Monasterio de Santa Maria de Gerri

Sant Vicenç de Gerri / Gerr

(Baix Pallars, Pallars Sobirà)

Santa Maria de Gerri
Santa Maria de Gerri

El monasterio de Gerri es de origen antiguo, se fundó el 807 posiblemente en el lugar de una antigua iglesia visigótica dedicada a Sant Vicenç que los sarracenos habrían destruido. Más adelante se estableció el monasterio, donde el presbítero Espanell reunió una comunidad, el fundador hizo aportación de la iglesia y de otras propiedades así como de objetos litúrgicos. El 839 la casa de Gerri había adoptado la Regla de San Benito, en este momento también habría cambiado de advocación primitiva de Sant Vicenç por la de Santa Maria.

Santa Maria de Gerri
Santa Maria de Gerri
Con las salinas (1981)

La casa condal de Pallars se convirtió en la principal protectora del monasterio al que hizo beneficiario de donaciones, pero también tuvo que sufrir las intervenciones de los condes sobre los asuntos y propiedades monásticas. De hecho el centro monástico gozaba de inmunidad desde el 849, pero esto no acabó con las intervenciones condales. El 966 consiguió del papa Juan XIII la sujeción directa a la Santa Sede, que teóricamente lo liberaba de las intromisiones episcopales. Sin embargo, la casa condal consiguió el 1096 poner el monasterio de Gerri bajo la dirección de la gran abadía de Sant Victor de Marsella, esta dependencia de la abadía de la Provenza se ejerció en mayor o menor grado, según la situación de cada momento.

La situación económica del monasterio era muy buena, por lo que se pudo levantar una nueva iglesia, la que se consagró en 1149 con presencia de las autoridades eclesiásticas y del conde Artau III. El 1190 Alfonso el Casto lo puso bajo su protección. Esta prosperidad se prolongó en el tiempo hasta que se vio interrumpida en el último cuarto del siglo XIII debido a la inestabilidad política del condado, el territorio y monasterio fueron invadidos en varias ocasiones. El siglo XIV no mejoró las cosas y fue víctima tanto de la codicia de los señores como de la peste negra que conllevó la muerte del abad y la dispersión de la comunidad. El nuevo abad se opuso frontalmente a los condes de Pallars y los desacuerdos fueron muy importantes, sobre todo en cuanto a términos jurisdiccionales; incluso el abad de Gerri llegó a excomulgar al conde Hug Roger.

Santa Maria de Gerri
Santa Maria de Gerri
Santa Maria de Gerri
Santa Maria de Gerri
Fachada de la iglesia, con el atrio

Esta situación persistió en los años siguientes. En 1592 una bula papal lo incorporaba a la Congregación Claustral Tarraconense. Ya más adelante, el monasterio se vio afectado por la Guerra de Sucesión, que lo puso cerca de la ruina material. A pesar de ello y la reducida comunidad que tenía, el monasterio continuó manteniendo sus derechos jurisdiccionales. No parece que le afectara particularmente la guerra de la Independencia, tal vez por su situación geográfica. La desamortización y exclaustración de 1835 significó el cierre definitivo del monasterio, la pérdida de las importantes posesiones que tenía en el Pallars y la dispersión y pérdida del valioso patrimonio mobiliario que aún conservaba. La iglesia sufrió más pérdidas a raíz de la Guerra Civil de 1936, como la propia Mare de Déu de Gerri.

