Monestirs de
Catalunya
Convent de la Mare de Déu del Carme
Carmelites calçats
< anterior Inici Catalunya Barcelonès Barcelona següent >
castellano
cercador contacte rss facebook

Barcelonès

Badalona

Monestir de Sant Jeroni de la Murtra


Barcelona

Monestir de Sant Pau del Camp

Monestir de la Mare de Déu del Coll /
Santa Maria de Font-rúbia

Monestir de Sant Pere de les Puelles /
Puel·les
Priorat de Santa Maria de Natzaret
Monestir de Santa Maria de Valldonzella

Monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Convent de Sant Maties /
Santa Margarida / Les Jerònimes
Canònica de la Catedral de Barcelona
Monestir de Santa Eulàlia del Camp
Monestir de Santa Maria de Montalegre
Monestir de Santa Anna
Comanda de Santa Maria de Palau
Comanda de Sant Joan de Jerusalem
Monestir de Santa Maria de Jonqueres
Convent Sant Antoni Abat
Convent de la Trinitat
Convent de Sant Francesc /
Sant Nicolau de Bari
Convent de Jesús
Convent de Santa Maria de Jesús de Gràcia
Col·legi i convent de Sant Bonaventura
Monestir de Sant Antoni i Santa Clara
Monestir de Santa Maria de Jerusalem
Monestir de Santa Maria de Pedralbes
Monestir de Santa Elisabet /
Santa Isabel / Elisabets
Monestir de la Divina Providència
Convent de la Mercè
Capella Reial
Col·legi i convent de Sant Pere Nolasc
Convent de Santa Caterina
Col·legi de Sant Vicent i Sant Ramon
Monestir de Santa Maria de Montsió /
Sant Pere Màrtir
Convent de la Mare de Déu dels Àngels
Convent de la Mare de Déu del Carme
Col·legi i convent de Sant Àngel
Monestir de l'Encarnació
Convent de Sant Agustí
Col·legi i convent de Sant Guillem d'Aquitània
Convent de Santa Maria Magdalena
Convent de Nostra Senyora de la Victòria
Convent d'Agustines Penedides /
Egipcíaques
Monestir de les Santes Relíquies
Convent de Sant Francesc de Paula
Convent de Jesús Maria
Convent de Santa Eulàlia de Sarrià
Convent de Montcalvari
Convent de Santa Madrona
Convent de Santa Margarida la Reial
Convent de Sant Josep
Convent de Gràcia / Josepets de Gràcia
Convent de la Immaculada Concepció /
Santa Teresa
Convent de Santa Mònica
Convent de la Mare de Déu de la Bonanova
Convent de la Mare de Déu de Bonsuccés

Sant Adrià de Besòs

Canònica de Sant Adrià


La fundació del convent del Carme de Barcelona es va portar a terme entre els anys 1291 i 1292, en aquesta última data ja és segur que estava en funcionament. Aquesta fundació va comportar greus enfrontaments amb la parròquia de Santa Maria del Pi, ja que es trobava dins de la seva demarcació. La picabaralla venia motivada per la situació general de l’orde carmelita (en perill de supressió) i va representar l’enfrontament entre el prior carmelita, per una banda i el rector del Pi i el bisbe per l’altra, amb episodis d’incursions amb homes armats i amenaces d’excomunió. Aquestes diferències s’allargaren en el temps, fins ben entrat el segle XIV.

Convent del Carme
El convent del Carme, segons una il·lustració
publicada per
Gaietà Barraquer i Roviralta a
Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX

Convent del Carme
Planta del convent del Carme, segons una il·lustració
publicada per
Gaietà Barraquer i Roviralta a
Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX
Convent del Carme
Planta del convent del Carme, el 1858
Segons Miquel Garriga i Roca. "Quarterons", núm. 78 (detall)
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona

Aviat aquesta fundació va començar a tenir importància, el 1323 s’hi va hostatjar Jaume II, el 1324 s’hi va fer un capítol general de l’orde. Un altre signe de rellevància és que el 1333 s’hi va establir un “estudi general” on es donava ensenyament superior a membres de l’orde.

El Carme
Antiga portada (Arc de Sant Adrià) 


El Carme El Carme

L’església del convent barceloní va començar a aixecar-se el 1294, poc després de la seva fundació. Era un edifici de nau única amb absis poligonal i capelles laterals entre els contraforts. Els gremis patrocinaven algunes d’aquestes capelles, on hi disposaven retaules i altre mobiliari, alhora que contribuïen a la construcció de l’edifici. Això explica, en bona part, l’oposició de la parròquia del Pi als carmelites. L’entrada es feia per una porta lateral, que donava al carrer del Carme. Al nord hi havia un claustre (potser del segle XIV), més endavant (als segles XIV i XV) es va fer un segon claustre al nord del primer i, en els segles XVI i XVII, es va reedificar el primer claustre.


