 |
Monestirs de Catalunya |
Canonges aquisgranesos / canonges augustinians
|
Canònica de Santa Maria /
Catedral de la Seu d'Urgell Canonges aquisgranesos / canonges augustinians |
|
|
||||||||||||||||||||||||
|
La comunitat canonical degué passar per un període de decadència, fins que fou restaurada pel bisbe Ermengol, el 1010, i a finals d’aquell segle va adoptar la regla augustiniana. Uns dels personatges de més renom d’aquesta diòcesi fou precisament sant Ermengol (bisbe entre el 1010 i 1035), fill dels vescomtes de Conflent; aquest, a més de restaurar la canònica, va impulsar la construcció d’una nova catedral (consagrada el 1040) i de l’església annexa de Sant Miquel. Va reorganitzar administrativament el bisbat i aplegà les butlles papals reconeixent els drets senyorials sobre el territori. És venerat com a sant des de poc després de la seva mort. Un dels seus successors fou el bisbe Ot, de la família dels comtes de Pallars. Nomenat bisbe el 1095, en els darrers anys fou alhora abat de Gerri, monestir que va afavorir particularment. Va morir en aquell monestir, on és enterrat. També és venerat com a sant. |
|
|
|||
|
La primera de les catedrals aixecades a la Seu es trobava apartada d’aquí; s’hauria aixecat al lloc de Castellciutat. Fou Sisebut (833-840) qui hauria aixecat una segona catedral en el indret actual. Sant Ermengol va començar la construcció d’una nova església, que fou consagrada el 1040. Sant Ot va aixecar de bell nou la catedral actual al segle XII; el motiu d’aquesta darrera construcció fou el mal estat en que es trobava l’edifici de l’època d’Ermengol. Aquesta construcció estaria pràcticament acabada a finals del segle XII; precisament el 1195 la ciutat fou atacada i la catedral saquejada. |
|
|
|||
|
La canònica fou secularitzada el 1622. Des de mitjan del segle XIX el bisbat va perdre els seus poders d’origen feudal, excepte els corresponents a Andorra que actualment encara exerceix. La catedral va patir poques modificacions, un afegit que tapava el campanar, decoració barroca a l’interior... En les diferents restauracions portades a terme des del començament del segle XX s’ha recuperat l’edifici romànic. |
|
|
|||
|
El claustre és també una bella obra romànica, potser de finals del segle XII, o començament del XIII. Conserva tres de les quatre galeries; la de llevant es va perdre en una dissortada modificació. |
|
||||
|
|
|
|
|||
|
|
|
|
|||
|
Al costat de la catedral, on ara hi ha l’església de Sant Domènec, a l’època de sant Ermengol es trobava l’església de Sant Miquel, amb la seva canònica, que més endavant quedaria unida a la catedralícia. Dintre d’aquest conjunt d’edificacions cal esmentar també l’església de Sant Pere (ara sota l’advocació de Sant Miquel), aixecada a l’època del bisbe Ermengol sobre una construcció anterior. Encara es conserva aquell edifici, bé que força restaurat. |
|
|
|||
|
Entre les nombroses peces i mobiliari procedent de la catedral que encara es conserva, cal esmentar el Beatus de la Seu d’Urgell, una valuosa obra que es pot datar a cavall dels segles X i XI i que tot fa pensar que ja constava inventariada a la catedral el 1147. |
|
|
|||
|
|
|
|
|||
|
|
|
|
|||
|
|
|
|
|||
|
|
|
|
|||
|
|
|
|
|||
|
Bibliografia: - Joan Albert Adell, Maria Eugenia Ibarburu i altres. Catalunya romànica. Vol. VI L’Alt Urgell, Andorra. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1992 |
Enllaç: - Bisbat d'Urgell - Museu Diocesà de la Seu d’Urgell |
|
|
Al centre de la ciutat de la Seu d'Urgell |
|
|
| Baldiri B. - Març de 2011 |