Santa Maria de Gerri
Santa Maria de Gerri
Atrio
Santa Maria de Gerri
Santa Maria de Gerri
Portal de la iglesia, en el atrio
Santa Maria de Gerri
Santa Maria de Gerri
Capitell del atrio
Santa Maria de Gerri Santa Maria de Gerri Santa Maria de Gerri
Santa Maria de Gerri
Capiteles del atrio
Santa Maria de Gerri
Santa Maria de Gerri
Santa Maria de Gerri
Santa Maria de Gerri
Santa Maria de Gerri
Santa Maria de Gerri
Capitel de la primitiva iglesia
Santa Maria de Gerri
Santa Maria de Gerri
Posible cenotafio del obispo Ot de Urgell
Santa Maria de Gerri Santa Maria de Gerri Santa Maria de Gerri Santa Maria de Gerri
Santa Maria de Gerri
Capiteles de la nave
Santa Maria de Gerri
Santa Maria de Gerri
Decoración mural del ábside lateral (1747)
Santa Maria de Gerri
Santa Maria de Gerri
Silla del coro
Santa Maria de Gerri
Santa Maria de Gerri
Esquema de la planta de la iglesia
Santa Maria de Gerri
Santa Maria de Gerri
El claustro
Santa Maria de Gerri
Santa Maria de Gerri
El claustro
Santa Maria de Gerri
Santa Maria de Gerri
Fachada meridional
Santa Maria de Gerri
Santa Maria de Gerri
Santa Maria de Gerri
Santa Maria de Gerri
Imagen publicada por Gaietà Barraquer en
Las Casas de Religiosos en Cataluña...
Santa Maria de Gerri
Mare de Déu de Gerri
Cabecera de un goigs
Mémonum, Montpeller
Santa Maria de Gerri
Santa Maria de Gerri
Fotografía de Lluís Marià Vidal (1888)
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
Santa Maria de Gerri
Santa Maria de Gerri
Fotografía de Antoni Bartomeus (1902)
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
Santa Maria de Gerri
Santa Maria de Gerri
Fachada sur (1981)
Santa Maria de Gerri
Santa Maria de Gerri
Con las salinas (1981)

Bibliografía:
  • ABADAL, Ramon d’ (2009). Catalunya carolíngia. Els comtats de Pallars i Ribagorça. Vol. III/2ª part. Barcelona: I. E. Catalans
  • BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las Casas de Religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. I. Barcelona: Imp. J. Altés y Alabart
  • BOLÓS, Jordi; HURTADO, Víctor (2012). Atles dels comtats de Pallars i Ribagorça (v806-v998). Barcelona: R. Dalmau Ed.
  • CAMÓS, Narcís (1657). Jardín de María. Barcelona: Plantada
  • COSTA BADIA, Xavier (2017). Los monasterios nacidos a través de pactos en los condados catalanes del siglo IX. Reflexiones en torno a la pervivencia de un modelo fundacional visigodo en tiempos de la reforma carolingia. Hortus Artium Medievalium, núm 23
  • COSTA BADIA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
  • COY I COTONAT, Agustín (1906). Sort y comarca Noguera Pallaresa. Barcelona: Cunill
  • LISA I CASABAYÓ, Eulàlia (1993). Catalunya Romànica. Vol XV. El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • MOLINÉ I COLL, Enric (1998). Els últims dos-cents anys del monestir de Gerri (1631-1835). Tremp: Garsineu
  • PALAU I BADUELL, Josep M. (2015). El bisbat d’Urgell a l’inici del segle XIV (a través de la visita pastoral de 1312 a 1315). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
  • PUIG I FERRETÉ, Ignasi M. (1991). El monestir de Santa Maria de Gerri (segles XI-XV). Vol. 1 i 2. Barcelona. I. Estudis Catalans
  • SÁNCHEZ I VILANOVA, Llorenç (1997). El monestir de Santa Maria de Gerri. Passat i present de la gran abadia benedictina del Pallars. Patronat del Santuari d’Arboló
  • VILLANUEVA, Jaime (1850). Viage Literario a las Iglesias de España. Tomo XII. Viage a Urgel y a Gerona. Madrid: Real Academia de la Historia

Situación:
Vista aèria

El monasterio de Santa Maria de Gerri se encuentra en esta población, en la otro margen del río. Para acercarse hay que pasar por el puente de piedra que salva el Noguera