 |
Monestirs de Catalunya |
 |
Agustins | Convent de Sant Agustí de Barcelona |
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||
|
|
|
|
|||
|
|
|
|
|||
|
La seva església, ara desapareguda, tenia el valuós Retaule de Sant Agustí (1463-1486) a l’altar major, obra de Jaume Huguet i ajudants, encarregada pel Gremi de Blanquers (o pellaires) i que es conserva parcialment al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu Marès. |
|
|
|||
|
|
|
|
|||
|
|||||
|
|
|||||
|
El convent del carrer de l’Hospital |
|
|
|||
|
|
|
|
|||
|
La façana de l’església va restar inacabada, estat en que encara es troba. Tenia dos claustres. L’actual plaça de Sant Agustí formava part del convent, era un pati davanter de l’església; la tanca es va enderrocar el 1855. El segle XIX és marcat per un seguit d'incidents, que afectaren negativament la comunitat i les seves riqueses. Durant l’ocupació francesa, el 1808, va servir de caserna, compartint l’espai els soldats i els monjos. El 1813 va quedar sense religiosos. El 1814 les tropes van abandonar el convent que fou recuperat pels frares amb rapidesa, i que es van afanyar a emprendre les obres de restauració, però van haver de suportar les acusacions de col·laboracionisme amb els ocupants. El 1835 es va incendiar, juntament amb altres convents de la ciutat. Més endavant es va decretar la desamortització i va passar a parròquia, funció que encara té. El 1936, als inicis de la guerra d’Espanya, va tornar a afectar el lloc, que fou incendiat i saquejat. Va ser ocupat pel sindicat d’Arts Gràfiques. El 1971, a l’església de Sant Agustí va tenir lloc la fundació de l’Assemblea de Catalunya. |
|
|
|||
|
|||||
|
|||||
|
|||||
| Baldiri B. - Desembre de 2011 |
