Reconstrucció

Després de la ràtzia d’Almansor es van portar a terme importants obres de reconstrucció. Aquestes obres es van perllongar en el temps, i van afectar profundament els edificis: va desaparèixer l’església de Sant Sadurní (possiblement utilitzada fins llavors com atri de la de Sant Pere) i ja es troba documentat, des de l'any 1143 el claustre romànic. Durant molts anys el monestir fou beneficiari de donacions de tota mena per part de la reialesa, el que és indicador de la importància que va arribar a aconseguir.

Capitells a l'interior de l'església

Capitell a l'interior de l'església

Capitell a l'interior de l'església

Capitell a l'interior de l'església

Capitells a l'interior de l'església

Apogeu

L'època de màxima esplendor cal situar-la cap el segle XIII, quan el cenobi és propietari d’una llarga llista de béns de tota mena, tant a la ciutat de Barcelona, com en altres indrets. El nombre de membres de la comunitat anava en augment i el 1246 hi consten un total de quaranta-nou monges, més endavant es limitaria a un màxim de 50 membres a la comunitat per tal de poder garantir la seva subsistència. Al segle XIV es va aixecar un claustre gòtic a sobre de l’obra romànica, hom té constància de la contribució realitzada per Jaume II el 1322, amb aquesta finalitat. El 1330 es va integrar a la Congregació Claustral Tarraconense.

Imposta, possiblement de l'església de Sant Sadurní

Imposta, possiblement de l'església de Sant Sadurní

Interior de l'església

Volta renaixentista

Creu, possiblement de l'església de Sant Sadurní

Mostra d’aquest període d’apogeu són les obres artístiques que acumulava, com ara un retaule dedicat als Sants Martí i Caterina que el 1401 estava executant Pere Serra, o el bàcul de l’abadessa Constança de Corbera (1406-1421), que encara es conserva. De la mateixa època és la portada de l’església, amb una imatge del sant titular. També es va contractar un monument per la Setmana Santa amb el pintor Jaume Huguet.

Sant Pere de les Puelles

Sant Pere de les Puelles

Arc del claustre de Sant Pere de les Puelles
Al Museu Santacana (l'Enrajolada) de Martorell

Capitell del claustre de Sant Pere de les Puelles
Al Museu Santacana (l'Enrajolada) de Martorell

Capitell del claustre de Sant Pere de les Puelles
Al Museu Santacana (l'Enrajolada) de Martorell

Decadència

Després el monestir va entrar en un període de turbulències i conflictes amb les autoritats eclesiàstiques pel que fa a la clausura, amb episodis d’excomunicació i fins i tot d'un intent d'assassinat.

El 1697, el monestir va patir els efectes d’un bombardeig. El 1705 va servir de refugi a l’Arxiduc Carles. El 1714 va patir un altre cop els efectes de la guerra.

Capitell de Sant Pere de les Puelles
Ara al M.N.A.C. de Barcelona

Capitell de Sant Pere de les Puelles
Ara al M.N.A.C. de Barcelona

El 1808 el lloc fou saquejat amb motiu de la Guerra del Francès, el 1814 les monges van haver de refugiar-se al convent de les carmelites de Vilafranca del Penedès. La comunitat va patir diversos desplaçaments forçats, mentre el monestir era utilitzat de presó. Es va poder refer entre el 1828 i 1835 quan l’exclaustració va fer que les monges l’abandonessin per refugiar-se en cases particulars. El monestir va tornar a ser utilitzat de presó. El 1853, la comunitat va aconseguir el reconeixement de la propietat del lloc i la promesa de recuperar-lo tant aviat com es desallotgés el penal que l’ocupava.

Arcs del claustre gòtic de Sant Pere de les Puelles
remuntat a Terrassa

Capitell del claustre gòtic de Sant Pere de les Puelles
remuntat a Terrassa

L’església va poder continuar amb les funcions parroquials que ja tenia quan les monges l’ocupaven. El 1858 la comunitat es va poder traslladar a un nou establiment aixecat al costat de l’església i de la presó. El 1873 va començar la demolició de l’antic convent, els claustres romànic i gòtic es van enderrocar, conservant alguns elements, i la resta, excepte l’església parroquial, es va destruir pràcticament del tot.

Destrucció del claustre (1873)

Planta del monestir quan s'utilitzava com presó
Plànol de Miquel Garriga i Roca (1858)
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona

Imatges facilitades per la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi

Més endavant la comunitat va poder posar a la venda els solars i iniciar la construcció d’un nou monestir a Sarrià, on es traslladaren el 1879.

El 1909, amb la Setmana Tràgica, l’antic monestir va patir els efectes d'un incendi que va afectar greument les seves estructures. Ara en aquell lloc pràcticament només en resta l'església, molt modificada.

L'església amb els efectes de la Setmana Tràgica (1909)
Fotografia d'Alexandre Merletti

Imposta procedent del monestir

L’edifici

L’actual església de Sant Pere de les Puelles és el resultat de les nombroses intervencions efectuades en èpoques diferents sobre l’edifici. Originàriament devia tractar-se d’una església de planta de creu grega, amb quatre braços iguals que envoltaven l’espai central cobert amb cúpula. Les diferents modificacions fan que ara sigui una església de tres naus i tres absis semicirculars. Pel que fa als absis cal dir que són producte de la restauració de començament del segle XX, fins aquell moment existia un cor gòtic, de planta poligonal, amb contraforts.

A la “nau” septentrional es troba un espai cobert amb volta d’època gòtica. És en aquest lloc que es troben unes impostes decorades, els elements més antics del monestir, que possiblement procedeixin de la primitiva església de Sant Sadurní.

Cantoral

El claustre

No queda cap resta visible del claustre al monestir. Era format per dues galeries superposades, la inferior romànica i la de dalt, gòtica. Es conserven elements dispersos de les dues construccions, que es van desmuntar el 1873.


Arxiu

Malgrat els esdeveniments adversos pel que ha passat el monestir en el decurs del temps, encara es conserva un valuós arxiu documental.

Una de les cartes de professió (1733)
que encara conserva el monestir

L'actual monestir de Sarrià

Façana de l'església

L'església

L'església

El claustre