L’origen del convent de Carme de Vic es troba en la capella de l'Esperança aixecada dintre dels límits de la parròquia de Gurb gràcies a la iniciativa de Pere de Prixana, que va obtenir la llicència per la seva construcció el 1399. Després d’algunes incidències en la seva construcció i un cop acabada l’obra, la capella fou oferta als carmelitans, pel que es va demanar la pertinent autorització al bisbat. Un cop complerts tots els requisits, el 1406 es va procedir a la seva fundació com a convent.

El Carme de Vic

Portal de l'església

El Carme de Vic

Aviat es va veure que aquella capella no reunia les condicions necessàries per a portar endavant l’empresa i el 1418 van canviar d’establiment. El 1403 una ciutadana havia deixat en testament uns terrens a la ciutat de Vic amb la finalitat d’aixecar un hospital, però el Consell municipal adduint que la ciutat ja disposava de suficients instal·lacions hospitalàries va optar per oferir, el 1415, el lloc als carmelitans que malvivien a l’Esperança. Aquesta decisió municipal va encendre l’oposició del bisbat i dels ordes ja existents a Vic que no volien que els carmelitans s’hi establissin i els fes perdre influència. El 1416, els carmelitans obtingueren del papa Benet XIII l’aval de l’operació. Després de negociacions, el 1418 es va signar l’acord entre els executors testamentaris, el bisbat i els carmelitans segons el qual aquests deixaven el lloc de l’Esperança per establir-se al centre de la ciutat, en uns terrens prop de la muralla permutats amb els que havien de rebre de la deixa testamentària.

El Carme de Vic

La comunitat carmelitana, obligada a deixar l’Esperança a ran de l’acord, va adaptar unes cases per establir un convent i església provisionals. Aquesta precarietat es perllongà en el temps a causa del procés de construcció de l’església i el convent nous, l'obra dels quals fou molt lenta; l’església s’hauria acabat a mitjan del segle XVI i seguidament es continuava amb el claustre i les dependències conventuals annexes. En aquella època els carmelitans havien atès molta popularitat i seguidament es van emprendre obres de millora a l’església.

L'església del Carme

El 1654 i amb motiu de la defensa de la ciutat, hom va ordenar l’enderroc del convent, fet que es va repetir en altres establiments monàstics de la ciutat. Els carmelitans van haver de deixar el seu convent i establir-se en cases particulars. Finalment van haver canvis en els projectes de defensa i es va reorganitzar urbanísticament aquell sector, projectant un nou convent.

El claustre, ara biblioteca

El 1661 es va posar la primera pedra de la nova església, la construcció d’aquesta es va portar a terme amb més rapidesa que l’anterior i el 1664 es va poder fer el trasllat d’una a l’altre. L’església vella es va enderrocar seguidament. La construcció del convent es va allargar més, a la segona meitat del segle XVIII encara s’hi treballava.

El segle XIX va comportar diversos infortunis per la casa. Una primera exclaustració temporal va tenir lloc entre el 1821 i 1823. El tancament definitiu va arribar el 1835. Inicialment el lloc fou destinat a caserna, després va passar a mans de l’Ajuntament i més endavant als maristes. L’església va prendre el títol de parròquia el 1877.

El Carme de Vic

Convent del Carme de Vic