|
|
|
L'antiga església de Sant Celoni fou cedida l’any 1088 a
Santa Maria de l'Estany amb la
condició de que s'hi fundés una canònica agustiniana. Aquell
establiment va patir els efectes d'una disputa arrel de la cessió de
la vila de Sant Celoni a l'orde de
l'Hospital i a causa d’això, el 1151 els canonges es van
traslladar a Sant Salvador
d’Arraona. Aquest plet no va acabar fins el 1185, quan l'Estany
va fer-se definitivament amb l’església. Des d’aquell moment Sant
Celoni va quedar com una simple pabordia de l’Estany que va
mantenir-se formalment fins la seva secularització, el 1532. El 1591
era ja en ruïna. |
Sant Celoni |
|
Bibliografia:
- ORTEGA, Carme; TERRADES, M Encarna. Catalunya romànica.
Vol. XVIII El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Barcelona:
Enciclopèdia Catalana, 1991
- ZARAGOZA, Ernest. Catàleg dels monestirs catalans. Barcelona:
Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997 |
|
|
|
Situació:
Es conserven restes escasses de l'església en
una casa de la plaça dels Estudis, dins l'antic recinte emmurallat |
|
|
|
