Aquesta casa templera té el seu origen en el mas, o més aviat territori de Bellestar que Berenguer de Munells (o Molnells) va donar al Temple l’any 1160 amb motiu del seu ingrés a l’orde. Els templers van ampliar la donació inicial de manera que a partir de 1181 ja es pot parlar d’una comanda organitzada en el territori, relacionada amb la comada de Barberà.
El nom de Bellestar es va anar canviant paulatinament pel de Rourell, el 1187 s’esmenta a Berenguer de Talladell com el seu preceptor. Hom ha identificat la seva seu (la casa o “mesó”) a l’actual lloc de la Masó i no pas al Rourell, que és a migdia d’aquest. Curiosament la comanda del Rourell va tenir durant un curt període de temps (entre el anys 1198 i 1204) un caràcter mixt, amb presencia femenina, cosa insòlita en aquest orde, fins i tot s’esmenta Ermengarda d'Oluja com a “preceptora”. Aquesta preceptoria no va tenir molta durada i el 1248 els templers van vendre la casa i les seves propietats a Pere de Bordell, a causa d’això no va tenir continuïtat ni va passar mai a l’orde de l’hospital, motiu pel qual ha estat objecte de discussió fins i tot la seva localització. A llevant de la Masó hi ha el molí de la Selva que s’ha considerat d’origen templer, hom suposa també que l'origen de l'actual santuari de Paretdelgada caldria relacionar-lo amb aquesta casa.
- CATALÀ I ROCA, Pere (1992). Els castells catalans. Vol. I. Barcelona: Rafael Dalmau Editor
- FUGUET SANS, Joan (1997). Templers i hospitalers. Vol. I. Barcelona: Rafael Dalmau Editor
- MIRET I SANS, Joaquim (1910, reed. 2006). Les cases de templers y hospitalers a Catalunya. Lleida: Pagès Ed.
- PLAZA ARQUÉ, Carme (1989). La Masó, un topònim de luxe. Antroponímia, toponímia i bibliografia. Núm. 37
- SANS I TRAVÉ, Josep Maria (1977). El Rourell, una preceptoria del Temple al Camp de Tarragona (1162?-1248). Boletín Arqueológico. Núm. 133-140. Tarragona