 |
Monestirs de Catalunya |
Benedictines / canonges
|
Monestir de Sant Joan de
les Abadesses Benedictines / canonges |
|
|
||||||||||||||||
|
El mateix 887 es va consagrar l'església del cenobi, l'acta de la qual relaciona els importants béns posats a l'abast del nou monestir. Sembla que l'abadessa Emma va prendre el càrrec el 898, un cop havia mort el comte, a l'edat de catorze anys. |
|
|
||
|
L'abadiat d'Emma fou llarg (fins el 942) i va portar un període d'esplendor del centre, època en que el seu patrimoni es va incrementar d'una manera important, el que va fer que la seva successió quedés marcada per picabaralles entre el poder pel seu domini. La nova abadessa (Adelaida, 949-955) era filla del comte Sunyer de Barcelona, la seva successora (Ranlo, 955-962) del comte Dela d'Empúries, a la qual va seguir Fredeburga (962-996), emparentada amb la casa de Cerdanya. |
|
|
||
|
La darrera abadessa fou Ingilberga (996-1017), que posà fi al monestir de benedictines al ser expulsada, juntament amb la resta de la comunitat, a ran d'unes greus acusacions probablement promogudes pel seu germanastre Bernat Tallaferro i que feien referència a la seva conducta moral. El 1017 el monestir va quedar extingit i la comunitat es va veure obligada a dispersar-se. |
|
|
||
|
Fou llavors que s'hi instaurà una comunitat de canonges aquisgranesos que s'aprofitaren de les riqueses de la casa de Sant Joan de les Abadesses. Amb això va començar un període d'inestabilitat fomentada des de Ripoll, llavors unit al de Sant Víctor de Marsella, que pretenia imposar una comunitat benedictina com a continuadora de l'anterior. Aquestes pretensions es van topar amb l'oposició de la comunitat canonical, sota la protecció del bisbe d'Osona. Aquests fets van acabar el 1083, amb l'expulsió per les armes dels canonges que es van veure obligats a buscar la protecció a Vic. |
|
|
||
|
Els monjos marsellesos ocuparen ràpidament el monestir, però finalment les autoritats eclesiàstiques van retornar el mateix any el monestir als canonges expulsats amb la diferència de quedar sotmesos a la regla augustiniana en lloc de l'aquisgranesa. El 1098 foren expulsats altre cop els canonges i s'hi traslladà una comunitat de monges procedents de Santa Perpètua de Brunyola (Marsella) i és a partir d'aquest moment quan va començar a anomenar-se Sant Joan de les Abadesses, en lloc de Sant Joan de Ripoll, nom amb que era coneguda fins llavors. Realment es tractava d'una comunitat doble: per una part les monges i per altra els clergues que la servien. |
|
|
||
|
Aquest estat de les coses es va mantenir fins el 1114, quan el monestir fou restituït als canonges augustinians i les dues comunitats que l'ocupaven es van veure obligades a abandonar-lo. Aquesta comunitat és la que es va establir d'una manera definitiva al lloc inaugurant un nou període de molta vitalitat. |
|
|
||
|
A partir del 1484 el monestir va passar a estar dirigit per abats comendataris, el que agreujà la decadència que s'havia començat a detectar anteriorment. El 1581 la comunitat va desaparèixer de fet i el 1592 la canònica es va secularitzar. El lloc va continuar regit per un arxiprest, fins que el 1856 es va traslladar a l'església del monestir la parròquia de la vila. |
|
|
||
|
|
|
|
||
|
|
|
|
||
|
|
|
|
||
|
|
|
|
||
|
|
|
|
||
|
|
|
|
||
|
|
|
|
||
|
|
|
|
||
|
||||
|
|
||
|
Bibliografia: - JUNYENT, Eduard. El monestir de Sant Joan de les Abadesses. Sant Joan de les Abadesses: Junta del Monestir de Sant Joan de les Abadesses, 1976 - RÍS I PUJOLAR, Núria; ADELL I GISBERT, Joan-Albert. Catalunya Romànica. Vol. X. El Ripollès. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1987 - RIPOLLÈS-PONSI ORTIZ, Joana; TRAYNER VILANOVA, Maria Pau. Emma de Barcelona. Monestir de Sant Joan de les Abadesses. Barcelona: Ed. Mediterrània, 2008 |
Enllaç: - Arxiu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses  |
|
|
|
||
|
Situació: El monestir es troba al centre de Sant Joan de les Abadesses, Ripollès |
|
|
| Baldiri B. - Maig de 2011 |
