Monestirs de
Catalunya
Canònica de Santa Maria de Mur
Canonges augustinians
< anterior Inici Catalunya Pallars Jussà Castell de Mur següent >
castellano
cercador contacte rss facebook

Pallars Jussà

Castell de Mur
Canònica de Santa Maria de Mur
Priorat de Santa Llúcia de Mur
Priorat de Sant Miquel de Cellers / o del Congost

Gavet de la Conca
Cel·la de Sant Privat de Montllor
Priorat de Santa Maria de Bonrepòs

Isona i Conca Dellà
Cel·la de Sant Vicenç de Fontclara / o Isona
Canònica de Sant Sadurní de Llordà
Canònica de Santa Maria de Covet
Convent de Santa Maria de Conques / Santa Clara

la Pobla de Segur
Monestir de Sant Pere de les Maleses

Sarroca de Bellera
Monestir de Sant Julià de Sentís

Senterada
Monestir de Santa Maria de Senterada
Monestir de Sant Genís de Bellera

Talarn
Comanda de Sant Joan de Susterris / Sant Antoni

Tremp
Cel·la de Santa Maria de Tercui
Pabordia de Sant Pere de Tercui
Canònica de Santa Maria de Valldeflors
Priorat de Sant Joan de Palau de Noguera
Convent de Sant Jaume de Pallars / Schola Christi
Convent de la Mare de Déu de la Gràcia

 

< monestirs imprescindibles... >

L’església de Santa Maria Mur fou consagrada l’any 1069, l’obra havia estat impulsada pel comte Ramon IV de Pallars Jussà (1047-1098) i la seva esposa Valença Mir, filla d’Arnau Mir de Tost, amb la voluntat de fer-ne el seu lloc d’enterrament. Tradicionalment s’ha dit que s’hi va instal•lar una comunitat benedictina, però si això fos cert, aquesta comunitat hauria estat substituïda ràpidament per canonges, hom coneix el nom del paborde Galindo ja el mateix any de 1069. La fundació de la canònica fou ratificada pel papa Urbà II, que establia la regla augustiniana, alhora que la sotmetia directament a Roma.

Santa Maria de Mur
Santa Maria de Mur

Santa Maria de Mur
El castell de Mur i l'església de Santa Maria
Santa Maria de Mur
Santa Maria de Mur

A causa de la seva naturalesa, la pabordia de Mur era un extens territori exempt, sota el patronatge dels comtes de Pallars Jussà. Des d’aquí, els canonges de Mur van fundar dos petits priorats dependents, el de Sant Miquel de Cellers i el de Santa Llúcia de Mur, prop d’aquí. A començament del segle XIII hi hagué un intent de posar-la sota la direcció de la casa premostratenca de les Avellanes, però una butlla de Gregori IX (1236) va confirmar que Santa Maria de Mur seguís sota la tutela directa de la Santa Seu. Al segle XIV la casa va entrar en decadència.

Santa Maria de Mur
Façana de l'església

Santa Maria de Mur
Capçalera
Santa Maria de Mur
Absis lateral (nau sud)

Quan l’any 1592 es van secularitzar les canòniques, es va convertir en col·legiata però va mantenir les seves possessions. Aquesta situació es va mantenir fins a mitjan del segle XIX, quan va esdevenir parròquia i va significar el seu abandó. Durant el segle XX el lloc fou víctima d’espolis (les pintures murals) restauracions, un saqueig el 1936 amb la pèrdua de la imatge romànica de Crist.

Santa Maria de Mur
Claustre
Santa Maria de Mur
Claustre

El conjunt d’edificis de la col·legiata de Mur està format per l’església, el claustre i altres dependències annexes. L’església era de planta basilical, amb tres naus i sense transsepte però la nau nord es va perdre i al seu lloc es van aixecar unes capelles. El claustre, situat a ponent de l’església, és de planta rectangular, els capitells es troben en mal estat de conservació. Cal esmentar també el valuós conjunt de pintures murals que guardava aquesta església amb la representació del Pantocràtor envoltat dels evangelistes, sota seu la representació d’un apostolat (entre les finestres) i en un registre més baix algunes escenes historiades, mal conservades. Malauradament aquestes pintures foren arrencades el 1915 i ara es troben en la seva major part al Museum of Fine Arts, de Boston.

Santa Maria de Mur
Claustre
Santa Maria de Mur
Claustre

Santa Maria de Mur
Claustre
Santa Maria de Mur
Claustre
Santa Maria de Mur
Claustre

Santa Maria de Mur
Absis amb restes dels murals
Santa Maria de Mur
Absis lateral
Santa Maria de Mur
Capella

Santa Maria de Mur
Nau central
Santa Maria de Mur
Santa Maria de Mur
Santa Maria de Mur
L'església i castell

Santa Maria de Mur
Santa Maria de Mur (1983)
Santa Maria de Mur
Santa Maria de Mur (1983)
Santa Maria de Mur
Santa Maria de Mur (1983)

Santa Maria de Mur
Santa Maria de Mur
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1920
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany
Santa Maria de Mur
El castell Mur, al costat de Santa Maria

Santa Maria de Mur
Murals de l'absis de Mur
Museum of Fine Arts, de Boston
Foto de Sebastià Giralt, a Flickr
Santa Maria de Mur
Murals de l'absis de Mur. Finestra
Museum of Fine Arts, de Boston
Foto de Sebastià Giralt, a Flickr

Bibliografia:
-
ADELL, Joan Albert, CASES, Maria-Lluïsa. Catalunya Romànica. Vol. XV. El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993
- CORREDERA GUTIÉRREZ, Eduardo. Santa Maria de Mur. Cronologia. Tremp: Garsineu Ed. 2003
 

Situació:

La canònica és propera al castell de Mur, i ocupen el cim d'un turó. Des de Tremp cal anar a la Guàrdia de Noguera i seguir en direcció a ponent fins agafar el trencall que porta fins a Santa Llúcia de Mur i el castell i cenobi

Coordenades GPS : N 42.104702, E 0.857564

 


Santa Maria de Mur

Baldiri B. - Juliol de 2011