|
La ciutat va
acordar en 1670 establir un lloc destinat a acollir les dones de
dubtosa reputació, conegudes com “penedides”; l’anterior
establiment, conegut com Nostra Senyora
de la Victòria s’havia clausurat el 1653 degut a que la
comunitat va ser víctima d’una epidèmia de pesta.
El 1671 van començar les obres
d’un establiment al carrer Egipcíaques que es va poder fundar
definitivament el 1677. Aviat el lloc es va fer petit i el
Consell de la Ciutat va comprar el 1688 uns terrenys al carrer
de Sant Pau amb la finalitat d’aixecar una casa més gran. L’obra
va començar el mateix any i el 1699 ja es va poder efectuar el
trasllat de la comunitat, tot i que la construcció encara no
s’havia acabat.
A començament del segle XVIII, hom va decidir sotmetre la
comunitat a una regla i amb aquesta finalitat es van cridar unes
clarisses que llavors es trobaven a la Casa de la Misericòrdia.
Aquesta comunitat va adoptar, però, la regla de Sant Agustí. Va
rebre l’autorització papal per erigir-se en monestir el 1712.
Va passar per un època de prosperitat que es va veure truncada a
causa de la Guerra del Francès, que va afectar greument la vida
de la comunitat. L’exclaustració del 1835 va expulsar les monges
del convent, l’edifici fou enderrocat el 1837, afectat per
l’obertura del carrer de la Unió.
|

El carrer
Egipcíaques recorda el primer establiment |
|
|

El carrer
de les Penedides, on es trobava el convent |

El carrer
de les Penedides |
|
|
L’exclaustració es va perllongar fins el 1845, quan els fou
cedit l’antic col·legi dominicà de Sant Vicent i Sant Ramon, on
s’hi van aixoplugar alhora que recuperaven les subvencions de la
Ciutat. La seva estància al nou convent fou curta; aquest cop a
causa de l’amenaça de ruïna dels edificis es van veure obligades
a abandonar-lo de nou. El 1863 es van traslladar a una casa de
Gràcia i poc després es posava la primera pedra d’un nou convent
a l’Eixample, que s’hauria d’aixecar amb el producte de la venda
dels solars del convent arruïnat del carrer de Sant Pau. S’hi
van poder establir l’any 1872.
|

Plànol de la part baixa de la
Rambla, amb la situació
dels convents de la zona
Detall de: Plano de las Atarazanas de Barcelona en que se ven las
fortificaciones nuevas y otras fábricas que se han de hazer...
G. Verboom (1ª meitat del segle XVIII)
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona |
|

Superposició aproximada del
plànol de Verboom
amb l'actual de la zona |

Plànol de la zona |
|
|
Aquest nou establiment
fou víctima de la Setmana Tràgica (1909), es va incendiar i saquejar.
Després de la seva rehabilitació hi van poder retornar l’any següent. El
1936 la comunitat es va veure altra vegada obligada a dispersar-se,
mentre que el convent es convertia en escola. Van estar-se a Sant
Gervasi fins que el 1952 es va dissoldre la comunitat. |

El convent del carrer Aragó
després de la Setmana Tràgica
Imatge de xcaballe, a flikr |
|

El convent del carrer Aragó
després de la Setmana Tràgica
Imatge de xcaballe, a flikr |

El convent del carrer Aragó
després de la Setmana Tràgica
Imatge de xcaballe, a flikr |
|
Bibliografia:
- Andrés Avelino Pi y Arimon. Barcelona Antigua y moderna,
descripción e historia de esta ciudad desde su fundación hasta
nuestros días. Imp. Tomás Gorchs. Barcelona, 1854
- Antonio Paulí Meléndez. El monasterio de religiosas agustinas
de Sta. María Magdalena, vulgo "Arrepentidas" fundado y protegido
por el municipio barcelonés. Barcelona, 1942 |
|
|
|
Situació
1 - Primer establiment al
carrer Egipcíaques
2 - El convent de Penedides al carrer Sant Pau
3 - Antic col·legi de Sant Vicent i Sant Ramon
4 - El convent al carrer Aragó |
|
|

Situació del convent a la Barcelona
de començament del segle XVIII |
|