Monestir de Santa Coloma de Matella
Sancta Columba / Metela / Mas Cebrià
(Serra de Daró, Baix Empordà)
Santa Coloma de Matella era una antiga església parroquial, que es troba esmentada per primer cop el 1123. Des del 1164 figura com a propietat de Sant Miquel de Fluvià. El 1314, quan ja havia perdut la condició de parròquia, s'hi va instal·lar de manera independent una comunitat de monges seguidores de la regla de Sant Benet.
Detall d'un document de donació de l'any 1581
On s'esmenta el Mas Cebrià, de Santa Coloma de Matella
Biblioteca de Catalunya
El lloc estava en un indret exposat a les inundacions i el 1327 fou víctima de les aigües, el que obligà la reduïda comunitat a dispersar-se. Finalment, hom va autoritzar la seva integració amb Sant Joan de l’Erm, tot i que es conservaren les possessions a Matella i el títol de priora d'aquesta casa. Finalment, el 1362 les monges de l’Erm es va unir a la comunitat de Santa Maria de Vilanera.
- BADIA I HOMS, Joan (1977). L’arquitectura medieval de l’Empordà. Vol. I. Girona: Diputació de Girona
- BADIA I HOMS, Joan (1989). Santa Coloma de Matella. Catalunya romànica. Vol. VIII. L’Empordà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- MARQUÈS, Josep M. (1996). Set cenobis femenins de l’Empordà. Estudis del Baix Empordà. Vol. 15. Sant Feliu de Guíxols: Publicacions de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà
- MONSALVATJE, Francesc (1910). Nomenclator histórico de las iglesias... Noticias históricas, XVIII. Olot: R. Bonet
- ZARAGOZA PASCUAL, Ernest (1995). Els monestirs de benedictines de l'Empordà. Estudis del Baix Empordà. Núm. 14
- Enllaç ↗ : Claustra
El monestir era a l'actual mas Cebrià, a Sant Iscle d'Empordà, on encara hi ha restes d'una església (dels segles XVII i XVIII) sense culte