|
castellano |
|
|
|
 |
|
Bages |
|
|
Cardona |
|
|
|
|
Castellfollit
del Boix |
|
|
|
|
Castellgalí |
|
|
|
|
L'Estany |
|
|
|
|
Fonollosa |
|
|
|
|
Manresa |
|
|
|
|
Marganell |
|
|
|
|
Monistrol
de Montserrat |
|
|
|
|
Navàs |
|
|
|
|
Rajadell |
|
|
|
|
Sant
Fruitós de Bages |
|
|
|
|
Santpedor |
|
|
|
|
|
L’origen del monestir
cal cercar-lo en una capella situada extramurs dedicada a Sant Blai i
Sant Llàtzer, fundada per Guillem de Condamina a finals del segle XIII i
que es troba esmentada per primer cop el 1292. Per altra banda les
monges clarisses van obtenir el 1322 autorització per establir-se a
Manresa, i el 1326 els fou cedida aquella capella de Sant Blai. La
primera abadessa fou Alamanda de Villafreser. Hom ha dit que en el
aquest lloc hi havia una leproseria i que arran de la nova destinació
del lloc, aquesta es va traslladar a la capella de
Sant Marc i Santa Bàrbara, després Sant Pau.
El 1351, la comunitat de Manresa va participar en la fundació de
Santa Clara de Balaguer. |
Santa Clara |
|
|
Portada de l'església (segle XIII) |
Capitells de la portada |
|
|
Aviat va esdevenir un
establiment de certa importància i va resultar beneficiat amb béns i
rendes per part de Jaume el Just i sobretot de Pere el Cerimoniós. Però
a començament del segle XV, va entrar en decadència, fins i tot
veient-se les monges obligades a abandonar temporalment la casa en dues
ocasions. A començament del segle XVI la comunitat tenia cinc
religioses, i dues el 1564. El 1578, tot i el bon estat en que es
trobaven els edificis, el monestir va arribar a tenir una única monja;
el papa Gregori XIII va comminar el bisbe de Vic que reformés i
incrementés la comunitat. L’empresa no va tenir èxit i el 1599 moria
Jerònima Pérez, la darrera monja, extingint-se de fet la casa. |
Capitells de la portada |
|
|
Exterior de l'església |
 >
Nau de l'església |
|
|
El Consell de la
Ciutat va iniciar gestions per introduir una altra comunitat de
monges en aquest lloc i el mateix 1599 es van dirigir a les
carmelites descalces, sense resultats. El 1600 el papa Climent VIII
va ordenar al bisbe de Vic que formalitzés l’extinció de les
clarisses i posés l’establiment a disposició de les monges
dominiques, cosa que es va fer efectiva el 1602 amb cinc monges
d’aquest orde procedents del convent
dels Àngels de Barcelona, que van ocupar aquest lloc, conegut com
Nostra Senyora dels Àngels i Santa Clara.
|
Sant Francesc i Santa Clara
Pintura sobre taula d'autor desconegut, procedent del monestir
Museu Comarcal de Manresa |
|
|
