|
Benedictins
|
|
Tradicionalment hom situa l'origen del
santuari en una ermita fundada cap l'any 800 per un
membre dels Cartellà. L'únic que es pot constatar
documentalment és que el 1198 era un priorat benedictí
que depenia de
Sant Pere de Besalú. És cert que els Cartellà dotaren amb
propietats aquest lloc. |
|
 |
|
|
|
| |
|
 |
|
El 1406 els monjos benedictins marxaren, deixant el culte
a mans de sacerdots regulars. A la segona meitat d'aquest
segle el lloc restà abandonat per mor dels
terratrèmols. Arran de l'aparició de la Mare de Déu a
un pagès (1483), comença una època d'esplendor, torna
a obrir-se l'església, de la que s'encarrega una
comunitat de preveres, presidida per un prior
comendatari, des del 1485 fins a final del segle XVIII. |
|
A més del fervor
popular, el lloc gaudí de la protecció reial i la
pontifícia el que propicià que fos engrandit. El
santuari inicià la seva davallada el 1836 del que es va
refer en instal·lar-hi un seminari. Entre el 1912 i 1949
es va aixecar un nou santuari, consagrat el 1952. |
|