Monestirs de
Catalunya
Canonges aquisgranesos
Canonges agustinians
Canònica de Santa Maria / Catedral de la Seu d'Urgell
< anterior Inici Catalunya Alt Urgell la Seu d'Urgell següent >
castellano
cercador contacte facebook

Alt Urgell
 
< monestirs imprescindibles... >

El bisbat d’Urgell té un origen força antic, hom té constància de la seva existència, si més no, des del segle VI, quan el seu bisbe, Sant Just, va assistir l’any 531 a un concili a Toledo. La invasió sarraïna no hauria afectat greument el territori. Per la seva situació i amb la protecció dels reis francs es va anar consolidant el poder episcopal fins esdevenir el centre d’un extens patrimoni feudal, amb reconeguda autoritat sobre la regió, que es va anar ampliant amb la recuperació de nous territoris ocupats pels sarraïns, al sud.

Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell


Catedral de la Seu d'Urgell
Façana de la catedral de la Seu d'Urgell

Catedral de la Seu d'Urgell
Façana de la catedral de la Seu d'Urgell, 1916
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany
Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya, Barcelona


En aquest lloc existia una canònica aquisgranesa ja al segle IX, tot i que la comunitat podria tenir el seu origen en època visigòtica. La comunitat canonical tenia un poder considerable, encarregant-se de l’elecció del bisbe, cap d’una institució molt poderosa. El 817 va tenir lloc el concili d’Aquisgrà i hom pensa que el 826 la canònica ja hauria adoptat la regla sortida d’aquell concili.

Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell


Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell

Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell


La comunitat canonical degué passar per un període de decadència, fins que fou restaurada pel bisbe Ermengol, el 1010, i a finals d’aquell segle va adoptar la regla augustiniana. Uns dels personatges de més renom d’aquesta diòcesi fou precisament sant Ermengol (bisbe entre el 1010 i 1035), fill dels vescomtes de Conflent; aquest, a més de restaurar la canònica, va impulsar la construcció d’una nova catedral (consagrada el 1040) i de l’església annexa de Sant Miquel. Va reorganitzar administrativament el bisbat i aplegà les butlles papals reconeixent els drets senyorials sobre el territori. És venerat com a sant des de poc després de la seva mort. Un dels seus successors fou el bisbe Ot, de la família dels comtes de Pallars. Nomenat bisbe el 1095, en els darrers anys fou alhora abat de Gerri, monestir que va afavorir particularment. Va morir en aquell monestir, on és enterrat. També és venerat com a sant.

Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell

Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell


La primera de les catedrals aixecades a la Seu es trobava apartada d’aquí; s’hauria aixecat al lloc de Castellciutat. Fou Sisebut (833-840) qui hauria aixecat una segona catedral en el indret actual. Sant Ermengol va començar la construcció d’una nova església, que fou consagrada el 1040. Sant Ot va aixecar de bell nou la catedral actual al segle XII; el motiu d’aquesta darrera construcció fou el mal estat en que es trobava l’edifici de l’època d’Ermengol. Aquesta construcció estaria pràcticament acabada a finals del segle XII; precisament el 1195 la ciutat fou atacada i la catedral saquejada.

Catedral de la Seu d'Urgell
Absidioles
A la dreta, compartiments del retaule de Sant Ermengol

Catedral de la Seu d'Urgell
Absidiola


Santa Maria de Gerri
Possible cenotafi del bisbe Ot d'Urgell
(Monestir de Santa Maria de Gerri)

Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell

Catedral de la Seu d'Urgell
Sepulcre, amb pintura mural


La canònica fou secularitzada el 1622. Des de mitjan del segle XIX el bisbat va perdre els seus poders d’origen feudal, excepte els corresponents a Andorra que actualment encara exerceix. La catedral va patir poques modificacions, un afegit que tapava el campanar, decoració barroca a l’interior... En les diferents restauracions portades a terme des del començament del segle XX s’ha recuperat l’edifici romànic.

