Monestirs de
Catalunya

Clarisses

Monestir de Santa Clara de Manresa
< anterior Inici Catalunya Bages Manresa següent >
castellano
cercador contacte facebook

Bages

L’origen del monestir cal cercar-lo en una capella situada extramurs dedicada a Sant Blai i Sant Llàtzer, fundada per Guillem de Condamina a finals del segle XIII i que es troba esmentada per primer cop el 1292. Per altra banda les monges clarisses van obtenir el 1322 autorització per establir-se a Manresa, i el 1326 els fou cedida aquella capella de Sant Blai. La primera abadessa fou Alamanda de Villafreser. Hom ha dit que en el aquest lloc hi havia una leproseria i que arran de la nova destinació del lloc, aquesta es va traslladar a la capella de Sant Marc i Santa Bàrbara, després Sant Pau. El 1351, la comunitat de Manresa va participar en la fundació de Santa Clara de Balaguer.

Santa Clara de Manresa
Santa Clara


Santa Clara de Manresa
Portada de l'església (segle XIII)

Santa Clara de Manresa
Capitells de la portada


Aviat va esdevenir un establiment de certa importància i va resultar beneficiat amb béns i rendes per part de Jaume el Just i sobretot de Pere el Cerimoniós. Però a començament del segle XV, va entrar en decadència, fins i tot veient-se les monges obligades a abandonar temporalment la casa en dues ocasions. A començament del segle XVI la comunitat tenia cinc religioses, i dues el 1564. El 1578, tot i el bon estat en que es trobaven els edificis, el monestir va arribar a tenir una única monja; el papa Gregori XIII va comminar el bisbe de Vic que reformés i incrementés la comunitat. L’empresa no va tenir èxit i el 1599 moria Jerònima Pérez, la darrera monja, extingint-se de fet la casa.

Santa Clara de Manresa
Capitells de la portada


Santa Clara de Manresa
Exterior de l'església

Santa Clara de Manresa>
Nau de l'església


El Consell de la Ciutat va iniciar gestions per introduir una altra comunitat de monges en aquest lloc i el mateix 1599 es van dirigir a les carmelites descalces, sense resultats. El 1600 el papa Climent VIII va ordenar al bisbe de Vic que formalitzés l’extinció de les clarisses i posés l’establiment a disposició de les monges dominiques, cosa que es va fer efectiva el 1602 amb cinc monges d’aquest orde procedents del convent dels Àngels de Barcelona, que van ocupar aquest lloc, conegut com Nostra Senyora dels Àngels i Santa Clara.


Santa Clara de Manresa / Museu Comarcal de Manresa
Sant Francesc i Santa Clara
Pintura sobre taula d'autor desconegut, procedent del monestir
Museu Comarcal de Manresa

Santa Clara de Manresa
Sala interior del monestir


Santa Clara de Manresa
Segon capitell aprofitat com a pica beneitera

Sant Domènec de Manresa
Santa Clara de Manresa a començament del segle XX
Autor desconegut
Arxiu Comarcal del Bages


Santa Clara de Manresa
Capitell aprofitat com a pica beneitera

Santa Clara de Manresa
Imposta del capitell

Santa Clara de Manresa
Capitell aprofitat com a pica beneitera


 

Santa Clara de Manresa
Portal de l'església
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany (1915)
Biblioteca de Catalunya

 

Bibliografia:
- SARRET I ARBÓS, Joaquim. Història religiosa de Manresa. Iglésies i convents. Manresa: Imp. de Sant Josep, 1924
- BENET I CLARÀ, Albert. Catalunya romànica. Vol. XI. El Bages. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1984
 

Situació

El monestir és ara ocupat per les dominiques. Està situat a llevant de la ciutat, a l'antic camí del Pont de Vilomara


Santa Clara de Manresa

Baldiri B. - Octubre de 2013