|
Com altres ordes religiosos establerts a la ciutat de Barcelona,
els mercedaris també tenien el seu col·legi. Es va aixecar fora
de la muralla, prop del portal de Trentaclaus. Es va fundar el
1642. Durant el setge de 1714 es va condicionar com hospital. Hi
ha constància que el 1763 la comunitat tenia 19 membres.
|
Plànol de la part baixa de la
Rambla, amb la situació
dels convents de la zona
Detall de: Plano de las Atarazanas de Barcelona en que se ven las
fortificaciones nuevas y otras fábricas que se han de hazer...
G. Verboom (1ª meitat del segle XVIII)
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona |
|
Plànol de la Rambla, 1807, amb la
situació dels convents en aquell moment
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona |
|
|
Durant la Guerra del Francès (1808-14) el lloc fou ocupat
militarment. Un altre cop, entre 1820 i 1823 els mercedaris es
van veure obligats a abandonar el convent i col·legi, que es va
utilitzar com a caserna de policia. El 1825 van decidir el seu
trasllat a Tarragona, possiblement pel mal estat de les
construccions. El 1827 l’edifici fou enderrocat pels propis
mercedaris, que hi van aixecar unes cases. |
Plànol de la part baixa de la
Rambla, amb la situació
del col·legi de Sant Pere Nolasc (1715?)
Plan de las casas y terrenos que por cuenta de la Rl Hazienda
se han comprado para la formación de las Rl obras que se construyen
en las Atarazanas y nuevo Proyecto de la Rambla
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona |
|
|
Bibliografia:
- Cayetano Barraquer y Roviralta. Las casas de religiosos
durante el primer tercio dels siglo XIX. Tomo II. Imp. F. J.
Altés y Alabart. Barcelona, 1906 |
|
|
|
Situació
Desaparegut. Era
situat al costat del
convent de Santa Mònica, a la cantonada de la Rambla
amb el carrer de l'Arc del Teatre |
|
|
Situació del convent a la Barcelona
de començament del segle XVIII |
|
|
