L'origen de la canònica de Sant Jaume de Frontanyà cal cercar-lo en una església anterior, també dedicada a Sant Jaume, que estava situada en un lloc enlairat, a ponent de l'actual. Possiblement a Sant Jaume de Frontanyà Vell ja existia una comunitat organitzada i hauria estat la bona situació de l’establiment, que també tenia funcions parroquials, el que aconsellaria efectuar el trasllat a un lloc més idoni.

Sant Jaume de Frontanyà

Sant Jaume de Frontanyà

Capçalera

La construcció del nou temple degué començar cap el 1060. De fet, la primera notícia certa d'aquesta comunitat porta la data del 1066, en una donació efectuada al seu favor per part d’Arnau Mir de Tost. La construcció es devia allargar fins a finals de segle. El 1140 s'instaurà una comunitat organitzada com a canònica augustiniana, seguidora de l'anterior. A ran d'aquesta nova organització la comunitat començà una època de molta vitalitat, que encapçalava una bona sèrie d’esglésies que hi depenien.

Capçalera

Campanar

Nau de l'església

A partir del 1395 s'acabaren els priors residents, donant entrada als comendataris, que van anar apropiant-se del seu patrimoni, el que va significar el començament de la seva decadència. La canònica fou secularitzada pel papa el 1592, fet que es va donar en les canòniques de sant Agustí. La comunitat es va anar reduint de mica en mica, mentre l’església va passar a dependre del bisbat de Solsona, creat en aquella època. Actualment han desaparegut totes les construccions monàstiques (claustre...) llevat de la magnífica església, un edifici de nau única, amb transsepte on s’obren tres absis.

Presbiteri

Interior de l'església
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1918
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany

Sant Jaume de Frontanyà