Monestirs de
Catalunya

Carmelites descalços

Convent de Sant Llorenç de Tarragona
< anterior Inici Catalunya Tarragonès Tarragona següent >
castellano
cercador contacte facebook

Tarragonès

Els carmelites descalços van arribar a Tarragona l’any 1597, en el seu començament a la ciutat van ocupar unes cases que els foren cedides pel canonge Bartomeu Roca. Aquest personatge i el també canonge Rafael Llorenç foren els que van finançar aquest establiment carmelità. El mateix any de 1597 van ocupar les cases que els havien lliurat i van iniciar les pertinents obres d’adequació de l’edifici per a les noves funcions. Després de patir problemes de caire econòmic a causa del retard en la recepció del llegat de Bartomeu Roca, el 1599 es va poder inaugurar la nova església. Més endavant aquella església fou ampliada amb la construcció de noves capelles, i també amb l’ampliació del convent l’any 1686, data en que també es va construir una capella per acollir les relíquies de sant Teodor que havien arribat al convent. D’aquesta darrera construcció s’encarregà el tracista fra Josep de la Concepció. Durant el segle XVIII sovintejaren les obres de millora de l’establiment.

Sant Llorenç de Tarragona
Caserna al lloc de convent, ara enderrocat


Sant Llorenç
El convent al costat de l'antiga església de Sant Llorenç
Detall de Plan de Tarragone
Calbet (1643)
Bibliothèque nationale de France

Sant Llorenç
Plànol de Tarragona de l'any 1900 amb la caserna del Carro
Ciudad de Tarragona
Institut Cartogràfic de Catalunya


Al segle XIX van patir els infortunis propis de l’època, la guerra del Francès el va afectar de ple i el 1811 hi van morir molts dels frares que formaven la comunitat, el convent fou ocupat per l’exèrcit francès mentre l’església es convertí en cavallerissa. L’any 1821, durant el Trienni Liberal, el convent fou respectat i fins i tot va acollir la comunitat de Sant Rafael de la Selva del Camp, tot i que finalment la casa fou clausurada. El tancament definitiu va arribar amb l’exclaustració de 1835 quan la comunitat es va dispersar. El 1842 va esdevenir caserna d’infanteria i quan Barraquer el va visitar tenia encara aquesta funció i fins i tot l’església s’havia dividit en alçada i s’hi havien instal·lat uns dormitoris. El 1934 la caserna anomenada del Carro fou lliurada a l’Ajuntament, que la va enderrocar.

Sant Llorenç de Tarragona
El carrer encara recorda el convent


Bibliografia:
- BARRAQUER, Cayetano. Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Francisco J. Altés. Barcelona, 1906
- BARRAQUER, Cayetano. Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. Francisco J. Altés. Barcelona, 1915
- NARVÁEZ CASES, Carme. El tracista fra Josep de la Concepció i l’arquitectura carmelitana a Catalunya. Barcelona. Universitat Autónoma, 2000
- RECODER, Josep. Glorias teresianas de Cataluña. Barcelona: La Hormiga de Oro, 1888
 

Situació:

Ara ha desaparegut, es trobava dins de la muralla, prop de la catedral

 

Baldiri B. - Novembre de 2012