Monestirs de
Catalunya
Canonges agustinians Canònica de Sant Pere de Ponts
< anterior Inici Catalunya Noguera Ponts següent >
castellano
cercador contacte facebook

Noguera
 
< monestirs imprescindibles... >

La primera notícia del l’església de Sant Pere de Ponts i del castell al qual estava vinculada és de l’any 1024, amb motiu de la celebració d’un judici a la mateixa església en el que intervingueren Ermengol II d’Urgell (comte entre el 1010 i 1038), Berenguer Ramon I (comte de Barcelona entre 1018 i 1035) i la seva mare Ermessenda de Carcassona, entre altres.

Sant Pere de Ponts
Sant Pere de Ponts

Sant Pere de Ponts
El cimbori octogonal
Sant Pere de Ponts
Sant Pere de Ponts

Pel que fa a la canònica establerta en aquesta església, no hi ha notícies certes sobre la seva fundació, únicament que el 1098 s’esmenta la comunitat de canonges en un litigi relatiu a les diferències entre la comunitat i un tal Pere de Ponts sobre els pretesos drets d’aquest darrer sobre els canonges i la seva activitat. Aquestes diferències es van resoldre a favor de la comunitat monàstica, tot i que l’afer va portar cua i més endavant encara fou motiu d’altres plets.

Sant Pere de Ponts
Porta de ponent de l'església

Sant Pere de Ponts
Sepulcre al costat de la porta nord
Sant Pere de Ponts
Sepulcre

A la segona meitat del segle XIV, la comunitat es va traslladar a l’església de Santa Maria, molt propera a la vila de Ponts, i fou coneguda com Sant Pere i Santa Maria de Ponts. L’església de Sant Pere va continuar vinculada a la canònica alhora que exercia les funcions parroquials, que compartia amb la de Santa Maria, més propera al nucli habitat. El 1391 es va reorganitzar en forma de col·legiata, de manera similar a la reforma que es portaria a terme a finals del segle XVI d’una manera més generalitzada. Aquesta col·legiata va mantenir la seva situació fins la desamortització i la seva dissolució, el 1840.

Sant Pere de Ponts
Absis

L’església de Sant Pere i el castell de Ponts foren incendiats i fets volar juntament amb les dependències annexes. Tot i el seu estat ruïnós, el 1931 el lloc fou declarat Monument Nacional. Durant el darrer quart del segle XX es va portar a terme la seva restauració gràcies a l’iniciativa popular.

Sant Pere de Ponts
La nau de l'església
Sant Pere de Ponts
Cúpula
Sant Pere de Ponts
L'església de Sant Pere de Ponts
Fotografia publicada a Vida lleidatana, núm. 77 (1929)
Universitat de Lleida. Aula Màrius Torres

L’església actual és en bona part el resultat d’aquella restauració. Es tracta d’un edifici de nau única coberta amb volta de canó i rematada amb una capçalera amb tres absis en forma de trèvol, encarats a llevant, nord i sud. Sobre aquesta capçalera s’aixeca la cúpula que serveix de base a un gran cimbori de planta octogonal. Hom ha datat aquesta església en el segle XI. A l'exterior, al costat d'una de les portes, es conserva un sepulcre amb quatre escuts. Hi ha restes d'altres enterraments pels voltants, l'un d'ells monumental, gòtic i força deteriorat. A l'interior hi ha un altre sepulcre molt antic, decorat i que porta el nom de "Gilabertus".

Sant Pere de Ponts
Zona absidal
Sant Pere de Ponts
Sarcòfag de Gilabertus
Sant Pere de Ponts
Sant Pere de Ponts

Sant Pere i Santa Maria de Ponts

L’església de Sant Pere i Santa Maria es va començar a bastir al segle XIII sota el turó on s'aixequen el castell i la col·legiata de Sant Pere, però la seva construcció quedà aturada. El 1314 consta que encara era en construcció, i en una data indeterminada de la segona meitat del segle XIV s'hi va traslladar el capítol canonical des de l'església de Sant Pere, prop del castell. Des de llavors tots els oficis es van fer ordinàriament en aquest temple, tot i que l'antiga col•legiata encara s'utilitzava.

Sant Pere i Santa Maria de Ponts
Sant Pere i Santa Maria de Ponts
Sant Pere i Santa Maria de Ponts
Sant Pere i Santa Maria de Ponts

El 1391 es reestructurà la comunitat, ja resident en aquesta nova església, quedant presidida per un prior i integrada per una comunitat de dotze membres, entre canonges i beneficiats. Aquesta organització es va avançar al que seria després la secularització de les canòniques augustinianes, el 1592. La col•legiata secularitzada restà pràcticament invariable fins la desamortització, quan va ser dissolta i privada dels seus béns, entorn del 1840. L'edifici es va destruir el 1839 amb l'entrada dels carlins a la vila de Ponts i es va refer més endavant en estil neogòtic.

Sant Pere i Santa Maria de Ponts
Sant Pere i Santa Maria de Ponts
Sant Pere i Santa Maria de Ponts
Sant Pere i Santa Maria de Ponts

Sant Pere i Santa Maria de Ponts
Sant Pere i Santa Maria de Ponts. Retaule
Sant Pere i Santa Maria de Ponts
Sant Pere i Santa Maria de Ponts. Retaule

Bibliografia
- GABRIEL I FORN, Manuel. Catalunya romànica. Vol. XVII. La Noguera. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994
 

Situació:

1 - Sant Pere de Ponts
2 - Sant Pere i Santa Maria de Ponts

Baldiri B. - Juny de 2006 / Actualitzat juliol de 2017