|
L’església de Sant Pere i el castell de
Ponts foren incendiats i fets volar juntament amb les dependències
annexes. Tot i el seu estat ruïnós, el 1931 el lloc fou declarat
Monument Nacional. Durant el darrer quart del segle XX es va portar a
terme la seva restauració gràcies a l’iniciativa popular. |

La nau de l'església |

Cúpula |

L'església de Sant Pere de
Ponts
Fotografia publicada a Vida lleidatana, núm. 77 (1929)
Universitat de Lleida. Aula Màrius Torres |
|
|
L’església actual és en bona part el
resultat d’aquella restauració. Es tracta d’un edifici de nau única
coberta amb volta de canó i rematada amb una capçalera amb tres absis en
forma de trèvol, encarats a llevant, nord i sud. Sobre aquesta capçalera
s’aixeca la cúpula que serveix de base a un gran cimbori de planta
octogonal. Hom ha datat aquesta església en el segle XI. A l'exterior,
al costat d'una de les portes, es conserva un sepulcre amb quatre
escuts. Hi ha restes d'altres enterraments pels voltants, l'un d'ells
monumental, gòtic i força deteriorat. A l'interior hi ha un altre
sepulcre molt antic, decorat i que porta el nom de "Gilabertus". |

Zona absidal |

Sarcòfag de Gilabertus |

Sant Pere de Ponts |
|
|
Sant Pere i Santa
Maria de Ponts
L’església de Sant Pere i Santa Maria es
va començar a bastir al segle XIII sota el turó on s'aixequen el castell
i la col·legiata de Sant Pere, però la seva construcció quedà aturada.
El 1314 consta que encara era en construcció, i en una data
indeterminada de la segona meitat del segle XIV s'hi va traslladar el
capítol canonical des de l'església de Sant Pere, prop del castell. Des
de llavors tots els oficis es van fer ordinàriament en aquest temple,
tot i que l'antiga col•legiata encara s'utilitzava. |

Sant Pere i Santa Maria de Ponts |

Sant Pere i Santa Maria de Ponts |
|
|
El 1391 es reestructurà
la comunitat, ja resident en aquesta nova església, quedant presidida
per un prior i integrada per una comunitat de dotze membres, entre
canonges i beneficiats. Aquesta organització es va avançar al que seria
després la secularització de les canòniques augustinianes, el 1592. La
col•legiata secularitzada restà pràcticament invariable fins la
desamortització, quan va ser dissolta i privada dels seus béns, entorn
del 1840. L'edifici es va destruir el 1839 amb l'entrada dels carlins a
la vila de Ponts i es va refer més endavant en estil neogòtic. |

Sant Pere i Santa Maria de
Ponts |

Sant Pere i Santa Maria de Ponts |
|

Sant Pere i Santa Maria de
Ponts. Retaule |

Sant Pere i Santa Maria de
Ponts. Retaule |
|