Convent del Carme
El convent del Carme en ruïnes, amb el Col·legi de Cirurgia al fons,
segons una fotografia publicada per
Gaietà Barraquer i Roviralta a
Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX
 

El segle XV és una època de certa decadència, d’una banda per la situació de la ciutat, víctima de la pesta negra, i d’altra banda per una divisió en el si de l’orde carmelità. Convent del Carme
Retaule major del convent del Carme,
segons una il·lustració publicada per
Gaietà Barraquer i Roviralta a
Las casas de religiosos en Cataluña durante el
primer tercio del siglo XIX
Convent del Carme
Claustre dels segles XVI i XVII del convent del Carme,
segons una il·lustració publicada per
Gaietà Barraquer i Roviralta a
Las casas de religiosos en Cataluña durante el
primer tercio del siglo XIX

L'època de màxima esplendor de la casa es registra a cavall dels segles XVI i XVII, és en aquesta època que es refà el claustre i es funda el col·legi de Sant Àngel, a la Rambla. Li segueix una època de davallada, motivada per l’ambient bèl·lic d’aquell temps, que es va anar agreujant fins el 1714. Posteriorment la vida en el convent es va anar normalitzant fins el segle XIX. La Guerra del Francès (1808-1814) va deixar un convent víctima del saqueig per part dels invasors. El 1835 el convent fou assaltat amb el resultat de la mort de molts religiosos, l’església totalment cremada i el convent amb pocs danys. La comunitat es va dispersar.

Convent del Carme
El claustre gòtic del Carme, segons una il·lustració
publicada per
Gaietà Barraquer i Roviralta a
Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX

El 1838 els edificis van passar a mans de l’Ajuntament que els va utilitzar per instal·lar-hi la Universitat, fins que aquesta es va traslladar a un nou lloc (1872). Els edificis foren venuts i el 1874 es van enderrocar les construccions, el seu solar es va urbanitzar.

El Carme
El carrer del Carme, on es trobava el convent

El Carme
El convent del Carme es trobava en front
de l'entrada a l'Hospital de Sant Pau

Pel que fa a la comunitat carmelita, aquesta es va reorganitzar mínimament. El 1909 els fou cedida la capella de Sant Llàtzer, a la plaça del Padró, però aquell mateix any la propera església parroquial del Carme (antigament de les Jerònimes) va resultar incendiada (Setmana Tràgica) i van traspassar les funcions a sant Llàtzer. Llavors els carmelites van passar a una casa de Sarrià, on poc després es van dissoldre. El 1924 es va portar a terme la una nova fundació.

Convent del Carme
Superposició del convent amb el plànol actual de la zona

Convent del Carme
Plànol de la zona


Tot i que el convent es va destruir totalment, es conserven alguns elements dispersos d’aquell establiment.
La portada de l’església és ara a Sant Adrià de Besòs (Arc de Sant Adrià).
Al Museu Nacional d’Art de Catalunya també hi ha diversos elements escultòrics en pedra.
MNAC / El Carme
Mare de Déu i el Nen
Museu Nacional d'Art de Catalunya
MNAC / El Carme
Sant Eloi
Museu Nacional d'Art de Catalunya
MNAC / El Carme
Clau de volta
Museu Nacional d'Art de Catalunya

MNAC / El Carme
Mènsula
Museu Nacional d'Art de Catalunya
MNAC / El Carme
Mènsula
Museu Nacional d'Art de Catalunya
MNAC / El Carme
Mènsula
Museu Nacional d'Art de Catalunya

Bibliografia:
- Gaietà Barraquer i Roviralta. Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. I. Imp. J. Altés y Alabart, Barcelona, 1906
- Pau M. Casadevall. Els carmelites a Barcelona, 1292-1992. Ed. Claret. Barcelona, 1997
- Antoni Conejo da Pena. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2002
- Jordi Peñarroja. Edificis viatgers de Barcelona. Llibres de l’Índex. Barcelona, 2007

 

Situació

1 - Desaparegut. Era al carrer del Carme, 40.
El seu solar ha estat dividit amb l'obertura dels carrers del Doctou Dou i Fortuny.
2 - A Sant Adrià de Besòs es conserva la portada de l'església

El Carme
Situació del monestir a la Barcelona
de començament del segle XVIII

Baldiri B. - Agost de 2010