|
El convent de Palamós
té el seu origen en una capella edificada abans del 1509, dedicada a
Nostra Senyora de Gràcia i situada al paratge de sa Punta. Aviat la Mare
de Déu titular i la mateixa capella es van convertir en un centre de
devoció força estimat pels palamosins. Aquesta capella va patir els
efectes del saqueig de la vila per Barba-rossa, el 1543.
Després del desastre,
un cop recuperada la normalitat, es va restaurar la capella, obra que ja
estaria enllestida el 1561. La vila de Palamós va demanar la fundació
del convent dels agustins, fet que es va concretar el 1568.
Immediatament es va procedir a adaptar la capella per a la nova funció,
aixecant les dependències necessàries i ampliant-la. El claustre ja era
acabat el 1577. |
Restes del claustre dels agustins |
|
|
Convent dels agustins
Detall de:
Plan de la ville et citadelle de
Palamos
Sieur de Beaulieu, 1694
Institut Cartogràfic de Catalunya |
Plan de la ville et citadelle de
Palamos
Sieur de Beaulieu, 1694
Institut Cartogràfic de Catalunya |
|
|
La construcció i la
prosperitat de la casa va continuar fins el segle XVII, esdevenint un
dels establiments agustins més importants: quan el 1650 els frares del
convent de Barcelona van fugir a causa de la pesta, es van refugiar en
aquest lloc. Poc després la vila de Palamós fou també víctima de
l’epidèmia. El 1694-95, Palamós va patir el setge de les tropes
franceses i, a causa de la seva situació, en un dels llocs més
estratègics de la vila, fou un objectiu militar d’importància.
Finalment, el 1695, el lloc fou enderrocat totalment després d’un llarg
setge. |
Palamos ville de Catalogne en
Espagne...
Fer, 1695
Institut Cartogràfic de Catalunya |
|
|
El convent a: Palamos ville de
Catalogne en Espagne...
Fer, 1695
Institut Cartogràfic de Catalunya |
Claustre del convent dels agustins
abans de l'enderroc |
|
|
Els frares es van
refugiar a l’hospital de pobres de manera provisional. A partir de 1724
els agustins van començar la construcció d’un nou convent i església
sobre les ruïnes de l’anterior però el 1741 les obres es van aturar a
causa dels problemes defensius que implicava la seva situació, finalment
els murs que s’havien aixecat de bell nou, es van utilitzar per bastir
una caserna. El 1742 els fou cedit el terreny de l’hospital
per poder aixecar el nou convent. A causa de les dificultats
econòmiques, la construcció del nou edifici fou molt lenta, el 1772 es
posava la primera pedra de la nova església, que possiblement ja era
acabada el 1791. |
Claustre del convent dels agustins
abans de l'enderroc |
|
|
Ja al segle XIX, el
convent fou víctima de nous infortunis: entre el 1809 i 1814 els frares
es van veure obligats a abandonar-lo a causa de l’ocupació del lloc per
les tropes franceses. Altra vegada, entre el 1821 i 1823 foren expulsats
del seu establiment, adaptant-lo com a caserna. El 1835 la comunitat era
de sis frares, que van abandonar el lloc de manera definitiva. Finalment
el lloc va passar a mans municipals i s’hi va establir una escola fins
que el 1848 fou arrendat per instal·lar-hi la fàbrica de suro «El
Convento». El 1991 es va enderrocar i ara s’han recuperat alguns
elements del segon monestir en un parc situat al lloc de l'establiment. |
Reconstrucció parcial del claustre |
|
