Monestirs de
Catalunya
Benedictins Monestir de Santa Maria de Serrateix
< anterior Inici Catalunya Berguedà Viver i Serrateix següent >
castellano
cercador contacte facebook

Berguedà
 
< monestirs imprescindibles... >

El lloc de Serrateix fou repoblat al segle IX de la ma del comte Guifré el Pelós (840?-897). D’aquella primera època serien l’església parroquial de Sant Pere (l’actual ajuntament) i la Torre de l’Abat, ara formant part del conjunt d’edificis monàstics.

Santa Maria de Serrateix
Santa Maria de Serrateix


Santa Maria de Serrateix
Santa Maria de Serrateix

Santa Maria de Serrateix
Capçalera de l'església del monestir


La primera notícia que fa referència a un establiment monàstic en aquest lloc és del 941, en una donació a favor de la casa; això significa que la fundació s’hauria fet abans. Per documents posteriors hom coneix també el nom del seu primer abat: Froilà. L’any 977 el comte Oliba Cabreta de Cerdanya, el seu germà Miró (successor d’Oliba Cabreta) llavors bisbe de Girona i el bisbe de la Seu, diòcesi on pertany el monestir, oficialitzaren la fundació alhora que el van dotar econòmicament.

Santa Maria de Serrateix
Façana de l'església, amb el campanar fortificat


Santa Maria de Serrateix
Escut de l'abat Joan de Berart i la data de 1754

Santa Maria de Serrateix
Torre de l'Abat, d'època romànica


Hom té poques notícies de les construccions d’aquella època: Es conserva sota el creuer i absis de migdia una estança que es tractaria de la primera església utilitzada per la comunitat. L’any 1077 es va començar la construcció de l’església actual, obra que va poder afrontar gràcies a la seva bona situació econòmica. Aquest nou temple es va consagrar l’any 1126, era un edifici de nau única, amb creuer i tres absis.

Santa Maria de Serrateix
Portal d'entrada al monestir, amb el palau de l'abat


La situació del monestir va empitjorar molt al segle XIV degut als episodis de pesta i els esdeveniment bèl·lics pels que passava el territori. El claustre era en ruïna i el campanar amenaçava caure; Pere el Cerimoniós va ordenar la construcció de la torre campanar actual, ben fortificada. El segle XV és també època de decadència i les dependències monàstiques encara es trobaven en força mal estat.

Santa Maria de Serrateix
L'absis central sobrealçat, entre les dues
capelles renovades el segle XVII

Santa Maria de Serrateix
Dependències monàstiques en ruïnes


Entre el 1505 i 1563 el monestir va estar regit per abats comendataris, nomenats des de fora de la comunitat, continuaren les dificultats econòmiques i s’agreujà la situació amb motiu de la relaxació dels costums dins de la comunitat. Tot i això, el 1527 es va refer el palau abacial. Al segle XVII el lloc va passar una revifalla econòmica el que va permetre portar a terme obres de construcció importants i es van encomanar retaules i altre mobiliari. Aquesta activitat constructora va comportar la reedificació dels absis laterals i l’adquisició de nous retaules per aquestes capelles i per les que es van obrir als laterals de l’església. També es van reformar profundament les estances dels monjos, al voltant del claustre.

Santa Maria de Serrateix
Nau de l'església, amb la nau modificada
per la decoració de guix del segle XIX

Santa Maria de Serrateix
Interior de l'església de Santa Maria de Serrateix
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1918
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany


El claustre es va refer totalment, obra que es va portar a terme entre els anys 1789 i 1793, aquelles obres van continuar, ja al segle XIX, amb la remodelació interior de l’església on s’hi va afegir la decoració de guix, neoclàssica. La reforma també va afectar les urnes dels sants màrtirs, que es van refer, per situar-les a la capella sud.

Santa Maria de Serrateix
Primera església monàstica, ara sota el creuer i capella sud
Més endavant s'utilitzaria com a lloc de sepultura

Santa Maria de Serrateix
Interior de l'església de Santa Maria de Serrateix


El segle XIX va comportar una colla d’esdeveniments negatius, com la Guerra del Francès i el tancament del monestir entre els anys 1820 i 1823. El va afectar també amb la pèrdua de patrimoni mobiliari, entre altres elements les urnes de les relíquies. El 1835 va arribar la desamortització definitiva, tot i que segurament per la seva situació, els monjos no van abandonar del tot el monestir, van poder quedar-se per les rodalies i cuidar-se mínimament del patrimoni. Els edificis van passar a mans del bisbat, que encara és el propietari del lloc. La destrucció més important va tenir lloc en època més recent: la Guerra Civil va comportar l’incendi del lloc, i la pèrdua del mobiliari.

Santa Maria de Serrateix
Sarcòfag del comte Oliba Cabreta, a l'església

Santa Maria de Serrateix
Sarcòfag del comte Oliba Cabreta
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1918
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany


Després de la guerra es va restaurar l’església per retornar-li el culte. La restauració de la resta d’edificacions es va impulsar a partir del 1977, amb la creació del Patronat d’Amics de Serrateix que cuida de la seva valoració.

Santa Maria de Serrateix
Capella nord, obra del segle XVII

Santa Maria de Serrateix
Capella sud


Santa Maria de Serrateix
Claustre de Serrateix

Santa Maria de Serrateix
Claustre del segle XVIII

Santa Maria de Serrateix
Claustre


Santa Maria de Serrateix
Claustre

Santa Maria de Serrateix
Arcosoli del claustre

Santa Maria de Serrateix
L'arcosoli del claustre el 1918
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany


Santa Maria de Serrateix
Claustre

Santa Maria de Serrateix
Lloc de la primitiva sala capitular

Santa Maria de Serrateix
Arcosoli gòtic, on es trobava el sepulcre de
l'abat Berenguer de Torigues


Santa Maria de Serrateix
Galeria del claustre superior

Santa Maria de Serrateix
Teulada sobrealçada, sobre l'església

Santa Maria de Serrateix
Merlets de la torre campanar


Santa Maria de Serrateix
Porta del claustre, al pati de l'abat

Santa Maria de Serrateix
Escut de l'abat Felip-Anton Escofet

Santa Maria de Serrateix
Pati de l'Abat


Santa Maria de Serrateix
Pati de l'Abat, amb la galeria perduda
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1918
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany

Santa Maria de Serrateix
Ossari d'Arnau de Vilar (1375?)
Procedent del claustre del monestir
Ara al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona

Santa Maria de Serrateix
Ossari de Gillelma de Torigues (1375?)
Procedent del claustre del monestir
Ara al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona


 

Santa Maria de Serrateix
Sepulcre de l'abat Berenguer de Torigues (segle XV)
Procedent de l'arcosoli gòtic del claustre del monestir
Ara al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona

 

Bibliografia:
- BADIA I MASGRAU, Josep Mª. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Serrateix: Patronat d'Amics de Serrateix, 2004
- BOLÓS, Jordi (2006). Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV). Barcelona: Fundació Noguera
- CALDERER I SERRA, Joaquim; TRULLÉN I THOMÀS, Josep M. (dir.). Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg d'art romànic i gòtic. Solsona: Bisbat de Solsona, 1990
- ESPAÑOL I BERTRAN, Francesca i altres. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Una aproximació a la seva història. Granollers: Ed. Montblanc-Martin, 1977
 

Situació

Al lloc de Serrateix, a ponent de Navàs


Monestir de Serrateix

Baldiri B. - Març de 2011