La fundació del convent del Carme de Barcelona es va portar a terme entre els anys 1291 i 1292, en aquesta última data ja és segur que estava en funcionament. Aquesta fundació va comportar greus enfrontaments amb la parròquia de Santa Maria del Pi, ja que es trobava dins de la seva demarcació. La picabaralla venia motivada per la situació general de l’orde carmelita (en perill de supressió) i va representar l’enfrontament entre el prior carmelita, per una banda i el rector del Pi i el bisbe per l’altra, amb episodis d’incursions amb homes armats i amenaces d’excomunió. Aquestes diferències s’allargaren en el temps, fins ben entrat el segle XIV.

Aviat aquesta fundació va començar a tenir importància, el 1323 s’hi va hostatjar Jaume II, el 1324 s’hi va fer un capítol general de l’orde. Un altre signe de rellevància és que el 1333 s’hi va establir un “estudi general” on es donava ensenyament superior a membres de l’orde.

Antiga portada (Arc de Sant Adrià) 

L’església del convent barceloní va començar a aixecar-se el 1294, poc després de la seva fundació. Era un edifici de nau única amb absis poligonal i capelles laterals entre els contraforts. Els gremis patrocinaven algunes d’aquestes capelles, on hi disposaven retaules i altre mobiliari, alhora que contribuïen a la construcció de l’edifici. Això explica, en bona part, l’oposició de la parròquia del Pi als carmelites. L’entrada es feia per una porta lateral, que donava al carrer del Carme. Al nord hi havia un claustre (potser del segle XIV), més endavant (als segles XIV i XV) es va fer un segon claustre al nord del primer i, en els segles XVI i XVII, es va reedificar el primer claustre.

Situació

1 - Desaparegut. Era al carrer del Carme, 40.
El seu solar ha estat dividit amb l'obertura dels carrers del Doctou Dou i Fortuny.
2 - A Sant Adrià de Besòs es conserva la portada de l'església

Situació del monestir a la Barcelona
de començament del segle XVIII