Canónica de Santa Maria de Mur

Sanctae Mariae Muri / Pavordía de Mur / Colegiata de Mur

(Castell de Mur, Pallars Jussà)

Santa Maria de Mur
Santa Maria de Mur

La iglesia de Santa Maria de Mur fue consagrada en el año 1069, su construcción había sido impulsada por el conde Ramon IV de Pallars Jussà (1047-1098) y su esposa Valença Mir, hija de Arnau Mir de Tost, con la voluntad hacer en él su lugar de sepultura. Seguramente esa iglesia se habría levantado sobre la capilla del castillo, construida poco antes.

Santa Maria de Mur
Santa Maria de Mur
El castillo y la canónica de Mur

La fundación de la canónica se hizo efectiva más adelante, ésta fue ratificada por el papa Urbano II en 1098 que estableció la regla de San Agustín, al tiempo que la sometía directamente a Roma. Se conoce el nombre del pavorde Galindo ya desde el mismo año de 1069, cuando figura en la misma acta de consagración. La pavordía de Mur era un extenso territorio exento, bajo el patronazgo de los condes de Pallars Jussà, el pavorde de Mur además de ejercer el poder eclesiástico en su territorio, también tenía atribuciones en lo que respecta a la jurisdicción civil. Desde aquí, los canónigos de Mur fundaron dos pequeños prioratos dependientes, el de Sant Miquel de Cellers y el de Santa Llúcia de Mur, muy cercanos.

A principios del siglo XIII hubo un intento de poner la canónica bajo la dirección de la casa premonstratense de Les Avellanes, pero una bula de Gregorio IX (1236) confirmó que Santa Maria de Mur siguiera bajo la tutela directa de la Santa Sede. En el siglo XIV la casa entró en decadencia, pero se mantuvo hasta 1592, cuando se secularizaron las canónicas y se convirtió en colegiata, conservando, sin embargo, sus posesiones y derechos. Esta situación se mantuvo hasta mediados del siglo XIX, en 1873 se convirtió en una parroquia y comenzó su decadencia y abandono.

Santa Maria de Mur
Santa Maria de Mur
Santa Maria de Mur
Santa Maria de Mur

Durante el siglo XX el lugar fue víctima de expolios, especialmente hay que considerar la venta de las pinturas murales, que se trasladaron a Boston en 1915. Después se protegió, aunque un saqueo en 1936 provocó la pérdida de una imagen románica de Cristo y del archivo. Durante los últimos decenios del siglo XX se llevaron adelante iniciativas de investigación, conservación y restauración del conjunto monumental, al que debe añadirse el castillo de Mur, junto a la canónica y mencionado desde el año 969.

El conjunt d'edificis de la col·legiata de Mur està format per l'església, el claustre i altres dependències annexes. L'església era de planta basilical, amb tres naus i sense transsepte, però la nau nord es va perdre i en el seu lloc es van aixecar unes capelles. El claustre, situat a ponent de l'església, és de planta rectangular, els capitells es troben en mal estat de conservació.

Santa Maria de Mur
Santa Maria de Mur
El claustro
Santa Maria de Mur
Santa Maria de Mur
El claustro
Santa Maria de Mur Santa Maria de Mur Santa Maria de Mur
Santa Maria de Mur
El claustro
Santa Maria de Mur
Santa Maria de Mur
El claustro
Santa Maria de Mur
Santa Maria de Mur
El claustro
Santa Maria de Mur
Santa Maria de Mur
El claustro
Santa Maria de Mur
Santa Maria de Mur
La iglesia
Santa Maria de Mur
Santa Maria de Mur
La iglesia
Santa Maria de Mur
Santa Maria de Mur
Ábside lateral
Santa Maria de Mur
Santa Maria de Mur
Ilustración del Album histórich, pintoresch y monumental de Lleyda... (1880)
Santa Maria de Mur
Santa Maria de Mur
El castillo de Mur

La decoración mural de la canónica de Mur

Cabe mencionar también el valioso conjunto de pinturas murales que guardaba esta iglesia con la representación del Pantocrátor rodeado de los evangelistas, bajo él la representación de un apostolado (entre las ventanas) y en un registro más bajo algunas escenas historiadas, mal conservadas. Desgraciadamente, estas pinturas fueron arrancadas en 1915 y ahora se encuentran en su mayor parte en el Museum of Fine Arts, de Boston. En el Museu Nacional d'Art de Catalunya se conservan fragmentos de los murales de un ábside lateral.

Santa Maria de Mur
Santa Maria de Mur
Murales del ábside
Museum of Fine Arts, de Boston
Imatge de Wikimedia
Santa Maria de Mur
Santa Maria de Mur
Murales del ábside lateral
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
Santa Maria de Mur
Santa Maria de Mur
Murales del ábside lateral
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

Bibliografía:
  • ADELL, Joan Albert; CASES, Maria-Lluïsa (1993). Santa Maria de Mur. Catalunya Romànica. Vol XV. El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • BOCHACA, M. Pilar; PORTET, C.; PUIG, R. M. (1991). Mur. Lleida: Pagès Ed.
  • CORREDERA, Eduardo (2003). Santa Maria de Mur. Cronologia. Tremp: Garsineu
  • COY I COTONAT, Agustí (1906). Sort y comarca Noguera Pallaresa. Barcelona: Cunill
  • GAVÍN, Josep M. (1981). Inventari d'esglésies. Vol. 8. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín
  • MIRET I SANS, Joaquim (1911). La fundació del monastir de Mur. Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, vol. 6, núm. 41
  • NOLASCO, Núria (2004). L’origen i l’evolució historicoestructural de l’església romànica de Santa Maria de Mur. Tribuna d' arqueologia (2000-2001). Generalitat de Catalunya
  • PALAU I BADUELL, Josep M. (2015). El bisbat d’Urgell a l’inici del segle XIV (a través de la visita pastoral de 1312 a 1315). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
  • PLEYÁN DE PORTA, José (1880). Album histórich, pintoresch y monumental de Lleyda y sa provincia. Lleida: J. Sol
  • PUIG, Ramón María (2002). Restauració dels conjunts de Gerri i de Mur. Monestirs. Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic. Barcelona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

Situación:
Vista aèria

La canónica está cerca del castillo de Mur, ocupan la cima de una colina. Desde Tremp hay que ir a la Guàrdia de Noguera y seguir en dirección a poniente hasta tomar el desvío que lleva hasta Santa Llúcia de Mur, el castillo y cenobio