Convent de Sant Agustí de Barcelona

Sant Agustí Vell / Sancti Agustini civitatis Barcinone

(Barcelona, Barcelonès)

Convent de Sant Agustí
Convent de Sant Agustí Vell
Façana de l'església. (F. Sans, c1860-65)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Hi ha una tradició que considera que a Barcelona s'hi va establir la primera comunitat agustina de la cristiandat gràcies a l'estada a la ciutat de sant Paulí de Nola, on el 393 fou ordenat sacerdot, pel que sembla forçat per una colla de seguidors seus. Es diu que va deixar una comunitat de la qual es tindrien notícies des d'abans de la invasió sarraïna.

Convent de Sant Agustí
Sant Agustí Vell
Façana de l'església

Més enllà d'aquesta tradició, els agustins s'establiren de forma regular el 1309 en uns terrenys cedits pel ciutadà Jaume Basset al carrer de Comerç, en el lloc ara conegut com a Sant Agustí Vell. El primer prior fou fra Bonanat Zaguals. Després d'uns anys d'existència molt precària en unes instal·lacions poc adients, els agustins es van beneficiar del suport d'Alfons el Benigne, però encara es va haver d'ajornar la construcció d'un convent amb prou entitat, que permetés el seu desenvolupament. La primera pedra de l'església es va posar el 1349 en el mateix indret, o en un lloc ben proper a la primera casa. A causa de les dificultats econòmiques i malgrat la concessió d'indulgències als benefactors, la construcció dels edificis conventuals es va perllongar molt de temps, fins al segle XVIII.

La comunitat va tenir entrebancs amb la propera parròquia de Santa Maria del Mar i amb altres ordes monàstics establerts a la ciutat per mor de l'autorització de donacions a favor seu que podria afectar l'entrada de recursos per les necessitats d’aquelles. Malgrat tot, amb el pas dels anys el lloc va adquirir importància i prestigi amb l'arribada de relíquies que contribuïen al seu renom. El 1393 van participar en la fundació del convent d'Igualada. El 1529 la comunitat va patir els efectes de la pesta, els agustins participaren atenent els malalts i van perdre set dels seus membres. Els bombardeigs del 1714 van malmetre el convent i l'any següent Felip V el va fer enderrocar per tal d'aixecar la Ciutadella.

Convent de Sant Agustí
Sant Agustí Vell
Galeria del claustre
Convent de Sant Agustí
Sant Agustí Vell
El claustre

Entre els anys 1738 i 1748 les restes del convent foren recuperades parcialment per l’arquitecte Pere Bertran, més endavant es van adaptar com forn de pa. El 1750 hom va passar a utilitzar-lo de caserna, amb una nova construcció que encara va mantenir alguns elements de l’antic convent, especialment l’ala de ponent del claustre (1473-1478) que s’ha restaurat, i una part de la façana de l’església. Aquella església perduda guardava el valuós Retaule de Sant Agustí (1463-1486) a l’altar major, obra de Jaume Huguet i ajudants, encarregada pel gremi de Blanquers (o pellaires) i que es conserva parcialment entre el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu Marès.

Trasllat del convent al carrer de l'Hospital

Després de diverses reclamacions i queixes a Felip V, els agustins van aconseguir un cert suport per aixecar un nou convent. El 1726 els fou assignat el lloc on s'aixecaria la casa i no fou fins al 1727 que els frares en van prendre possessió tot i l'oposició d'altres ordes i estaments eclesiàstics ja establerts prop d'aquell indret. El convent nou fou projectat pel mateix Pere Bertran, la primera pedra del nou temple de Sant Agustí es va posar el 1728 i es va inaugurar el 1750. La façana de l'església va restar inacabada, actualment encara es troba en aquest estat. El nou convent tenia dos claustres, l'actual plaça de Sant Agustí formava part d'aquest, era un pati davanter de l'església la tanca del qual es va enderrocar el 1855.

Convent de Sant Agustí
Sant Agustí Vell
El claustre
Convent de Sant Agustí
Sant Agustí Vell
L'edifici de la caserna

El segle XIX va estar marcat per un seguit de calamitats que també van afectar els altres estaments religiosos, especialment els monestirs i convents i que van incidir negativament en aquest establiment, la comunitat i les seves possessions. Durant l’ocupació francesa, el 1808, va servir de caserna, compartint l’espai els soldats i els monjos el que va generar acusacions de col·laboracionisme amb els ocupants, el 1813 va quedar sense religiosos. El 1814 les tropes van abandonar el convent que fou recuperat pels frares amb rapidesa, i que es van afanyar a emprendre les obres de restauració. El 1835 fou incendiat, juntament amb altres convents de la ciutat, es va decretar la desamortització i va esdevenir una parròquia, funció que encara té actualment. El 1936, l’inici de la guerra Civil va tornar a afectar el lloc, que fou incendiat i saquejat. Va ser ocupat pel sindicat d’Arts Gràfiques i al final de la guerra va recuperar la funció religiosa que encara es manté. El 1971, a l’església de Sant Agustí va tenir lloc la fundació de l’Assemblea de Catalunya.

