La fundació d’un monestir per a la capella reial de Barcelona fou una iniciativa del rei Martí l’Humà. Amb aquesta finalitat va demanar l’autorització al papa Benet XIII, el 1398 i 1399. Inicialment es va dirigir als cistercencs, que van refusar l’oferta, molt possiblement per les dures condicions que proposava, i finalment es va adreçar als celestins. També es va trobar amb l’inconvenient de trobar els monjos necessaris que haurien de venir d’algun monestir en funcionament per tal de donar curs a la fundació. Malgrat els esforços del rei i de les promeses rebudes, el 1407 encara no havien arribat. Per altra banda el rei també feia gestions per aixecar un edifici dintre del conjunt de construccions del palau reial i la catedral (molt possiblement on ara hi ha la Baixada de la Canonja) pel que també va tenir l’oposició del bisbe i el capítol canonical.

Santa Àgata

Finalment els monjos celestins (en altres documents es parla que venien de Mont Olivet, pel que en realitat serien olivetans) van arribar el 1407 a Barcelona i es van instal·lar a Valldaura, donat que el monestir encara no estava en condicions. La primera pedra de la fundació es va posar el 1408, sota l’advocació de les Santes Relíquies. El rei Martí va proveir la fundació econòmicament. Va morir el 1410 i sembla que des de llavors aquella fundació va quedar sense protecció. El 1423, el servei religiós de la Capella Reial va ser confiada als mercedaris.

Planta de la capella de Santa Àgata, el 1858
Segons Miquel Garriga i Roca. "Quarterons", núm. 45 (detall)
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona