L’església de Sant Pere i el castell de Ponts foren incendiats i fets volar juntament amb les dependències annexes. Tot i el seu estat ruïnós, el 1931 el lloc fou declarat Monument Nacional. Durant el darrer quart del segle XX es va portar a terme la seva restauració gràcies a l’iniciativa popular.

L’església actual és en bona part el resultat d’aquella restauració. Es tracta d’un edifici de nau única coberta amb volta de canó i rematada amb una capçalera amb tres absis en forma de trèvol, encarats a llevant, nord i sud. Sobre aquesta capçalera s’aixeca la cúpula que serveix de base a un gran cimbori de planta octogonal. Hom ha datat aquesta església en el segle XI. A l'exterior, al costat d'una de les portes, es conserva un sepulcre amb quatre escuts. Hi ha restes d'altres enterraments pels voltants, l'un d'ells monumental, gòtic i força deteriorat. A l'interior hi ha un altre sepulcre molt antic, decorat i que porta el nom de "Gilabertus".

Sant Pere i Santa Maria de Ponts

L’església de Sant Pere i Santa Maria es va començar a bastir al segle XIII sota el turó on s'aixequen el castell i la col·legiata de Sant Pere, però la seva construcció quedà aturada. El 1314 consta que encara era en construcció, i en una data indeterminada de la segona meitat del segle XIV s'hi va traslladar el capítol canonical des de l'església de Sant Pere, prop del castell. Des de llavors tots els oficis es van fer ordinàriament en aquest temple, tot i que l'antiga col•legiata encara s'utilitzava.

El 1391 es reestructurà la comunitat, ja resident en aquesta nova església, quedant presidida per un prior i integrada per una comunitat de dotze membres, entre canonges i beneficiats. Aquesta organització es va avançar al que seria després la secularització de les canòniques augustinianes, el 1592. La col•legiata secularitzada restà pràcticament invariable fins la desamortització, quan va ser dissolta i privada dels seus béns, entorn del 1840. L'edifici es va destruir el 1839 amb l'entrada dels carlins a la vila de Ponts i es va refer més endavant en estil neogòtic.

1 - Sant Pere de Ponts
2 - Sant Pere i Santa Maria de Ponts