El 1497 la capella de Nostra Senyora dels Àngels, situada extramurs, a llevant de la ciutat i propera a la porta de Sant Daniel, fou cedida a una comunitat femenina que formava un beateri. En aquell mateix any van prendre l’hàbit de les dominiques. El 1557, les monges vengueren les seves possessions personals  i van començar la construcció d’un nou monestir. El govern de la ciutat no va considerar adient aquella nova construcció, donat que un edifici en aquell lloc podia representar un perill per la defensa de la ciutat en cas d’atac.

En compensació per aquests inconvenients, el 1561, la ciutat va lliurar a la comunitat una capella coneguda com Peu de la Creu i una casa on ja hi havien passat, poc abans, les monges de Santa Isabel. El trasllat a aquesta nova ubicació es va fer el 1562 i llavors va començar la construcció d’una nova església. El 1602 fundaren el convent de la mateixa advocació de Manresa. La comunitat fou exclaustrada el 1814 i una altra vegada en el període 1836-46. A començament del segle XX es van vendre l’església (que tenia funcions parroquials) i el convent. El lloc s’utilitzà de magatzem i, a partir del 1984, es va remodelar el que quedava del conjunt monàstic. Ara és ocupat pel FAD.

El 1926 les monges es van traslladar a Pedralbes, i el 1976 a Sant Cugat, a l’actual monestir de Sant Domènec.

Situació

És a la plaça dels Àngels, al costat del MACBA

Situació del convent a la Barcelona
de començament del segle XVIII