Aquest convent es va establir en
el lloc de l'antic casal fortificat o castell de Penyafort, amb
una torre rodona i llenços de murs medievals, era el casal dels
senyors de Penyafort i segons la tradició aquí hi va néixer el
famós eclesiàstic dominicà sant Ramon de Penyafort vers l’any
1185. Consta que el 1405 era mig derruït i que a començament del
segle XVII el lloc era dels Espuny; Martí Joan d’Espuny i la
seva esposa van cedir el lloc als dominics i fra Pere Joan
Guasch va obtenir l’any 1601 l'autorització per a edificar-hi
una capella en honor del sant que havia estat canonitzat en
aquella època, al cap de pocs mesos es demanà llicència per
aixecar un convent, i l’any 1603 es va inaugurar amb l’arribada
dels frares procedents de Santa
Caterina de Barcelona. Els dominics van aixecar una nova
església i les dependències conventuals. Fou un establiment amb
una comunitat molt reduïda, que va subsistir fins
l'exclaustració, després va passar a mans de diferents
particulars, durant la guerra civil fou utilitzat com a presó
republicana i actualment és de propietat pública i en
rehabilitació. |

Convent de Penyafort |