|
|
|
Monestir de monges benedictines, fundat el 1328 a instàncies
d'Arnau de Soler, ardiaca de Besalú. La primera abadessa fou
Fresca de Soler, germana del fundador i priora de
Penardell. El 1362 va integrar la
comunitat de Matella i
Sant Joan de l’Erm,
resultat al seu torn de fusió d’aquelles dues cases, el que va
proporcionar noves rendes al monestir que es trobava en
decadència. El 1386 els edificis es trobaven en ruïna a causa de
la guerra i el 1396 les monges demanaven la seva integració amb
la de Penardell, cosa que no es va arribar a realitzar.
Finalment el 1403 el papa Benet XIII va autoritzar la integració
de la comunitat formada per tres monges amb la de
Sant Bartomeu de Peralada, de
canongesses agustinianes. |
Restes de l'església del monestir |
|
|
Restes de l'església del monestir |
Restes del monestir |
|
|
|
Es conserven les ruïnes d'un mur de l'església dalt del turó.
Més properes al mas Vilanera hi ha més restes del cenobi: uns
murs de difícil identificació. Possiblement el mateix mas, que
té integrada una torre de defensa, estigui bastit sobre antigues
estructures del monestir. Dins el mateix entorn hi ha un camp de
sitges que s’utilitzarien en època del monestir tot i que siguin
d’origen més antic. |
Restes del monestir |
|
|
|
Sitges |
El mas de Vilanera |
|
|
Bibliografia:
- AGUSTÍ, Bibiana, i altres (2002). Excavacions arqueològiques a
Vilanera (l’Escala, l’Alt Empordà). Sisenes jornades
d’arqueologia de les comarques gironines. Sant Joan de les
Abadesses |
|
|
|
|
Situació:
Des de l'Escala, en direcció Albons, a
ponent.
El Mas Vilanera queda a l'esquerra, una mica apartat de la
carretera. Les restes del monestir (17) són a prop del mas |
 |
|
|
|
|
|
|
