La ciutat va acordar en 1670 establir un lloc destinat a acollir les dones de dubtosa reputació, conegudes com “penedides”; l’anterior establiment, conegut com Nostra Senyora de la Victòria s’havia clausurat el 1653 degut a que la comunitat va ser víctima d’una epidèmia de pesta.

El 1671 van començar les obres d’un establiment al carrer Egipcíaques que es va poder fundar definitivament el 1677. Aviat el lloc es va fer petit i el Consell de la Ciutat va comprar el 1688 uns terrenys al carrer de Sant Pau amb la finalitat d’aixecar una casa més gran. L’obra va començar el mateix any i el 1699 ja es va poder efectuar el trasllat de la comunitat, tot i que la construcció encara no s’havia acabat.

A començament del segle XVIII, hom va decidir sotmetre la comunitat a una regla i amb aquesta finalitat es van cridar unes clarisses que llavors es trobaven a la Casa de la Misericòrdia. Aquesta comunitat va adoptar, però, la regla de Sant Agustí. Va rebre l’autorització papal per erigir-se en monestir el 1712.

Va passar per un època de prosperitat que es va veure truncada a causa de la Guerra del Francès, que va afectar greument la vida de la comunitat. L’exclaustració del 1835 va expulsar les monges del convent, l’edifici fou enderrocat el 1837, afectat per l’obertura del carrer de la Unió.

El carrer Egipcíaques recorda el primer establiment

El carrer de les Penedides, on es trobava el convent

El carrer de les Penedides

L’exclaustració es va perllongar fins el 1845, quan els fou cedit l’antic col·legi dominicà de Sant Vicent i Sant Ramon, on s’hi van aixoplugar alhora que recuperaven les subvencions de la Ciutat. La seva estància al nou convent fou curta; aquest cop a causa de l’amenaça de ruïna dels edificis es van veure obligades a abandonar-lo de nou. El 1863 es van traslladar a una casa de Gràcia i poc després es posava la primera pedra d’un nou convent a l’Eixample, que s’hauria d’aixecar amb el producte de la venda dels solars del convent arruïnat del carrer de Sant Pau. S’hi van poder establir l’any 1872.

Aquest nou establiment fou víctima de la Setmana Tràgica (1909), es va incendiar i saquejar. Després de la seva rehabilitació hi van poder retornar l’any següent. El 1936 la comunitat es va veure altra vegada obligada a dispersar-se, mentre que el convent es convertia en escola. Van estar-se a Sant Gervasi fins que el 1952 es va dissoldre la comunitat.