El claustre és també una bella obra romànica, potser de finals del segle XII, o començament del XIII. Conserva tres de les quatre galeries; la de llevant es va perdre en una dissortada modificació.

Catedral de la Seu d'Urgell
Claustre

Catedral de la Seu d'Urgell
Claustre de la catedral


Catedral de la Seu d'Urgell
Capitell del claustre

Catedral de la Seu d'Urgell
Capitell del claustre

Catedral de la Seu d'Urgell
Capitell del claustre

Catedral de la Seu d'Urgell
Capitell del claustre

Catedral de la Seu d'Urgell
Capitell del claustre

Capitells

Al costat de la catedral, on ara hi ha l’església de Sant Domènec, a l’època de sant Ermengol es trobava l’església de Sant Miquel, amb la seva canònica, que més endavant quedaria unida a la catedralícia. Dintre d’aquest conjunt d’edificacions cal esmentar també l’església de Sant Pere (ara sota l’advocació de Sant Miquel), aixecada a l’època del bisbe Ermengol sobre una construcció anterior. Encara es conserva aquell edifici, bé que força restaurat.

Catedral de la Seu d'Urgell
Església de Sant Miquel

Catedral de la Seu d'Urgell
Església de Sant Miquel


Entre les nombroses peces i mobiliari procedent de la catedral que encara es conserva, cal esmentar el Beatus de la Seu d’Urgell (Comentari a l'Apocalipsi de Beat de Liébana), una valuosa obra que es pot datar a cavall dels segles X i XI i que ja constava inventariada a la catedral el 1147.

Catedral de la Seu d'Urgell
Beatus de la Seu d'Urgell
Imatge: De domini públic, via Wikimedia Commons

Catedral de la Seu d'Urgell
Beatus de la Seu d'Urgell
Imatge: De domini públic, via Wikimedia Commons


Catedral de la Seu d'Urgell
Compartiment del retaule de Sant Ermengol

Catedral de la Seu d'Urgell
Compartiment del retaule de Sant Ermengol

Catedral de la Seu d'Urgell
Compartiment del retaule de Sant Ermengol


Catedral de la Seu d'Urgell
Portada de ponent

Catedral de la Seu d'Urgell
Portada de ponent

Catedral de la Seu d'Urgell
Portada de ponent


Catedral de la Seu d'Urgell
Portada nord

Catedral de la Seu d'Urgell
Portada nord

Catedral de la Seu d'Urgell
Portada nord


Catedral de la Seu d'Urgell
Torre de la catedral

Catedral de la Seu d'Urgell
Campanar

Catedral de la Seu d'Urgell
Claustre


Catedral de la Seu d'Urgell
Capçalera de la catedral
Fotografia d'albTotxo, a Flickr

Catedral de la Seu d'Urgell
Capçalera de la catedral, 1923
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany
Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya, Barcelona

Catedral de la Seu d'Urgell
Portada, 1923
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany
Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya, Barcelona


Catedral de la Seu d'Urgell
Torre, 1916
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany
Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya, Barcelona

Catedral de la Seu d'Urgell
Creuer, 1923
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany
Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya, Barcelona

Catedral de la Seu d'Urgell
Presbiteri, 1923
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany
Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya, Barcelona


Catedral de la Seu d'Urgell
Portal del claustre

Catedral de la Seu d'Urgell
Portal del claustre

Catedral de la Seu d'Urgell
Portal del claustre


Bibliografia:
-
Joan Albert Adell, Maria Eugenia Ibarburu i altres. Catalunya romànica. Vol. VI L’Alt Urgell, Andorra. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1992
Enllaç:
- Bisbat d'Urgell
- Museu Diocesà de la Seu d’Urgell

Situació:

La catedral (10) es troba al centre de la ciutat de la Seu d'Urgell

Baldiri B. - Gener de 2016