Celda de Sant Silvestre de Valleta

Sancti Silvestri

(Llançà, Alt Empordà)

Sant Silvestre de Valleta
Sant Silvestre de Valleta

De la celda de Sant Silvestre se tienen noticias desde el siglo IX, como entidad dependiente de Sant Esteve de Banyoles, junto con Sant Martí de Vallmala. Un diploma de Luis el Tartamudo del año 877 y una bula papal de 1017 la mencionan como propiedad de aquel monasterio.

Sant Silvestre de Valleta
Sant Silvestre de Valleta

Seguramente la celda se habría fundado a partir del año 854, fecha en que este lugar fue entregado al monasterio de Banyoles. El 1029 se consagró una nueva iglesia y seguramente entonces tomó funciones parroquiales al tiempo que perdía la condición monástica. Se trata de un edificio de nave única, rectangular, con un ábside semicircular a levante y un campanario de espadaña descabezado a poniente. Cabe destacar también el evidente aparejo de opus spicatum, en el ábside. Esta construcción se podría datar desde el siglo X en las partes más antiguas, hasta el siglo XII o XIII. En 1983 terminaron las obras de restauración del edificio.

Sant Silvestre de Valleta
Sant Silvestre de Valleta
Sant Silvestre de Valleta
Sant Silvestre de Valleta
Sant Silvestre de Valleta
Sant Silvestre de Valleta
Sant Silvestre de Valleta
Sant Silvestre de Valleta
Sant Silvestre de Valleta
Sant Silvestre de Valleta
Sant Silvestre de Valleta
Sant Silvestre de Valleta
Sant Silvestre de Valleta
Sant Silvestre de Valleta

Bibliografía:
  • BADIA I HOMS, Joan (1977). Aportacions a l'estudi del pre-romànic empordanès. III. Revista de Girona. Núm. 78
  • BADIA I HOMS, Joan (1985). L’arquitectura medieval de l’Empordà. Vol. II-A. Girona: Diputació de Girona
  • BADIA I HOMS, Joan (1990). Catalunya romànica. Vol. IX. L'Empordà II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • BADIA I HOMS, Joan i altres (2005). Llibre de Sant Silvestre. Figueres: Brau
  • COSTA BADIA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
  • GAVÍN, Josep M. (1983). Inventari d’esglésies. Vol. 13, Alt Empordà. Barcelona: Arxiu Gavín
  • GRAU, Dolors (1995). Bella pedra vella. Girona: Diputació de Girona
  • MONSALVATJE Y FOSSAS, Francisco (1910). Nomenclator histórico de las iglesias parroquiales... Olot: J. Bonet

Situación:
Vista aèria

La iglesia de Sant Silvestre se encuentra en un desvío de la pista que conduce de Llançà a Vilamaniscle. Dos km más allá del desvío de Sant Genís está el de Sant Silvestre