Convent de Sant Agustí
Sant Agustí Vell
El claustre
Convent de Sant Agustí Convent de Sant Agustí
Sant Agustí Vell
El claustre
Convent de Sant Agustí
Sant Agustí Vell
El claustre
Fotografia de Josep Salvany (1924)
Biblioteca de Catalunya
Convent de Sant Agustí
Sant Agustí Vell
El claustre convertit el caserna
Fotografia de Manuel Genovart (1924)
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
Convent de Sant Agustí
Sant Agustí Vell
El claustre
Convent de Sant Agustí
Sant Agustí Vell
Planta del convent el 1738, convertit en forn de pa
Segons Sopeña (1802)
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona
Convent de Sant Agustí
Planta de la caserna al convent de Sant Agustí Vell, el 1858
Segons Miquel Garriga i Roca. Quarterons, núm. 19 (detall)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Convent de Sant Agustí Convent de Sant Agustí Convent de Sant Agustí
Superposició del convent i caserna en un plànol actual de la zona
Convent de Sant Agustí
Sant Agustí Vell
Detall de: Plano del Convento de San Agustín de Barcelona antes de la demolición (s/d)
Archivo General Militar de Segovia
Convent de Sant Agustí
Sant Agustí Vell
Detall de: Plano del convento viejo de Agustinos (s/d)
Archivo General Militar de Madrid
Convent de Sant Agustí
Sant Agustí Vell
Segons un dibuix d'Anton Van der Wyngaerde (1563)

Retaule major de l'església del convent de Sant Agustí de Barcelona
Jaume Huguet i col·laboradors (1463-1486)
Convent de Sant Agustí
Retaule major de Sant Agustí Vell
Consagració de Sant Agustí
Jaume Huguet
Museu Nacional d'Art de Caralunya, Barcelona
Convent de Sant Agustí Convent de Sant Agustí Convent de Sant Agustí Convent de Sant Agustí
Compartiments del retaule major de Sant Agustí Vell
Jaume Huguet i col·laboradors
Museu Nacional d'Art de Caralunya, Barcelona
Convent de Sant Agustí
Retaule major de Sant Agustí Vell
Camí del Calvari
Jaume Huguet
Museu Marès, Barcelona
Convent de Sant Agustí
Sant Agustí Vell
Compartiment del Retaule de Sant Agustí
Jaume Huguet
Fotografia de Josep Salvany (1914)
Biblioteca de Catalunya
Convent de Sant Agustí
Cap de Crist, d'un Sant Enterrament
Jaume Cascalls (c1352)
Procedent de Sant Agustí Vell
Ara al MNAC, Barcelona

El nou convent del carrer de l'Hospital, ara parròquia de Sant Agustí
Convent de Sant Agustí
Sant Agustí
Convent de Sant Agustí
Sant Agustí
Convent de Sant Agustí
Sant Agustí
Convent de Sant Agustí
Sant Agustí
Convent de Sant Agustí
Sant Agustí
Convent de Sant Agustí
Sant Agustí
Convent de Sant Agustí
Sant Agustí
Convent de Sant Agustí
El claustre de Sant Agustí
Fotografia de Gaietà Barraquer publicada a
Las casas de religiosos en Cataluña...
Convent de Sant Agustí
Sant Agustí
Primer plano horizontal del nuevo convento de los P.P. Agustinos calzados de Barcelona, que se construye entre las calles del Hospital y S. Pablo, delineado por Pedro Bertran arquitecto y director de la expresada fábrica, año 1748; y copiado por Fray Guillermo Gaig religioso agustino, año 1790
Publicat per Gaietà Barraquer a
Las casas de religiosos en Cataluña...
Convent de Sant Agustí
Sant Agustí
Goigs de sant Agustí
Col·lecció particular

Bibliografia:
  • ARMAÑÀ, Francisco (1751). Translación de los Agustinos Calzados de Barcelona de su antiguo al nuevo Real Convento. Barcelona: P. Nadal
  • BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 2. Barcelona: F. J. Altés
  • BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1915). Los Religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. Vol I. Barcelona: F. J. Altés
  • CONEJO DA PENA, Antoni (2003). Els darrers claustres monàstics gòtics. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • GAVÍN, Josep M. (1993). Inventari d'esglésies. Vol. 26. Barcelonès II (Barcelona Capital I). Barcelona: Arxiu Gavín
  • HERNÁNDEZ CROS, Josep Emili, dir. (1987). Catàleg del patrimoni arquitectònic històrico-artístic de la ciutat de Barcelona. Ajuntament de Barcelona
  • JARDÍ, Eulàlia, coord. (1993). Jaume Huguet. 500 anys. Barcelona: Generalitat de Catalunya
  • MARTÍ I BONET, Josep M.; i altres (1980). El convent i parròquia de Sant Agustí de Barcelona. Barcelona: Arxiu Diocesà
  • MASSOT, Joseph (1699). Compendio historial de los hermitaños de nuestro padre san Agustín, del Principado de Cataluña. Barcelona: Imp. Juan Jolis
  • MUTGÉ VIVES, Josefina (1998). El convento de agustinos de Barcelona en el siglo XIV. Conventos agustinos (Madrid, 20-24 de octubre de 1997). Vol. 1. Roma: Institutum Historicum Agustinianum
  • PI Y ARIMON, Andrés Avelino (1854). Barcelona antigua y moderna. Tomo 1. Barcelona: T. Gorchs
  • SUREDA I PONS, Joan (1994). Un cert Jaume Huguet. El capvespre d'un somni. Barcelona: Lunwerg

Situació:

Sant Agustí Vell:

Vista aèria

1 - Sant Agustí Vell està situat al carrer del Comerç
2 - L'actual parròquia és a la plaça de Sant Agustí (carrer de l'Hospital)

Vista aèria

Situació dels dos convents a la Barcelona de començament del segle XVIII