (1870). Vie de saint Éloi, éveque de Noyon et de Tournai. Lille, París
- TERNYNCK, M. (1839). Recherches sur l’abbaye de Mont St.-Éloy. Mémoires de la Société des Antiquaires de la Morinie. Vol. IV. St-Omer, París

 


Situació:

Les ruïnes de l'abadia de Mont-Saint-Éloi es troben al nord-oest d'Arràs

Baldiri B. - Febrer de 2016