|
Origen
L’origen del priorat de Santa Maria de Natzaret es troba en una
donació feta al monestir de
Poblet per Sibil·la de Saga, vídua
d’Arnau de Cabrera. Aquesta dama va comprar el 1311 uns terrenys,
que en aquella època es trobaven extramurs de la ciutat, anomenats
Mas d’en Moneder, amb la finalitat que Poblet hi establís un priorat
on els monjos la recordessin i preguessin per la seva ànima. L’abat
de Poblet Pere Alferic (1302-1312) va encarregar-se de la fundació
de Natzaret i l’any següent, ja hi consta un tal Bernat com prior de
Natzaret.
Després de la fundació, Poblet va fer algunes adquisicions de nous
terrenys, el que va incrementar el seu patrimoni. Els dominis del
priorat foren confirmats per Jaume II, el 1315. |
Portal del monestir |
|
|
El 1333 es va produir una queixa de diversos monjos vinculats a
Poblet,
entre els quals un de resident a Natzaret. Aquesta queixa anava en contra
de l’abat de Poblet Ponç de Copons (1316-1348), aquestes diferències es
van portar fins la Santa Seu, que va resoldre l’assumpte a favor de l’abat.
El 1420
el priorat va intentar independitzar-se de
Poblet. En aquella època, la
casa mare pretenia imposar l’abstinència perpètua de carn, i tot fa
pensar que fos aquesta la raó de fons per intentar la separació.
Finalment no es va aconseguir i el prior de Natzaret va acabar destituït.
Hi ha constància de
l’existència d’un retaule dedicat a sant Hipòlit, fet per aquest priorat
per encàrrec de la Confraria dels Gerrers, Escudillers, Rajolers i
Ollers al pintor Pere Nunyes (1517), que s’ha perdut. |
 |
|
|
Permuta amb Valldonzella
Amb
motiu de la Guerra dels Segadors, les autoritats van manar que les
comunitats que es trobaven fora de les muralles es refugiessin a la
ciutat. Les monges de Valldonzella es van veure obligades a abandonar el
seu monestir, que fou destruït el 1652 per les tropes de Felip IV. Com
que en aquell moment el priorat de Natzaret es trobava en decadència
(només tenia un monjo) les monges de Valldonzella van demanar poder
establir-se aquí. Inicialment es va signar un acord
provisional (1660) i més endavant es va fer una permuta amb la finalitat
de fer-lo definitiu (1670). Segons aquesta permuta, la propietat de
Natzaret va passar a les monges, mentre que el priorat va quedar-se amb
els terrenys de Valldonzella i, a més, adquiria una casa a la
Rambla, on van aixecar una petita església dedicada a la Mare de Déu de
Natzaret, on el priorat encara va subsistir fins el 1835. |
Relleu de l'Anunciació |
|
Plànol de la Rambla, 1807, amb la
situació dels convents en aquell moment
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona |
|
|
A la
façana d'un edifici del carrer Capellans, prop de la catedral, hi ha un
relleu de l'Anunciació amb l'escut de Poblet. Aquesta peça procedeix de
l'antic priorat de Natzaret. |
Relleu de l'Anunciació |
|
Bibliografia:
- Josep Maria Madurell i Marimon. El priorat de Santa Maria de
Natzaret de Barcelona (1311-1660) Notes per a la seva història.
Miscellanea Populetana. Abadia de Poblet, 1966
- Antoni Paulí Meléndez. Santa Maria de Valldonzella. Tipografia
Emporium. Barcelona, 1972
- Agustí Altisent. Història de Poblet. Impremta Monàstica. Abadia de
Poblet, 1974 |
|
|
|
Situació
1 - El priorat era a prop de la muralla,
al nord de la ciutat
2 - Més
endavant es va traslladar a la Rambla,
entre la Virreina i Sant Josep (la Boqueria)
3 - Emplaçament del relleu |
|
|
Situació del priorat a la Barcelona
de començament del segle XVIII |
|
